miniatura|Bòsnia i Hercegovina miniatura|Vista panoràmica de Mostar Bòsnia i Hercegovina ha estat un país compost per pobles il·liris i governat per diferents ens d'Europa i dels Balcans. En un principi, província de l'Imperi Romà, més tard estat independent medieval fronterer per l'oest amb el cristianisme occidental, es reuní després amb el món islàmic gràcies a la seua conquesta per part de l'Imperi Otomà. Nació testimoni de la rivalitat entre turcs i austrohongaresos fins als inicis del . Més recentment, visqué la creació del projecte iugoslau, l'auge i la caiguda del comunisme, les guerres i la violència ètnica.
Període preeslau (fins al 958) Bòsnia i Hercegovina fou densament poblada en el Neolític pels il·liris, un antic poble indoeuropeu que fou poc conegut però que va tindre gran importància a l'Europa central. També foren importants les migracions de celtes en el . Encara que no s'han trobat proves concretes que la regió estiguera poblada per diferents pobles, s'hi parlaven diferents llengües. Però és en l'any 229 aC quan els romans van envair el litoral balcànic de la Mediterrània i començaren les guerres il·líries, que acabaren amb la victòria romana.
Fou precisament en el que avui és Bòsnia i Hercegovina on Roma lliurà una de les batalles més difícils de la seua història des de les guerres púniques, segons descriu l'historiador romà Suetoni. Aquesta va ser la campanya romana contra la revolta de les comunitats indígenes d'Il·líria, coneguda en la història com la revolta dels il·liris, revolta de Pannònia o Batonianum Bellum, aquest últim és el nom de dos líders de les comunitats rebels il·líries, Bato del Daesitiates i Bato de la Breuci.
La revolta il·líria fou causada per la voluntat que tenia l'emperador romà Tiberi de reclutar il·liris per lluitar en la guerra contra els germànics. Els il·liris realitzaren una ferotge resistència a l'exèrcit més poderós de la Terra en aquell moment (el romà) durant quatre anys (de l'any 6 al 9), però finalment foren sotmesos per Roma en l'any 9, tot i que el costat romà va sofrir pèrdues molt grans.miniatura|esquerra|Ruïnes de l'antiga Daorson, prop de la ciutat de Stolac, al sud de Bòsnia i Hercegovina
L'últim reducte d'il·liris, la defensa dels quals va guanyar l'admiració dels historiadors romans, es diu que ha estat el poblat d'Arduba. Bato de Daesitiates va ser capturat i portat a Itàlia. La llegenda diu que quan Tiberi preguntà a Bato de Daesitiates per què s'havien rebel·lat, ell va contestar: "Vostès, els romans, tenen la culpa d'això, per enviar com a guardians dels seus ramats els seus soldats, i tractar-nos a nosaltres com gossos". Bato passà la resta de la seva vida a la ciutat italiana de Ravenna.
En l'època romana, s'incentivà als colons de parla llatina de tot l'Imperi Romà perquè s'establiren a les terres dels il·liris, i als soldats romans se'ls va animar a retirar-se a la regió.
La regió va ser conquistada amb l'ocupació romana i constituïda com a província seva. Després de la divisió de l'Imperi Romà (entre el 337 i 395) Il·líria, Dalmàcia i Pannònia van passar a formar part de l'Imperi Romà d'Occident. Més tard, va ser conquerida pels ostrogots l'any 455, encara que canvià contínuament de mans entre els alans i els huns. En el , l'emperador Justinià I havia reconquerit l'àrea per a l'Imperi Romà d'Orient. Finalment, els il·liris van ser conquerits pels àvars al .
Època medieval (958-1463) miniatura|esquerra|Castell de Srebrenica
El coneixement en l'actualitat de la situació política dels Balcans occidentals durant l'alta edat mitjana és incompleta i confusa. Això no obstant, se sap amb certesa que en arribar-hi els eslaus portaren amb ells una estructura social que s'enfonsà i donà pas al feudalisme introduït pels francs a la zona, a finals del . També fou en aquesta època quan els il·liris foren cristianitzats. Bòsnia i Hercegovina, per la seva posició geogràfica i característiques del terreny, fou una de les últimes àrees a passar per aquest procés, que probablement s'originà als centres urbans al llarg de la costa dàlmata.
Al llarg dels segles novè i desè, els principats de Sèrbia (sota control de l'Imperi Romà d'Orient) i Croàcia (controlada per l'Imperi Austrohongarès) entraren diverses vegades en disputa per prendre el control de Bòsnia i Hercegovina. Després de molts canvis de govern, Bòsnia es trobà fora del control de tots dos, i va sorgir com un estat independent amb sistema monàrquic.
El primer rei de Bòsnia fou Ban Bòric. El segon a regnar fou Ban Kulin, el govern del qual marcà l'inici d'una controvèrsia amb l'Església de Bòsnia (una secta indígena considerada herètica per l'Església catòlica romana), que tenia el permís de Ban Kulin per entrar en les decisions de govern. En resposta, Àustria-Hongria (que mantenia aspiracions sobiranes sobre el país), pressionà Roma perquè expulsara l'Església de Bòsnia. En vista d'aquestes accions, Ban Kulin feu un consell de líders de l'Església local amb l'objectiu que renunciaren al catolicisme adoptat el 1203. Finalment, les esperances d'ambdós no tiraren endavant. Malgrat això, les ambicions sobiranes de l'Imperi Austrohongarès es mantenien sense canvis molt després de la mort de Kulin, el 1204, i desaparegueren només després d'una invasió sense èxit el 1254.
La història de Bòsnia des de llavors fins a principis del es caracteritzà per la lluita de poder entre les principals famílies de la noblesa, principalment entre els Subic i els Kotromanic. El conflicte acabà el 1322, quan un dels Kotromanić es convertí en Ban amb el nom d'Esteve I de Sèrbia. En el moment de la seva mort, el 1353, i després d'un gran esforç per part de tots els estaments de la societat bosniana, Bòsnia s'annexionà territoris del nord i de l'oest, així com Zahumlje i parts de Dalmàcia. Esteve II fou succeït pel seu nebot Tvrtko que, després d'una prolongada lluita amb la noblesa i a més a més entre les altres famílies, va obtindre el control complet del país el 1367. Tvrtko es coronà el 26 d'octubre de 1377 com a Esteve II rei de Bòsnia, Raška, Dalmàcia i Croàcia.
Sobre la base d'evidències arqueològiques, se sap que Tvrtko fou coronat a l'església de la vila de Milla (prop de Visoko), que fou construïda en l'època del regnat d'Esteve I, i on després fou enterrat al seu costat. Després de la seva mort el 1391, però, Bòsnia va caure en un llarg període de declivi. L'Imperi Otomà ja havia començat la conquesta d'Europa, que plantejà una greu amenaça als Balcans durant la primera meitat del . Finalment, després de dècades d'inestabilitat política i social, el Regne de Bòsnia va deixar d'existir el 1463 i fou absorbit pels turcs otomans.
Època otomana (1463-1878) La conquesta otomana de Bòsnia marcà una nova era en la història del país i va introduir canvis dràstics en el panorama polític i, sobretot, cultural i religiós de la zona. Els otomans van permetre la preservació de la identitat com a poble amb la incorporació de Bòsnia com a integrant d'una província de l'Imperi Otomà amb el seu nom històric i la integritat territorial, un cas únic entre els estats sotmesos als Balcans.
miniatura|esquerra|Imatge antiga del pont Vell de Mostar Dins de Bòsnia, els otomans van introduir una sèrie de canvis fonamentals en la gestió sociopolítica del territori, inclòs un sistema de tinença de la terra nova, una reorganització de les unitats administratives i un complex sistema de diferenciació social de pertinença de classe i religió.
Els tres segles de domini otomà també van tenir un fort impacte sobre la població de Bòsnia, que va canviar diverses vegades com a resultat de les freqüents guerres amb les altres potències europees, les conquestes de l'imperi (i com a conseqüència, les migracions que afectaren greument l'economia i provocaren moltes epidèmies). Amb el pas del temps i com a resultat de les polítiques demogràfiques otomanes, el perfil d'habitant nadiu es convertí en musulmà de parla eslava.
Les comunitats cristianes de Bòsnia també van experimentar canvis importants. Els franciscans de Bòsnia, i en general la població catòlica, van ser discriminats per decret imperial oficial. Això no obstant, la comunitat ortodoxa (principalment assentada a Hercegovina i Podrinje) va mantindre els seus privilegis a Bòsnia. Mentrestant, la cismàtica Església de Bòsnia va desaparèixer per complet. A partir del , el país va passar a viure una relativa situació de prosperitat fins a finals del .
A mesura que l'Imperi Otomà continuà estenent el seu domini als Balcans després de la conquesta de Rumèlia, Bòsnia i Hercegovina es va sentir una mica més alleujada de la pressió de ser una província fronterera, i experimentà un període de benestar general. Un nombre de ciutats, com Sarajevo i Mostar, s'establiren i es convertiren, a nivell regional, en centres comercials i de cultura urbana i foren visitades pel viatger turc Evliya Çelebi el 1648. Dins d'aquestes ciutats, diversos soldans otomans finançaren la construcció de moltes obres d'arquitectura de Bòsnia, com la primera biblioteca a Sarajevo, madrasses, l'escola de filosofia sufi i la torre del rellotge de Sahat Kula, juntament amb moltes altres estructures culturals importants, com ponts (de Stari) o mesquites (com la del tsar Husrev-Beg i la de Gazi).
D'altra banda, alguns bosnians van tenir un paper influent en la història cultural i política de l'Imperi Otomà durant aquest temps. Els turcs reclutaren un gran nombre de persones per a les files otomanes en la batalla del camp de Krbava en 1497 i la batalla de Mohács en 1687. Per l'èxit de la inclusió de bosnians en les tropes musulmanes, alts càrrecs militars foren ocupats per habitants de Bòsnia i Hercegovina, incloent-hi almiralls com Matrakçi Nasuh; generals com Isa-Beg Isakovic i Tellier Hasan Pasha, administradors com Sokolovic-Ferhat Passa i Gradascevic Osman, i grans visirs com ara l'influent Sokolovic Mehmed Passa. També alguns bosnians es convertiren en grans estudiosos, com Ali Dzabic, i en poetes en diferents llengües com el turc, l'albanès, l'àrab i el persa.
No obstant això, a finals del , les penúries militars de l'imperi afectaren directament l'aristocràcia bosniana. Les pèrdues militars desembocaren en pèrdues econòmiques per al govern d'Istanbul i provocaren un augment dels impostos als burgesos, i hi crearen un descontent creixent. És el moment de la Gran Guerra turca, que finalitzà amb el tractat de Karlowitz el 1699, i el segle següent fou marcat per més fracassos militars, nombroses revoltes a Bòsnia i diversos esclats de pesta. Això es combinà amb l'hostilitat causada pels naixents estats cristians a l'Europa de l'Est.
La revolta bosniana va ser una revolta dels terratinents bosnians contra l'Imperi Otomà per les reformes implementades pel sultà per abolir els ayan en 1831. Tot i guanyar diverses victòries notables, els rebels van ser finalment derrotats en una batalla prop de Sarajevo el 1832. La discòrdia interna va contribuir al fracàs de la rebel·lió, perquè Husein Gradaščević no va ser recolzat per gran part de la noblesa hercegovina. Com a resultat, Alí Paixà Rizvanbegović va ser nomenat paixà de l'Eyalat d'Hercegovina, que es va separar el 1833 de l'Eyalat de Bòsnia. El sultà va implementar el nou sistema representatiu del paixà, abolint l'antic sistema d'ayan. Els nous representants del paixà eren majoritàriament vells propietaris, però el 1850 Omer Pasha va eliminar completament les antigues famílies de propietaris.
Un aixecament camperol generalitzat el 1875 a Hercegovina es va estendre ràpidament i va arribar a involucrar diversos estats dels Balcans, situació que va portar finalment al congrés de Berlín i al tractat de Berlín el 1878.
Objectius d'Andrássy