Els Sahipataoğulları.. Sahipataoulları plural turc de Sahipataoğlu significa els fills de Sahip Ata és el nom d'una dinastia de begs (beis, beys) turcmans d'Anatòlia fundada per Fakhr al-Din Ali Sahip Ata un dels últims visirs seljúcides del sultanat de Rum durant el període dels beilicats. Després de 1265Data imprecisa, entre 1265 i 1275, durant el regnat de Kay Khusraw III. els seus fills s'instal·laren a Afyonkarahisar. Els seus descendents s'hi van mantenir fins a 1341; el principat fou llavors annexionat al dels germiyànides. Els Sahipataoğulları deixaren importants treballs d'arquitectura.
Història del beilicat miniatura|Madrasa Ince Minareli a Konya construïda per ordre de Sahip Ata vers 1260-1265 Els primers a ocupar funcions oficials a Afyonkarahisar foren els dos fills de Sahip Ata, Taceddin,. Taceddin en àrab: tadj al-Din تاج الدين, corona de la religió Hüseyin i Nusreddin Hasan,. Nusreddin (o Nusreteddin ?) en àrab: nusrat al-Din, تاج الدين, victòria de la religió conjuntament nomenats governadors de la plaça forta d'Afyonkarahisar, lloc fronterer amb l'Imperi Romà d'Orient el 1271.. Peter Malcolm Holt, Ann Katherine Swynford Lambton, Bernard Lewis a GoogleBooks, The Cambridge History of Islam, capítol The emergence of turcoman border principalities in western Anatolia El territori comprenia les terres entre Kütahya, Beyşehir i Akşehir. La capital era Afyonkarahisar.. Sahip Ata va regnar sobre aquest principat conjuntament amb els seus fills.. Afyonkarahisar és una posició fàcil de fortificar. El 1271, Sahip Ata hi va fer construir una gran mesquita amb coberta de carcassa posada sobre pilars de bosc.. Janine i Dominique Sourdel, Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, PUF, coll. « Quadrige », 2004, 1056 p. (), capitol Sahib Ata `Ala' Fakhr al-dîn `Alî ibn al-Husayn, ?-1289 Sahip Ata va reprimir la rebel·lió de l'emir turcman de Deñizli així com la dels amotinats turcmans dels voltants d'Afyonkarahisar i de Sandikli. Els dos fills de Sahip Ata moriren en el transcurs dels combats contra l'usurpador Alaeddin Siyavu Jimri Peter Malcolm Holt, Ann K. S. Lambton, Bernard Lewis The Cambridge History of Islam, en línia a . capítol Emergence of the Ottomans el 1276/77Morts el 1276 segons Sâhib-Ataogullari Principality , morts el 1277 segons la llista de successió donada per exemple a Sâhibatâoğulları Beyliği reproduïda a nombroses pàgines en llengua turca
Acusat de traïció pel kan mongol Abaqa, el gran visir Mu'in Ad-dîn Suleyman «Pervane» fou executat el 2 d'agost de 1277.René Grousset L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, París, Payot, 1938, reedició 1965, en línia a Després d'aquesta mort Sahip Ata esdevingué el nou gran visir del sultanat de Rum. Sahip Ata va morir abans de 1289.1289 segons l'obra de Janine i Dominique Sourdel abans esmentada; 1288/89, segons l'obra de M. Th. Houtsma E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936, en línia a ; 1285 segons el mateix M Th Houtsma a article "Konya"; i novembre de 1285, segons Sâhib-Ataogullari Principality Com els seus fills van morir abans que ell, fou el seu net Şemseddin Ahmed (fill de Nusreddin Hasan) qui prengué les funcions de bei a Afyon.
Şemseddin Ahmed ŞemseddinŞemseddin en àrab: Sams al-Din تاج الدين, sol de la religió. Ahmed era el gendre del beilicat de Germiyan. Va ser mort el 1287, deixant dos fills: Nusreddin Ahmed que el va succeir. MuzaffereddinMuzaffereddin en àrab: Muzaffar al-Din تاج الدين, triomf de la religió Devlet.Devlet, paraula turca que significa estat de l'àrab dawla, دولة, estat; imperi.
Nusreddin Ahmed Durant el regnat de l'Ilkhan Abu Saïd Bahadur, l'emir Coban va arribar a Anatòlia. Nusreddin Ahmed fou un dels que es declaren vassalls dels il-kànides (1314). Timurtaş, fill segon de Coban, fou nomenat governador d'Anatòlia (1319). Timurtaş intentà posar ordre a la regió. El principat va fer en principi part dels territoris vassalls de l'Il-kanat. A l'inici havia estat constituït per tota la regió a l'entorn d'Afyonkarahisar, però ara estava reduït a la ciutat i a la rodalia. El 1321, Timurtaş es va revoltar contra els Ilkhans i va fer aliança amb els mamelucs d'Egipte. Coban el va convèncer de sotmetre's i obtingué d'Abu Saïd Bahadur el perdó i el seu manteniment en les funcions de governador d'Anatòlia. En acostar-se Timurtaş, Nusreddin Ahmed) es va refugiar amb la família de la seva mare al palau dels germiyànides a Kütahya (durant el regnat de Yakub Bey I, abans de 1325).
El 1327, Coban, caigut en desgràcia, fou mort per orde de l'Ilkhan. Timurtaş es va refugiar a Egipte. Ben rebut al principi per An-Nasir, fou aviat executat per aquest a petició d'Abu Saïd Bahadur el juliol/agost de 1328.
Després de la fugida de Timurtaş, Nusreddin Ahmed va poder tornar a Afyonkarahisar tot reconeixent la tutela dels Germiyànides. Es considera que va viure almenys fins a 1342.
Després de la mort de Nusreddin Ahmed, el principat fou finalment annexat al beilicat dels germiyànides. Els fills de Muzaffereddin Devlet van conservar una certa influència durant el període de domini dels germiyànides fins al punt que en aquesta època, Afyon era anomenada Kara-Hisar-i Devlet.
La dinastia miniatura|Mapa dels beilicats d'Anatòlia formats després de la batalla del Kösedağ (26 de juny de 1243). El beilicat dels Sahipataoğulları estava entre el dels hamídides, el dels germiyànides i el dels Ashraf Oghullari (Eşrefoğulları).
Dates.. Llista establerta segons: Sâhib-Ataogullari Principality Sâhibatâoğulları Beyliği NomNom turcFill de 1250-abans de 1289. Sahib Ata 'Ala' Fakhr al-Din AliSahip Ata Fahreddin Ali Visir dels sultans seljúcides de Rumaprès 1265-1277Nusrat al-Din HasanNusreddin HasanSahip AtaGovernadors d'Afyonkarahhisar conjuntamentTaj al-Din HusaynTaceddin Hüseyin1285-1287 Shams al-Din AhmadŞemseddin AhmedNusreddin Hasan 1287-abans de 1343Nusrat al-Din AhmedNusreddin AhmedŞemseddin Ahmed annexió al beilicat dels germiyànides
Notes i referències
Bibliografia Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l'islam, PUF, collection Quadrige , 2004 René Grousset, L'empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Payot, París, 1938, reedició, 1965, en línia a , i Peter Malcolm Holt, Ann Katherine Swynford Lambton, Bernard Lewis, The Cambridge History of Islam, Cambridge University Press, 1977 . C. E. Bosworth, The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual < 2004, . M Th Houtsma, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 en línia a , 1987, .
Enllaços externs Les Beyliks anatoliens per Yilmaz Öztuna al lloc "Histoire abrégée de la Turquie depuis les origines jusqu'à l'avènement de la République", 2002 Sâhib-Ataogullari Principality al lloc "Turkish Bey Principalities and Khanates, Anatolian Bey Principalities"
Categoria:Història de Turquia Categoria:Estats històrics de Turquia Categoria:Dinasties musulmanes Categoria:Beilicats d'Anatòlia