El fals potto (Pseudopotto martini) és un primat lorisiforme de taxonomia incerta que viu a l'Àfrica. L'antropòleg Jeffrey H. Schwartz l'anomenà el 1996 com l'únic membre del gènere Pseudopotto, basant-se en dos espècimens (que consistien només en el material ossi) que prèviament havia identificat com a potto (Perodicticus potto). L'origen exacte dels dos espècimens és incert, encara que com a mínim un podria provindre del Camerun. Schwartz creia que el fals potto podria fins i tot formar una família separada, encara que altres investigadors han arguït que les característiques que suposadament distingeixen l'animal, en realitat no el distingeixen del potto. De fet, comparteix diverses característiques amb els pottos de l'Àfrica occidental
El fals potto sembla un potto petit, encara que, segons Schwartz, es diferencia en tenir una cua més llarga, unes punxes més petites a les vèrtebres del coll i del pit, una punxa més petita i simple a la segona vèrtebra del coll, un foramen entepicondilar (una obertura a l'húmer), una fossa lacrimal (una depressió del crani) que es troba dins de l'òrbita de l'ull, i una tercer premolar superior més petit, entre altres trets. No obstant això, moltes d'aquestes característiques són variables entre els pottos. Per exemple, un investigador trobà foramen entepicondilar a gairebé la meitat dels espècimens de pottos de la seva mostra.
Taxonomia En una sèrie d'esquelets de potto (Perodicticus potto) de la col·lecció del Museu e Institut Antropològic de la Universitat de Zúric a Irchel, l'antropòleg Jeffrey H. Schwartz reconegué dos espècimens amb trets que creia diferents dels d'altres pottos, i el 1996 els feu servir per descriure un nou gènere (Pseudopotto) i una espècie de primat, el fals potto (Pseudopotto martini).Schwartz 1996, pp.2,8 El nom del gènere, Pseudopotto, combina l'element pseudo- (la paraula grega per dir "fals") amb "potto", per referir-se a les similituds superficials entre la nova forma i el potto.Schwartz 1996, p.8 El nom específic, martini, és en honor del primatòleg Robert D. Martin.Schwartz 1996, p.9 L'origen exacte dels dos espècimens és desconegut, amb un dels dos format per un esquelet complet (sense la pell) i l'altre només pel crani.Schwartz 1996, p.2 Schwartz situà els dos espècimens en una única espècie, encara que assenyalà que un estudi més profund podria indicar que els dos representaven espècies diferents.Schwartz 1996, p.10 Schwartz creia que les relacions de la nova forma eren desconegudes i difícils d'avaluar i no l'assignà a cap família, encara que l'ubicà provisionalment a la família dels lorísids, juntament amb el potto, els anguatibs, i els loris.Schwartz 1996, pp.8,10,12 El descobriment, publicat als Documents antropològics del Museu Americà d'Història Natural, fou inclòs a les revistes Scientific AmericanLeutwyler 1996 i Science. En aquesta última, s'assenyalà que Schwartz creia que Pseudopotto podia representa una nova família de primats.Holden 1996
El 1998, la revista African Primates publicà tres articles de primatòlegs sobre el fals potto. Colin Groves afirmava que era probablement diferent del pottoGroves 1998, p.42 i Simon Bearder el citava com a exemple de diversitat taxonòmica no reconeguda dins dels lorísids,Bearder 1998, p.43 encara que Esteban Sarmiento comparava el nou tàxon als espècimens del potto i opinà que els suposats trets distintius del fals potto encaixaven en el rang de variació del potto, i que probablement no era ni tan sols una espècie diferent del potto (Perodicticus potto).Sarmiento 1998, p.45 El 2000, el primatòleg B.S. Leon afirmà que el fals potto no era diferent de la subespècie Perodicticus potto potto, encara que assenyalà que les diferents formes de potto eren prou diferents entre si, i que podrien ser més d'una espècie de potto.Leon 2000, p.210 Des d'aleshores han sorgit diferents corrents d'opinió. Una compilació de 2003 de la diversitat de primats africans, arribà a la conclusió que no hi havia prou proves que el fals potto fos una espècie diferent.Grubb, Butynski, Oates & Bearder 2003, p.1323 Per altra banda, el capítol dels primats de la tercera edició de 2005 de Mammal Species of the World, escrit per Groves, llistava Pseudopotto como un gènere, encara que assenyalant que era "controvertit".Groves 2005, p.123 Al mateix temps, Schwartz seguia reconeixent el fals potto com a espècie.Groves 2005, p.185 També el 2005, el primatòleg David Stump revisà algunes de les característiques distintives de Pseudopotto en el context de l'estudi de les variacions entre pottos, i trobà que alguns, però no tots els trets del fals potto es trobaven en alguns pottos, principalment de les poblacions occidentals (subespècie potto).Stump 2005, pp.177–178
Descripció miniatura|El potto (Perodicticus potto) és bastant semblant i podria representar la mateixa espècie. Un dels espècimens, AMZ 6698, és una femella adulta que visqué al zoo de Zuric. Es tracta d'un esquelet virtualment complet, del qual no se'n conserva la pell. Segons Schwartz, l'esquelet mostra signes d'osteoporosi i periodontitis (comuna en animals dels parcs zoològics), encara que cap altra patologia o anormalitat. Les dents de la dreta es retiraren abans que Schwartz estudiés l'espècimen. Schwartz va triar l'espècimen com l'holotip. L'altre espècimen, AMZ-AS 1730, és un mascle jove capturat a la natura, del qual només se'n conserva el crani, inclosa la mandíbula inferior. La dentadura inclou dents permanents i dents de llet. Els espècimens de Pseudopotto són, com a mínim, superficialment semblants als pottos, Schwartz 1996, p.6Groves 1998, p.42Nowak 1999, p.494 encara que segons Schwartz, es diferencien en una sèrie de trets. Entre els lorísids, Schwartz veié similituds entre el fals potto i els autèntics pottos, així com amb els anguatibs i loris lents (Nycticebus). El fals potto és comparable en mida als pottos més petits, encara que es troba dins del seu rang de mida,Schwartz 1996, p.12Sarmiento 1998, p.44 ja que aquesta mida petita s'ha vist en pottos occidentals.
La cua, segons Schwartz, és més llarga que la del potto,Schwartz 1996, p.5 encara que no proporcionà mides de la cua de la femella (AMZ 6698), i assenyala que com a mínim manca una vèrtebra,Schwartz 1996, p.3 encara que Sarmiento comptà 11 vèrtebres caudals en una il·lustració i Groves en comptà un mínim de 15. No obstant això, Sarmiento trobà que el nombre de vèrtebres caudals variava entre 5 i 17, amb una mitjana d'11, en els pottos. Les cues relativament llargues també són comunes en els pottos occidentals,Stump 2005, p.177 encara que segons Stump, la cua de Pseudopotto és més llarga que cap altra vista en un potto. El fals potto té unes punxes a les cervicals i la primera i la segona vèrtebres dorsals suposadament més curtes,Schwartz 1996, fig. 3 encara que Leon assenyala que aquest tret també és compartit pels pottos occidentals. Schwartz afirma que el fals potto es diferencia dels pottos i els anguatibs, per la manca d'una espina bífida de la segona cervical, encara que Sarmiento trobà aquest tret en 3 dels 11 espècimens de potto que examinà.Sarmiento 1998, table 1 L'apòfisi estiloide del cúbit (una projecció del cúbit on es troba amb el canell), segons Schwartz, no està enganxada, el qual suggereix Groves que podria indicar una major mobilitat del canell. Una altra presumpta característica és la presència d'un foramen entepicondilar (una obertura prop de l'extrem distal de l'os) a l'húmer,Schwartz 1996, pp.5,10 encara que Sarmiento trobà també aquest tret en 4 dels espècimens, i en un costat d'un cinquè, i Stump assenyalà que el foramen tenia lloc en els espècimens de tota l'àrea de distribució del potto.
La fossa lacrimal fossa, una depressió del crani, està situada a cara superior del crani de la majoria de lorísids, encara que Schwartz trobà que en el fals potto i en els loris lents estava més cap enrere, dins l'òrbita de l'ull. Sarmiento també trobà aquest tret en 3 dels 11 pottos que examinà. L'apòfisi coronoide es troba més ancorada en el fals potto que en el potto i els loris lents.
Un altre tret distintiu dels fals potto són les seves dents. Sarmiento assenyala, això no obstant, que els espècimens en captivitat poden desenvolupar anormalitats en la dentadura i que alguns des trets dentals que descriu Schwartz són força variables, de vegades fins i tot d'una banda a l'altre de la mandíbula del mateix individu. La tercera molar superior (M3), segons Schwartz, és més petit en el fals potto que en cap altre prosimi,Schwartz 1996, p.10 encara que Leon assenyala que els pottos occidentals també tenen aquest molar relativament petit.Leon 2000, p=210 El tercer premolar superior (P3) també és petit, com el dels lèmurs forcats. Stump diu que aquest tercer premolar superior més petit, també és comú en els pottos occidentals, encara que la forma del del fals potto és diferenciada. Groves assenyala que el primer premolar superior és força llarg, un altre punt de semblança amb els lèmurs forcats. El fals potto té els premolars inferiors comprimits lateralment, les cúspides del costat de la galta són més altes, i la cresta obliqua (una cresta connectada a la cúspide protocònide) es troba en una posició relativament bucal (en la direcció de les galtes).
El crani de la femella adulta (AMZ 6698) fa 5,93 centímetres de longitud i l'húmer dret fa 5,76 centímetres.Schwartz 1996, table 2
Distribució i estat de conservació Segons els informes del Museu e Institut Antropològic de la Universitat de Zúric, AMZ 6698, l'holotip, prové l'"Àfrica Equatorial", i AMZ-AS 1730 prové del "Camerun britànic" (actualment Nigèria i Camerun). Segons el mastòleg Ronald Nowak, aquest designacions impliquen que l'AMZ-AS 1730 prové del modern Camerun o la part oriental de Nigeria i que l'AMZ 6698 prové del Camerun o un estat veí. El 1999, Simon Bearder afirmà, citant un comunicat personal de C. Wild, que el fals potto havia estat vist a la natura,Bearder 1999, p.279 i l'any 2001, l'ornitòleg Christopher Bowden assenyalà la seva presència al Mont Kupe al Camerun, també citant a C.Wild.Bowden 2001, p.14 No obstant això, la Llista Vermella de la UICN assenyala que tot i que hi ha informes d'albiraments de falsos pottos en alçades entre 820 i 940 metre al Mont Kupe, no s'hi ha pogut confirmar la seva presència, malgrat haver-se trobat alguns pottos amb cues llargues. El fals potto i el potto estan enumerats conjuntament a la Llista Vermella, donat que es considera que les proves que és una espècie diferent són insuficients.Oates, Butynski, Kingdon & Bearder 2008
Referències
Obres i publicacions citades
Oates, J.F., Butynski, T.M., Kingdon, J., Bearder, S., Pimley, E., De Jong, Y. Versió 2010.4. Unió Internacional per la Conservació de la Natura. Consultada el 18 maig 2011.
Enllaços externs "False potto". Encyclopædia Britannica (online). Consultada l'11 setembre 2011. Martin's False Potto (Pseudopotto martini) at The Primata (online). Consultada l'11 setembre 2011.
Categoria:Lorísids