Christopher Marlowe (batejat el 26 de febrer de 1564 – mort el 30 de maig de 1593) fou un dramaturg, poeta i traductor de l'època elisabetiana. Se'l coneix pels seus magnífics versos blancs, els seus colpidors protagonistes i la seva inoportuna mort.
Biografia Christopher Marlowe va ser batejat a l'església de Sant Jordi a Canterbury, el 26 de febrer de 1564. Era fill d'un sabater d'aquesta població, John Marlowe. El jove Christopher va anar a l'escola King's School de Canterbury (on un dels edificis du avui el seu nom) i al Corpus Christi College de la Universitat de Cambridge, amb una beca que va rebre en haver-se graduat en arts el 1584.
El 1587, la universitat no acabava de decidir-se a concedir-li el títol de mestre per culpa d'un rumor que l'acusava d'haver-se convertit al catolicisme i de voler inscriure's al col·legi anglès de Reims per preparar-se per al sacerdoci. Tanmateix, va rebre el títol quan estava previst, quan el Privy Council del Regne Unit va intervenir al seu favor agraint-li la seva dedicació i els bons serveis prestats a la reina. El Privy Council no va especificar mai la naturalesa dels serveis, però la carta a les autoritats de Cambridge ha generat molta especulació, fins i tot la teoria que Marlowe exercia d'agent secret per als serveis d'intel·ligència. No hi ha proves clares en favor d'aquesta teoria, però és obvi que Marlowe bé devia prestar algun servei al govern.
Carrera literària
miniatura|Torre de l'església de Sant Jordi a Canterbury Dido, reina de Cartago sembla la primera obra dramàtica autònoma de Marlowe. Possiblement, la va escriure a Cambridge juntament amb Thomas Nashe.
La primera obra de l'autor que se sap que es va representar a Londres fou Tamburlaine (1587), una història del conqueridor Timur, que comença com a pastor i acaba enfrontant-se als reis del món. Fou una de les primeres obres angleses populars que va utilitzar el vers blanc. Se sol indicar The Spanish Tragedy com l'inici de la fase de maduresa del teatre elisabetià. Tamburlaine fou tot un èxit i el va acompanyar, de seguida, Tamburlaine Part II.
Continua sent un misteri en quin ordre va compondre les seves obres, totes sobre temes polèmics.
The Jew of Malta representa la bàrbara venjança d'un jueu de Malta contra les autoritats municipals. Inclou un pròleg declamat per un personatge que representa Niccolò Machiavelli. Es tracta d'una obra complexa en la qual el jueu, Barabas, és presentat sistemàticament en positiu, mentre que els cristians resulten del tot antipàtics. De la manera que ordeix trames i elabora "guions", se sol relacionar Barabas amb el mateix autor de la peça.
Eduard II (Edward II) és un drama històric anglès sobre el derrocament del rei homosexual Eduard II per part dels nobles descontents i la reina de França.
The Massacre at Paris és una obra breu, es creu que es tracta d'una transcripció feta de memòria per part dels actors, que mostra els esdeveniments de la massacre de Sant Bartomeu el 1572, esdeveniment que els protestants anglesos solien evocar com a màxim exemple de la traïdoria catòlica. Hi apareix un personatge, el silenciós "agent anglès" que, segons alguns rumors, podia ser una representació del mateix Marlowe, que sembla que el va interpretar. Aquesta obra, juntament amb Faustus es considera la darrera obra de l'autor i la més perillosa, ja que tracta sobre monarques i polítics vius en aquell moment (podia ser considerat un acte de traïció) i s'adreça directament a la reina Elisabet I en el darrer acte.
The Tragical History of Doctor Faustus, basada en el Faustbuch, un llibre alemany acabat de publicar, suposa la primera versió teatral del mite de Faust, el pacte d'un savi amb el dimoni. Si bé, de fet, es poden trobar versions del pacte amb el dimoni ja al , Marlowe se'n desvia significativament fent que el protagonista no sigui capaç de cremar els llibres ni d'obtenir el perdó d'un déu pietós al final de la peça. Al final, el personatge principal de Marlowe acaba esquarterat per dimonis i arrossegat a l'infern. Dr. Faustus és un problema textual per als estudiosos, ja que va rebre nombroses edicions, possiblement també censura, i va ser reescrit un cop mort l'autor. Hi ha dues versions, conegudes com A Text i B Text. Sembla que el text A sigui el més representatiu de l'obra de Marlowe i es considera extret dels esborranys (còpies manuscrites no corregides), cosa que porta a pensar que estava encara incompleta quan van assassinar Marlowe.
Les peces de Marlowe van gaudir de gran èxit gràcies, en part, a la imponent presència escènica de l'actor Edward Alleyn, d'una alçada inusual per a l'època i, segons sembla, els majestuosos papers de Tamburlaine, Faustus i Barabas es van escriure pensant en ell. L'obra de Marlowe era la base del repertori de la companyia d'Alleyn, coneguda com a Admiral's Men, durant tota la dècada del 1590.
Marlowe també va escriure poesia. Entre les composicions poètiques, se li atribueix una èpica menor no acabada, Hero and Leander, que es va publicar el 1598 amb una continuació de George Chapman, la lírica popular The Passionate Shepherd to His Love i les traduccions dels Amors d'Ovidi i del primer llibre de la Farsàlia de Marc Anneu Lucà.
Les dues parts de Tamburlaine es van publicar el 1590. La resta d'obres de l'autor van veure la llum un cop mort. El 1599, van prohibir-ne les traduccions d'Ovidi i en van cremar còpies en públic com a resultat de la campanya contra el material ofensiu empresa per l'arquebisbe John Whitgift.
En català ha estat traduït, entre d'altres, per Carles Reig i Mathew Tree.
La llegenda al voltant de Marlowe Igual que ocorre amb altres escriptors de l'època, per exemple, Shakespeare, se sap ben poc sobre Marlowe. La majoria de proves consultades són registres legals i altres documents oficials que ofereixen més aviat poca informació. Això no ha aturat els autors de ficció o de divulgació a l'hora d'especular sobre les seves activitats i personalitat. Se sol veure Marlowe com a espia, cercabregues, heretge i homosexual, a més de fetiller, duelista, tabaquista, falsificador i llibertí. Hi ha poques proves per a qualsevol d'aquestes acusacions. Els fets de la vida de Marlowe s'han vist decorats i convertits en narracions coloristes i fantasioses de la cara fosca del món elisabetià.
L'espia, la mort Acusen Marlowe d'haver estat un espia del govern. Tal com s'ha dit, el 1587, el Privy Council va ordenar a la Universitat de Cambridge de concedir a Marlowe el títol de Master of Arts. Amb això, va negar els rumors sobre uns possibles plans d'ingressar al col·legi catòlic anglès de Rheims i va declarar que, al contrari, havia estat implicat en activitats no especificades al servei de la reina.
Una teoria afirma que Marlowe era el tutor “Morley” d'Arbella Stuart el 1589, segons descrivia la guardiana d'Arbella, la comtessa de Shrewsbury, que esperava obtenir una paga anual d'unes 40 lliures per part d'Arbella, en haver perdut aquesta quantitat "en deixar la universitat".BL Lansdowne MS 71,f.3. i Charles Nicholl, The Reckoning (1992), p. 340-2. Aquesta possibilitat va ser exposada per primer cop en una carta d'E. St. John Brooks el 1937. En una carta a la revista Notes and Queries, John Baker afegeix que només Marlowe podia ser el tutor d'Arbella, car no hi havia cap "Morley" conegut en aquella època que tingués un Master of Arts i cap altra ocupació.John Baker, carta a Notes and Queries 44.3 (1997), p. 367-8 Altres biògrafs creuen que "Morley" pot haver estat un germà del músic Thomas Morley.Constance Kuriyama, Christopher Marlowe: A Renaissance Life (2002), p. 89. També la biografia de Handover sobre Arbella, i el llibre de Nicholl, The Reckoning, p. 342. Si Marlowe era el mentor d'Arbella, podria indicar que era un espia, ja que Arbella, neboda de Maria I d'Escòcia i cosina de Jaume I d'Anglaterra era, en aquell moment, una candidata a la successió del tron d'Elisabet I.Elisabet I i Jaume I , History in Focus.
El 1592, Marlowe va ser detingut a la ciutat holandesa de Flushing per un intent de falsificació de moneda. Va ser enviat al lord Tesorer (Burghley), però sembla que se'n va sortir sense cap càrrec.Per a una transcripció completa del procés, consulteu Pàgina de Peter Farey sobre Marlowe
A principis de maig de 1593, per tot Londres, van aparèixer penjats diversos pamflets amenaçant els refugiats protestants vinguts de França i els Països Baixos que s'havien establert a la capital anglesa. Un d'aquests escrits, el "libel de l'Església holandesa", http://www2.prestel.co.uk/rey/libell.htm escrit en vers blanc, contenia referències a diverses obres de Marlowe i estava signat "Tamburlaine". L'11 de maig, el Privy Council va ordenar arrestar els responsables dels libels. L'endemà, va ser arrestat Thomas Kyd, un company de Marlowe. Van registrar la casa de Kyd i hi van trobar un fragment d'un pamflet herètic. Kyd va afirmar, possiblement sota tortura, que pertanyia a Marlowe. Dos anys abans, tots dos havien treballat per a un mecenes aristòcrata, possiblement Ferdinando Stanley, marquès de Derby, lord Strange,Mulryne, J. H. "Thomas Kyd." Oxford Dictionary of National Biography. Oxford: Oxford University Press, 2004. i Kyd va insinuar que, en aquell moment, mentre compartien l'estudi, el document hauria anat a parar entre els seus papers. La detenció de Marlowe va ser dictada el 18 de maig. L'autor no es trobava a Londres sinó a casa de Thomas Walsingham, cosí del difunt sir Francis Walsingham, secretari d'Elisabet I durant la dècada del 1580 i una figura compromesa en l'espionatge d'estat.Haynes, Alan. The Elizabethan Secret Service. Londres: Sutton, 2005. Tanmateix, es va presentar davant el Privy Council el 20 de maig i va rebre la instrucció de "presentar-se cada dia davant els lords fins que se li indiqués el contrari". El 30 de maig, Marlowe va ser assassinat.
Van circular diverses versions de la mort del dramaturg. Francis Meres sosté que Marlowe va ser "apunyalat fins a la mort per un pervertit criat, un rival en l'amor obscè" com a càstig per ser "epicureista i ateu".Palladis Tamia. Londres, 1598: 286v-287r. El 1917, al Dictionary of National Biography, sir Sidney Lee hi va escriure que Marlowe havia estat mort en una baralla de borratxos, afirmació que se sol defensar fins i tot avui dia.
Els fets només es van conèixer el 1925 quan Leslie Hotson, un estudiós, va descobrir els registres policíacs sobre la mort de Marlowe en el registre públic. http://www2.prestel.co.uk/rey/inquis~2.htm Marlowe havia passat el dia en una casa (no pas cap taverna a Deptford, propietat de la vídua Eleanor Bull, en companyia de tres homes: Ingram Frizer, Nicholas Skeres i Robert Poley. Tots tres estaven a sou de la família Walsingham. Skeres i Poley havien ajudat a enxampar els conspiradors de la trama de Babington. Frizer era un criat de Thomas Walsingham. Alguns testimonis mantenen que Frizer i Marlowe ja havien discutit sobre la factura i s'havien intercanviat "diverses paraules malicioses". Més endavant, mentre Frizer seia a taula entre els altres dos i Marlowe estava estirat en un sofà, Marlowe es va apoderar de la daga de Frizer i el va atacar. En la lluita subsegüent, segons el registre policíac, van apunyalar Marlowe accidentalment sobre l'ull dret, ferida que li va causar una mort immediata. El jurat va concloure que Frizer havia actuat en defensa pròpia i, al cap d'un mes, va ser perdonat. Marlowe va ser enterrat en una tomba sense inscripcions al cementiri de St. Nicholas, Deptford, http://www.deptfordchurch.org l'1 de juny de 1593.
La tesi de l'assassinat de Marlowe s'ha defensat a partir dels motius següents: