primer Baró Lang de Lambeth, Reial Orde Victorià, Consell Privat del Regne Unit, va ser un prelat anglicà que va servir com a arquebisbe de York (1908–1928) i arquebisbe de Canterbury (1928-1942). La seva ràpida elevació a l'arquebisbat de York, després de només divuit anys d'ordenació, va ser un fet sense precedents en la història moderna de l'Església anglicana. Com a Lord i arquebisbe va esdevenir una figura clau en la política del Regne Unit durant el període d'entreguerres, a més de ser un impulsor clau de l'ecumenisme.
Fill d'un ministre presbiterià escocès, Lang va abandonar la tradició familiar de carreres legals o polítiques per preparar-se al sacerdoci anglicà. Començant l'any 1890, el seu primer ministeri va ser en les barriades de Leeds i Portsmouth, a més d'un breu servei com a capellà a una escola d'Oxford. L'any 1901 va ser nomenat bisbe sufragani de Stepney, a Londres, on va seguir treballant preferentment amb els pobres i com canonge de la Catedral de Saint Paul.
Després de només set anys com a bisbe no diocesà, l'any 1908 va ser nomenat arquebisbe de York. En aquella època el seu pensament religiós era considerat anglocatòlic, deutor dels assaigos catòlics liberals expressats en l'obra Lux Mundi. Va entrar a la Cambra dels Lords com Lord Espiritual, on va causar consternació entre els cercles tradicionalistes per argumentar i votar en contra de la proposta dels Lords de rebutjar el «People's Budget» («Pressupost del Poble») de David Lloyd George el 1909. Aquest aparent radicalisme, però, no es va mantenir en anys següents. Al començament de la Primera Guerra Mundial, Lang va ser durament criticat a causa d'un discurs en què tractava amablement l'emperador alemany. Aquest fet l'afectà personalment i va poder haver contribuït al seu ràpid i evident envelliment durant la guerra. Després d'aquesta, va començar a promoure la unitat de les Esglésies i, en la Conferència de Lambeth, l'any 1920, va ser el responsable del «Church's Appeal to All Christian People» («Petició de l'Església a tot el Poble Cristià"), un document fonamental en el desenvolupament de l'ecumenisme. Com a arquebisbe de York va recolzar diverses i controvertides propostes de revisió del Llibre d'Oració Comú, però un cop a Canterbury no va fer passos significatius per resoldre aquest tema.
Lang va ser nomenat arquebisbe de Canterbury l'any 1928. Com a tal, va presidir la Conferència de Lambeth de 1930, que va aprovar de forma limitada l'ús dels anticonceptius. Després de denunciar com immoral la invasió italiana d'Abissínia del 1935 i condemnar enèrgicament l'antisemitisme europeu, va recolzar posteriorment les polítiques d'apaivagament del govern britànic enfront l'Alemanya nazi del 1937 al 1939. Com a arquebisbe de Canterbury durant la crisi per l'abdicació d'Eduard VIII de 1936, les seves postures morals es van anar fent gradualment més tradicionalistes i moltes de les seves afirmacions respecte a l'abdicació van ser considerades poc caritatives amb el rei sortint. Retirat l'any 1942, va ser nomenat Baró Lang de Lambeth i va continuar participant en els debats de la Cambra dels Lords fins que va morir el 1945.
Infància miniatura|L'església de la Baronia de Glasgow, capella on va ser nomenat sacerdot el pare de Lang l'any 1873. Cosmo Gordon Lang va néixer l'any 1864 a la Manse de Fyvie, Aberdeenshire, sent el tercer fill del sacerdot local de l'Església d'Escòcia, el reverend John Marshall Lang, i de la seva dona, Hannah Agnes Lang. (secció "Early Life") Cosmo va ser batejat a l'església de Fyvie per un capellà veí, que va afegir sense voler el nom «William» als noms proposats pels seus pares, potser perquè el laird de la regió es deia William Cosmo Gordon. Lang va utilitzar rarament el nom addicional durant la seva vida adulta.Lockhart, pàg. 6-8 El gener de 1865 la família es va mudar a Glasgow, on John Lang havia estat nomenat capellà del districte d'Anderston. Posteriorment, la família va patir més trasllats: l'any 1868 a Morningside, Edimburg i, el 1873, de tornada a Glasgow, on John Lang va ser nomenat ministre de la històrica església de la Baronia.
A Glasgow, Lang va estudiar a la Park School, una escola diürna on va guanyar un premi per un assaig en literatura anglesa i va jugar en un equip de futbol. Posteriorment va dir: Va passar les vacances en diversos llocs d'Escòcia, sobretot a Argyll on, ja adult, tornaria amb freqüència. L'any 1878, amb catorze anys, va superar els exàmens de matrícula i, malgrat la seva joventut, va començar els seus estudis a la Universitat de Glasgow aquest mateixa tardor.
Estudis universitaris Glasgow A la Universitat de Glasgow, Lang va ser l'alumne d'alguns dels erudits més importants d'Escòcia, entre els quals destacaven el professor de grec Richard Claverhouse Jebb, el físic William Thomson (després nomenat Lord Kelvin) i el filòsof (Edward Caird bj, kbg, b,. jj,. nj). Molt de temps després, Lang comentaria la ineptitud d'alguns d'aquests eminents científics per manejar «els grollers escocesos que formaven la major part de les seves classes». Lang va ser influenciat pel pensament de Caird, que va atorgar al jove, segons les seves pròpies paraules, «el seu primer despertar real». El posterior arquebisbe recordava després com, en una mena de revelació passejant-se per Kelvingrove Park, va expressar en veu alta la seva sobtada convicció que «l'univers és un i la seva unitat i realitat última és Déu!». També reconeixia que el seu gran error en la universitat va ser la seva incapacitat per fer algun progrés en matemàtiques: «per a mi, abans i ara, (són) inintel·ligibles ».Lockhart, pàg. 10-13
Lang va viatjar per primera vegada fora d'Escòcia, a Londres, el 1881, on va escoltar l'orador i teòleg Henry Parry Liddon predicant a la Catedral de Saint Paul.Lockhart, pàg. 19-23 També va escoltar un debat entre William Ewart Gladstone i Joseph Chamberlain a la Cambra dels Comuns del Regne Unit. Més tard en el mateix any, va viatjar a Cambridge, on va visitar la Capella del King's College i, impressionat, va decidir estudiar allà. En gener del següent any va aprovar els exàmens d'admissió, però en veure part dels seus estudis de grau incloïen matemàtiques, va perdre l'entusiasme. En comptes d'en Cambridge, es va presentar al Balliol College d'Oxford, on va ser acceptat. Va acabar els seus estudis a Glasgow en l'estiu de 1882, rebent el títol de Master of Arts, amb premis especials pels seus assajos en política i història de l'Església.Lockhart, p. 14
Oxford miniatura|esquerra|El Balliol College, d'Oxford, on Lang va estudiar entre el 1882 i el 1886. Lang va començar els seus estudis al Balliol l'octubre del 1882. En el primer curs va aconseguir la beca Brakenbury, descrita pel seu biògraf John Gilbert com «la beca de banda blava (sic, de major qualitat) en qualsevol universitat de les illes britàniques».Lockhart, pàg. 28-29 El febrer de 1883, la seva dissertació a l'Oxford Union en contra de la separació Església-Estat d'Escòcia va ser gratament rebuda, sent la seva oratòria fins i tot comparada a la del polític de l'antiga Grècia Demòstenes.Lockhart, pàg. 33-35 Lang va ser elegit president de la societat l'estiu de 1883, i a l'any següent va ser cofundador de l'Oxford University Dramatic Society (OUDS).
Tot i considerar-se a si mateix de pensament progressista, es va unir i va ser secretari del Canning Club, la principal societat conservadora de la Universitat d'Oxford. Un dels seus companys, Robert Cecil, recordaria després que les opinions progressistes de Lang, tot i ser molt mal vistes pels tradicionalstories, eren escoltades, per respecte a la seva habilitat.
Lang va assistir a la inauguració del Toynbee Hall, una missió universitària per ajudar els pobres de l'East End de Londres.Lockhart, pàg. 39-41 S'havia acostat per primera vegada a aquest treball l'any 1883, després d'escoltar un sermó sobre aquest tema a St Mary's Church, Oxford, llegit per Samuel Augustus Barnett, vicari de Whitechapel. Barnett va esdevenir el primer encarregat de l'establiment, mentre que Lang va ser un dels seus primers secretaris no graduats. Va dedicar-hi tant temps a aquesta missió que, va ser reprès pel director de Balliol, Benjamí Jowett, per descuidar els seus estudis. En 1886 Lang es va graduar amb honors en Història, però va fracassar en el seu intent d'aconseguir una plaça fixa a l'All Souls College, a causa de la poca formació escolàstica que va rebre a Glasgow.
Cap a l'ordenació miniatura|Església parroquial de Cuddesdon, lloc de l'ordenació de Lang l'any 1889. Les aspiracions de Lang en els primers anys després de la universitat van ser dedicar-se a l'advocacia, entrar en política i participar en la futura administració conservadora. L'any 1887 va començar a estudiar per aconseguir l'ús del bar, treballant a l'oficina londinenca de William Robson, futur fiscal general per a Anglaterra i Gal·les, el «vehement radicalisme constituir un admirable estímul i correctiu per al conservadorisme [de Lang]».Lang, citat per Lockhart, pàg. 52-53 Durant aquests anys, en Lang es va mantenir allunyat dels afers religiosos, però va continuar participant en algunes activitats eclesials «per respecte a l'herència». Compareixia als serveis del City Temple, una església no conformista, i de vegades a la Catedral de Saint Paul. D'aquest període de la seva vida va afirmar posteriorment: «he de confessar que jugu amb aquestes temptacions externes de les que presumeix el nostre cristià Londres a la cara dels nostres joves».
L'octubre del 1888, en Lang va ser triat finalment per formar part del fellowship del All Souls College d'Oxford, el que el va obligar a dividir el seu temps entre Londres i la universitat.Lockhart, pàg. 55-61 Alguns dels seus amics a Oxford s'estaven preparant per a l'ordenació sacerdotal, com corresponia a l'època als membres del college,all-souls.ox.ac.uk/about/history3.php History p. 3, All Souls College, Oxford (consultat l'11 de gener del 2010). vocació que va esdevenir un tema de conversa recurrent entre ells. Finalment, Lang es va plantejar la pregunta: «per què no podries ser tu ordenat?».Lockhart, pàg. 62-66 Segons les seves pròpies paraules, va esdevenir un pensament recurrent, fins que una tarda de primavera del 1889, després d'una visita al Cuddesdon College, especialitzat en teologia, va assistir als serveis de l'església parroquial de Cuddesdon. De nou segons els seus propis records, durant el sermó es va sentir envaït per una «poderosa veu interior» que li deia: «Ets requerit. Ets anomenat. Has d'obeir». Immediatament després va abandonar el seu treball i les seves ambicions polítiques per preparar el seu ingrés en el Cuddesdon College. Amb l'ajuda d'un contacte de l'All Souls, la seva confirmació a l'Església d'Anglaterra, un pas essencial, va ser supervisada pel bisbe de Lincoln. La decisió de Lang era convertir-se a l'anglicanisme i preparar-se per l'ordenació sense defraudar al seu pare, presbiterià, que no obstant això va escriure al seu fill en els termes següents: «El que penses, tan solemne i piadosament, ho pots fer-ho. Has de saver que nosaltres ho acceptarem tot".Lockhart, pàg. 70-71
Primer ministeri Leeds