Cork (Corcaigh en gaèlic irlandès) és la segona ciutat de la República d'Irlanda i la tercera ciutat més gran de tota l'illa després de Dublín i Belfast, en aquest ordre. Es tracta de la ciutat principal i el centre administratiu del comtat de Cork i la ciutat més gran de la província de Munster. El riu Lee travessa la ciutat i just abans d'entrar al nucli urbà es divideix en dos cabals que separen la ciutat en tres parts, on la central correspon al centre històric. El 2006 la seva població era de 119.143 habitants. miniatura|esquerra|El riu Lee al seu pas per Cork miniatura|esquerra|Catedral de Sant Finbar, a Cork miniatura|Cork, carrer de Sant Patrici
Història Orígens miniatura|Carrer de Sant Patrici Cork té l'origen en un establiment monàstic fundat a prop de Sant Finbar en el s. VI al s. XII, que fou atacat pels víkings en 823 o 824; aquest establiment va ser assumit pel control dels colons anglonormands. La carta de la ciutat de Cork va ser concedida pel rei Joan d'Anglaterra el 1185. Al llarg dels segles, Cork va ser reconstruïda a causa dels atacs vikings, trobant-se, en el seu moment, totalment emmurallada.
El títol de l'alcalde de Cork va ser establert per la carta reial del 1318 i canviat al de senyor alcalde el 1900.
L'edat mitjana miniatura|Església de Santa Anna (St. Anne's Church) El govern municipal de Cork va ser dominat per prop de 12 o 15 famílies que comerciaven amb l'Europa continental principalment en l'exportació de llanes, sal, ferro i vi. D'aquestes famílies, solament la família de Ronayne era d'origen irlandès gaèlic.
Una descripció de Cork escrita el 1577 parla de la ciutat com "la quarta ciutat d'Irlanda", "on confien en cada hora i no al país que confronta" i "es casen només entre ciutadans, fins a tal punt arriba l'afinitat".
La població medieval de Cork era de 2.000 habitants, encara que va sofrir una recessió severa el 1349 quan gairebé la meitat dels ciutadans van morir de pesta bubònica, quan la mort negra va arribar a la ciutat.
El 1491 va jugar part important de les guerres de les roses quan Perkin Warbeck, un pretendent al tron anglès, va aterrar a la ciutat intentat reclutar l'ajuda per derrotar Enric VII d'Anglaterra. L'alcalde de Cork i diversos ciutadans importants van ser amb Warbeck a Anglaterra, però quan la rebel·lió va caure tots van ser capturats i executats. El sobrenom de Cork és la ciutat rebel per aquests esdeveniments.
Segle A principis del , alguns protestants francesos van arribar a Cork fugint de la persecució religiosa del rei Lluís XIV de França. Molts edificis van ser erigits a Cork al , com a Dublín, molta de l'arquitectura medieval de Cork va ser substituïda pels edificis georgians neoclàssics. Els exemples n'inclouen l'església de Crist (1720-1726), la St. Anne's Shandon (1722-1726) i la Custom House (1724). Durant el , el comerç en el port de Cork es va ampliar considerablement; els comerciants de Cork van exportar grans quantitats de mantega i de carn de vaca a la Gran Bretanya, a la resta d'Europa i a Amèrica del Nord.
Clima El clima de Cork és bastant agradable, amb estius frescos i hiverns moderats. La temperatura mitjana durant l'hivern és de 9 °C i de 20 °C els mesos més càlids de l'estiu. La temperatura més alta registrada a Cork va ser de 29 °C i la més baixa de -9 °C.
Com arribar a Cork miniatura|Pont de Sant Patrici (St. Patrick's Bridge) L'aeroport Internacional de Cork ha estat notablement millorat recentment amb la construcció d'una nova terminal moderna que augmentarà la capacitat de l'aeroport a 3 milions de persones. Aer Lingus i Ryanair volen des de diverses poblacions espanyoles fins a Cork durant tot l'any, amb major freqüència de vols durant l'estiu. Des de l'aeroport, es pot agafar un taxi o un autobús per arribar a la ciutat.
Llocs d'interès miniatura|Mercat anglès miniatura|Catedral de Sant Finbar La ciutat de Cork presumeix en general de bona arquitectura, capaç de rivalitzar amb Dublín i Belfast. El carrer principal, St. Patrick Street, va ser remodelat a partir del 2004. En ser el principal carrer comercial, ostenta destacats edificis al llarg de la seva ampla avinguda (gran part de la qual és de vianants). L'adjacent Grand Parade és una avinguda amb línies d'arbres, en la qual estan la majoria de les oficines i institucions financeres. L'antic centre financer és el South Mall, amb diversos bancs, l'interior és del i val la pena visitar-lo, especialment l'Allied Irish Bank, que antigament va ser de canvi. Molts dels edificis de la ciutat són d'estil georgià, encara que la moderna torre del County Hall és l'edifici més alt d'Irlanda. Creuant el riu, està l'edifici més gran d'Irlanda, l'hospital Mental, construït a l'època victoriana, que ha estat renovat i convertit en un complex residencial.
L'edifici més famós de Cork és la torre de l'església de Shandon, que domina el costat nord de la ciutat. Les cares nord i est estan fetes de calcària vermella, i les est i sud amb pedra calcària blanca, predominant a la regió. El rellotge de la torre és conegut com el Mentider de les quatre cares (The Tour-faced Embolicar), ja que des de la base de l'edifici cada rellotge sembla mostrar una hora diferent. Shandon està oberta al públic, que pot tocar les campanes.
L'Ajuntament, un altre esplèndid edifici de pedra calcària, substitueix l'antic, destruït per forces britàniques l'11 de desembre del 1920 durant la Guerra d'independència d'Irlanda en un succés conegut com la crema de Cork. El cost d'aquest nou edifici va ser assumit pel govern britànic el 1930 com a gest de reconciliació.
Hi ha dues catedrals a la ciutat: la catedral catolicoromana, St. Mary's Cathedral (coneguda comunament com la catedral del Nord) i la catedral de l'Església d'Irlanda, St. Finbarre's Cathedral.
La moderna casa de l'Òpera de Cork és un dels pocs locals d'aquest tipus que existeixen a Irlanda.
El parc Fitzgerald, a l'oest de la ciutat, mereix una visita, com els jardins de la universitat, a través dels quals passa el riu Lee.
El mercat Anglès, accessible des de Grand Parade, Patrick Street, Oliver Plunkett Street i Princes Street, és un mercat cobert de peix, fruita, carn, espècies i exquisideses. Els orígens del mercat poden establir-se el 1610, però l'edifici actual data del 1786.
L'European walking route E8, que creua el continent, comença a Cork i finalitza a 4.700 km, a Istanbul, Turquia.
La rodalia també ofereix moltes possibilitats pels turistes. Blarney Castle és una de les més notables i famoses atraccions, ja que és famós per la seva roca. Segons la llegenda, si beses la roca, aquesta et donarà eloqüència.
A 2 km del centre de la ciutat, es troba Blackrock Castle Observatory, un castell del situat a la vora del riu Lee que alberga un observatori d'astronomia a la part alta de la seva torre principal. Conté una exposició interactiva de ciència guardonada en multitud d'ocasions i realitza periòdicament xerrades sobre astronomia i tallers. Per a més informació, hi ha diverses oficines de turisme a disposició del visitant.
Cultura miniatura|Universitat de College Cork miniatura|Palau de Justícia La vida cultural de Cork és palpitant. Música, teatre, dansa i cinema juguen un important rol en la vida de la ciutat. L'Escola de Música de Cork i el Crawford College d'Art i Disseny proporcionen constantment una alenada d'aire fresc, així com els nombrosos grups de teatre de la universitat. Els més destacats són: Corcadorca Theatre Company, on va començar Cillian Murphy; Cork Film Festival, el major patrocinador de curts; The Institute for Choreography and Dance, un recurs per a la dansa contemporània, el Triskel Arts Centre; Cork Jazz Festival, el Cork Academy of Dramatic Art (CADA). L'Everyman Palace Theatre i el Granary Theatre alberguen gran nombre de drames teatrals al llarg de l'any.
Cork ha guanyat diversitat cultural al llarg de molts anys, amb immigrants de tot el món, especialment de Polònia, Lituània, Letònia i diversos països africans. Això es reflecteix en el recent creixement de restaurants i botigues multiculturals, incloent la taxa estàndard de restaurants xinesos i tailandesos, i més recentment pastisseries franceses, restaurants hindús, i kebabs de l'Orient Mitjà. Encara que a Cork va tenir una significativa immigració de jueus procedents de Lituània i Rússia a finals del , i malgrat que ciutadans jueus com Gerald Goldberg (diverses vegades lord Major), David Marcus (escriptor) i Louis Marcus (realitzador de documentals) van tenir un paper important en el Cork del , la comunitat jueva és actualment gairebé inexistent, però encara romanen el barri Jueu i la sinagoga.
Actualment, s'han produït augments en la infraestructura de la casa de l'Òpera i de la galeria d'Art Municipal Crawford. La nova galeria Lewis Glucksman, oberta la tardor del 2004 a la universitat, va ser nominada pel prestigiós Premi Stirling del Regne Unit. També està a punt de construir-se una nova Escola de Música.
Cork va ser capital europea de la Cultura el 2005. Un dels projectes clau va ser el Cork Caucus. El 2005, una xarxa sense cables de Smart Telecom va ser instal·lada per convertir el centre de la ciutat en un dels primers a Europa amb una xarxa Wi-Fi d'alta velocitat.
Hi ha rivalitat entre Cork i Dublín, semblant a la que hi ha entre Madrid i Barcelona, però els habitants de Cork es veuen a si mateixos com diferents a la resta d'Irlanda, i s'autodenominen rebels. Això es manifesta quan es refereixen a la regió com la República Popular de Cork (sense connexió amb el Comunisme). Els ciutadans de la veritable capital porten samarretes i altres peces amb la República Popular de Cork impresa en diversos idiomes com anglès, irlandès, polonès i italià. La bandera bicolor de Cork oneja en edificis públics i civils (inclòs el palau de Justícia, l'estació d'autobús i l'estació de tren). Sovint oneja acompanyada de la bandera tricolor irlandesa, però de vegades està sola.
Tradicions miniatura|Ajuntament de Cork miniatura|Cork City Hall il·luminat a la nit
La ciutat té una gran quantitat de tradicions locals en gastronomia i costums, alguns compartits amb altres zones d'Irlanda, però alguns d'específicament locals. Els menjars tradicionals més famosos de Cork són el Crubeens i el triple Drisheen.
Altres tradicions inclouen la celebració (actualment suspesa) que marca el retorn de la carn a la taula al final de la quaresma. Festejat a principis del , i denominat Whipping The Herring (castigant l'arengada), aquest ritu consistia en el passeig a través dels carrers cap al riu Lee d'un carnisser local mentre assotava un areng amb un fuet. Seguit dels ciutadans, una vegada que arribava al riu tirava l'arengada a l'aigua, agafava una cuixa de xai adornada amb cintes i tornava a la seva botiga. Allà distribuïa trossos de carn als animats espectadors.
Accent L'accent de Cork té un to diferent dels seus comtats veïns. Els vikings, elizabetans i normands van deixar una empremta indeleble en els hàbits i en el llenguatge de la gent de Cork. L'accent de Cork també és diferent en cada costat del riu Lee. Les seves característiques són:
El so consonant θ (th) es pronuncia poc o gens.
Afegeixen les paraules "like", "boy" i/o "so" al final de la frase per emfasitzar.
L'argot i el sarcasme únics de la ciutat poden ser identificats pel to agut usat en expressions generals.
Lleure No manquen activitats d'oci nocturn a Cork. Hi ha molts restaurants excel·lents com el Fenns Quay i l'Isaacs. La ciutat és famosa pels seus locals amb música en directe, com el Cyprus Avenue, Sober Lane, An Cruiscin Lan i Charlies. Les discoteques més destacades són The Savoy, Fast Eddies, Rafterz, Cubins, Havana Browns, The Qube, Redz, Instinct i Club Classic. Dels bars nocturns destaquen The Old Oak i An Bróg al carrer d'Oliver Plunkett, i The Quad al carrer de Tuckey. Per a l'oci diürn res millor per gaudir d'una autèntica atmosfera irlandesa visitant els nombrosos pubs que hi ha a la ciutat.
Criminalitat