Patagonotothen ramsayi és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids. Va ser descrit per l'ictiòleg escocès Charles Tate Regan el 1913.
Descripció Pot arribar a fer 44 cm de llargària màxima. 7 espines i 32-35 radis tous a l'aleta dorsal i cap espina i 32-34 radis tous a l'anal. 51-52 vèrtebres. Aleta caudal arrodonida.Ekau, W., 1982. Biological investigations on Notothenia ramsayi (Regan, 1913) (Pisces, Notothenoidei, Nototheniidae). Arch. Fisch. Wiss. 33:43-68. Menja principalment plàncton gelatinós i crustaci.Laptikhovsky, V.V. i A.I. Arkhipkin, 2003. An impact of seasonal squid migrations and fishing on the feeding spectra of subantartic notothenioids Patagonotothen ramsayi and Cottoperca gobio around the Falkland islands. J. Appl. Ichthyol. 19:35-39.
Depredadors A l'Argentina és depredat per Dipturus chilensisKoen Alonso, M., E.A. Crespo, N.A. Garcia, S.N. Pedraza, P.A. Mariotti, B. Berón Vera i N.J. Mora, 2001. Food habits of Dipturus chilensis (Pisces: Rajidae) off Patagonia, Argentina. ICES J. Mar. Sci. 58:288-297. i a les illes Malvines per Cottoperca gobio, Schroederichthys bivius, l'agullat (Squalus acanthias), Bathyraja brachyurops, Bathyraja griseocauda, Squatina guggenheimVögler, R., A.C. Milessi i R.A. Quiñones, 2003. Trophic ecology of Squatina guggenheim on the continental shelf off Uruguay and northern Argentina. J. Fish Biol. 62:1254-1267. i Bathyraja albomaculata.Brickle, P., V. Laptikhovsky, J. Pompert i A. Bishop, 2003. Ontogenetic changes in the feeding habits and dietary overlap between three abundant rajid species on the Falkland Islands' shelf. J. Mar. Biol. Assoc. UK 83(6):1119-1125.
Hàbitat És un peix d'aigua marina, bentopelàgic i de clima temperat (36°S-56°S, 69°W-54°W) que viu entre 50 i 500 m de fondària que troba a l'Atlàntic sud-occidental: la plataforma continental patagona.
És inofensiu per als humans.
Referències
Bibliografia Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía (Madrid). Ozouf-Costaz, C. i M. Doussau de Bazignan, 1987. Chromosome relationships among 15 species of Nototheniidae. P. 413-419. A: Kullander, S.O i B. Fernholm (eds.). Proceedings of the V Congress of European Ichthyologists. Museu Suec d'Història Natural, Estocolm, Suècia. Prirodina, V.P., 1984. Karyotypes of three nototheniid species. Biol. Morya. 3:74-76. Prirodina, V.P., 1994. Review of karyotypic and taxonomic diversity in the suborder Notothenioidei (Perciformes). J. Ichthyol. 34(6):1-13. Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397.
ramsayi