miniatura|Vista a vol d'ocell de Barcelona d'Onofre Alsamora (1857); abaix a la dreta, el Vapor La Fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia, també coneguda com El Vapor, era situada al carrer dels Tallers del barri del Raval de Barcelona, i marcà l'inici de la industrialització moderna a Catalunya amb les màquines de filar i els telers mecànics de fosa, a més de les tècniques metal·lúrgiques per a construir-les i reparar-les. També fou la primera a l'estat espanyol en fer servir la màquina de vapor com a força motriu després de l'experiència pionera de Jacint Ramon a començaments de segle.
Història Col·legi de Sant Vicenç Ferrer i Sant Ramon de Penyafort El 1668, els frares dominics, el provincial de la qual era Joan Tomàs de Rocabertí (que posteriorment ocuparia els càrrecs de superior de l'Orde i d'arquebisbe de València), i a iniciativa d'Eulàlia Ferrer i Jordà, fundaren un col·legi dedicat a Vicenç Ferrer i Ramon de Penyafort. En un primer moment es va instal·lar a la Torre de Pedralbes (o de Santa Caterina), però aviat es va traslladar a l'extrem del carrer dels Tallers, tocant a la Muralla de Terra, on romangué fins al 1758, quan es va traslladar al carrer de Sant Pau cantonada amb el de la Cadena, que després seria convent de les Penedides.
El 16 de maig del 1821, el govern constitucional va suprimir el col·legi dels dominics, reintegrant els frares a la Comunitat de Santa Caterina, i el 1822 va començar la subhasta dels seus béns, incloent-hi les cinc cases del carrer dels Tallers. Aquestes foren adjudicades per 210.300 rals a Marià Borrell i Miralpeix, que les va perdre amb la restauració de l'absolutisme el 1823, però les recuperà definitivament el 1841.AHPB, notari Manuel Clavillart, 19-04-1841.
Prat d'indianes de Ramon Pujol i Prunés El 1786, el rector del col·legi va establir en emfiteusi una part dels terrenys, que arribaven fins a la Muralla de Terra, al comerciant Ramon Pujol i Prunés,AHPB, notari Francesc Ferrús, 21-8-1786. que entre 1790 i 1792 hi va encarregar al mestre de cases Josep Ribes i Margarit la construcció d'una fàbrica i prat d'indianes.AHPB, notari Jaume Morelló, manual 1.117/14, f. 222-223v, 17-08-1792.
El 1803, la vídua Caterina Puigbò i el seu fill Francesc Pujol i Puigbò vengueren els terrenys a Pere Mas i Junquer,AHPB, notaris Joan Elias Bosch i Ignasi Marfà, 31-01-1803. que l'any següent en va fer agnició de bona fe d'una part al sastre Ramon Prat i Pi.AHPB, notari Joan Elias Bosch, 04-01-1804. Tot seguit, aquest va demanar permís per a construir-hi una casa de planta baixa i quatre pisos segons el projecte del mestre de cases Joan Garrido i Julià. Posteriorment, la propietat es va fragmentar en altres dues parts, que acabarien en mans de la Reial Hisenda i de Francesc Guiu, respectivament.
Bonaplata i Cia La nissaga Bonaplata fou iniciada per Josep Bonaplata i Calafell, teixidor de lli, i el germà Jeroni, mitger. Fills d'aquest darrer foren els fabricants d'indianes Gabriel i Ramon Bonaplata i Roig. Ramon es va casar amb Teresa Corriol i tingué diversos fills, dels quals quatre es dedicarien al ram tèxtil: Salvador (1780-1855), Josep (1795-1843), Ramon (1799-1850) i Narcís (1805-1869).
El primogènit Salvador va continuar amb el negoci d'estampació del pare, i a partir de la restauració absolutista del 1823, Josep va marxar a treballar a Anglaterra, on adquirí diverses patents de màquines de filar i teixir, i també hi estudià l'ús del vapor com a força motriu. De retorn a Barcelona, l'1 de gener del 1829 sol·licità un privilegi d'importació de maquinària durant 5 anys per a filar estam i sense esperar-ne la concessió (que arribaria el juny), el 5 de febrer constituí la societat Bonaplata i Cia amb el prevere Silvestre Puig, que hi aportà 12.000 duros com a soci majoritari.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, 05-02-1829.
Bonaplata, Vilaregut i Cia La nissaga Vilaregut fou iniciada pels fabricants de teixits de cotó Joan (1761-1832), Miquel (1769-1842) i Josep Vilaregut i Padrós (1785-?), originaris de Manlleu i establerts a Barcelona. Miquel es va casar amb Maria Albafull i Canadell, filla d'un fabricant de baietons, i va tenir diversos fills, dels quals quatre es van dedicar al ram tèxtil: Pau, Joan, Pelegrí i Pere. En començar la guerra dels Malcontents i la repressió del comte d'Espanya (1827-1832), en la qual foren empresonats el seu pare i el seu germà gran, Joan es va exiliar a Londres, on conegué Francisco Espoz y Mina, Juan Álvarez Mendizábal i Pascual Madoz, alhora que descobrí els avenços tècnics industrials.
Un cop retornat a Catalunya, es va associar amb Josep Bonaplata i Corriol sota la raó social Bonaplata, Vilaregut i Cia, que demanà un privilegi d'importació de màquines per a ordir i teixir mecànicament tota mena de fils, concedit el 26 de novembre del 1829. El març del 1830, van llogar en nom de la societat una fàbrica a Sallent propietat d'Anton Torres i Amat, que tenia com a força motriu dues rodes hidràuliques mogudes pel riu Llobregat. El lloguer es va establir per 5.000 lliures per cinc anys, anant les obres d'adaptació a càrrec de la companyia.AHPB, Josep Marzola i Prats. Hi treballaren fins a 300 persones i ja incorporava la nova maquinària de ferro. Però l'experiència no acabà de funcionar pels problemes de transport de les primeres matèries i dels teixits acabats, alguns dels quals foren robats i fins i tot incendiats.
Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia Mentrestant, entre maig i juny del 1830, Josep Bonaplata va fer un viatge a Anglaterra acompanyat del fabricant d'estampats Joan Rull i Camarasa (1779-1854), per tal d'adquirir nova maquinària tèxtil i conèixer-hi de prop els centres de producció. Es van trobar amb l'ambaixador Francisco Cea Bermúdez i li van exposar el seu projecte d'establir una gran fàbrica de filats i teixits amb maquinària anglesa moguda a vapor i una foneria capaç de reparar la maquinària importada i construir-ne de nova amb la tecnologia més avançada del moment. Amb el recolzament del govern espanyol però amb l'oposició de la Junta de Comerç, Josep Bonaplata va demanar un nou privilegi d'importació l'agost del 1830, que li fou concedit el gener del 1831.
El 30 de setembre del 1831 es va constituir la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Cia, amb un capital de 150.000 lliures i un termini de cinc anys.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, 30-09-1831. Els socis eren els germans Bonaplata i Corriol, Joan Vilaregut, Joan Rull, que tenia una fàbrica al carrer dels Còdols; Valentí Esparó i Giralt (1792-1859), que tenia una serralleria al carrer dels Escudellers Blancs i era gendre de Salvador Bonaplata; el comerciant Josep Colomer i Josep Giralt, tots dos originaris de la Cerdanya, s'encarregarien de la caixa; Joan Vilaregut i Narcís Bonapalata de les compres i vendes; Joan Rull de la direcció de la fàbrica d'estampats, stuada al carrer dels Còdols; i Ramon Bonaplata la de la fàbrica de Sallent, dedicada als filats i teixits de cotó.
El 30 de novembre, Josep Bonaplata s'adreçà a la Reial Junta d'Aranzels per a exposar novament el seu projecte sobre les dues fàbriques que volia establir a Barcelona i sol·licitava ajuda econòmica per afrontar les compres de maquinària i la contractació de maquinistes, així com el privilegi de lliure importació per 10 anys de ferro colat i forjat, coure i carbó de pedra i una reducció dels aranzels sobre productes químics i tints. En el contracte, signat el 22 de desembre, Bonaplata es comprometia a muntar una filatura amb màquines angleses, 20 màquines de teixir Roberts (angleses) o Bergue-Hughes (franceses) i d'altres, totes mogudes per vapor; així com un taller de construcció de màquines i una foneria pel sistema anglès, amb una capacitat de producció de 200 telers i 40 màquines de filar a l'any, per un termini de dos anys. Com a contrapartida, es concedia la lliure importació de ferro colat, coure i carbó de pedra per 5 anys, una indemnització de 65.000 duros (o 1.300.000 rals) i la protecció de l'Intendent de Catalunya. També s'incloïa la cessió d'uns terrenys de la Reial Hisenda entre el carrer dels Tallers i la Muralla de Terra.
Construcció d'El Vapor El 24 de juliol del 1832, la companyia es va renovar amb una ampliació de capital de 318.750 lliures, i Josep Bonaplata va cedir els drets de la Reial Hisenda i el contracte amb la Junta d'Aranzels,AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/10, f. 129-143, 24-7-1832. així com també la maquinària de la societat amb Silvestre Puig, valorada en 22.500 lliures i propietat de Francesc Guiu.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 45v-46v, 22-02-1833. Poc després, el 31 de juliol, la societat va signar amb Guiu l'arrendament d'un terreny de 61.112 pams quadrats per dos períodes de 5 anys, a raó de 410 lliures anuals. A més, Guiu es comprometia a construir-hi la fàbrica amb els plànols proporcionats per la societat i sota la direcció del mestre de cases Domènec Vidal.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Comte, manual 1.236/11, f. 145-149, 31-07-1832.
El 22 de febrer del 1833, es va dissoldre la societat entre Josep Bonaplata i Silvestre Puig,AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 44v-46v, 22-2-1833. i paral·lelament, la societat va llogar les màquines i utensilis de la fàbrica de Sallent a Joan Vilaregut per 5 anys, a raó de 12.000 lliures anuals. El 17 de juliol, Francesc Espalter i Tolrà va llogar la fàbrica del carrer dels Còdols a la societat per 3 anys, a raó de 2.000 lliures anuals.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 195-197, 17-07-1833. El 27 de juliol es va executar el contracte privat d'arres i la societat adquirí els terrenys a Guiu per 10.000 lliures a pagar en quatre anys amb un interès del 6%,AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 220-223v, 27-7-1833. rescindint així l'arrendament.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 223v-224, 27-07-1833. La fàbrica tèxtil es va acabar aquell mateix any, i hi intervingueren el mestre de cases Domènec Vidal i Gual, el fuster Pau Tintoré, el serraller Narcís Dalmau, el vidrier Josep Canaló i el pintor Joan Folch, que cobraren unes 35.296 lliures,AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 230v-232v, 09-08-1833. cobertes amb una ampliació de capital de 33.750 lliures.AHPB, notari Josep Manuel Planas i Compte, manual 1.236/11, f. 229-230, 02-08-1833.
Si bé la foneria va començar a funcionar a mitjans del 1833, la posada en marxa de la fàbrica tèxtil es va retardar fins a l'arribada de la màquina de vapor de 30 CV, procedent de la casa Hall de Dartford (Anglaterra). El 29 de novembre, el diari El Vapor publicava un anunci en què s'hi convidava els industrials a visitar la fàbrica i s'oferien els serveis de la foneria. A finals d'any, Josep Bonaplata invità els membres de la Comissió de Fàbriques a visitar el seu establiment, i aquests li respongueren amb una carta de felicitació on s'elogiaven les màquines tèxtils i la foneria.
El juny del 1835, els germans Ramon, Josep i Narcís Bonaplata van adquirir a Ramon Prat i Pi un terreny contigu de 11.320 pams quadrats per 42.357 rals,AHPB, notari Lluís Ferrer i Marsal, 25-6-1835. on es van construir nous edificis destinats a foneria i que posteriorment cediren a la companyia.AHPB, notari Lluís Ferrer i Marsal, 24-9-1835. El juliol del mateix any, Josep Bonaplata adquirí a la Real Hisenda un altre terreny de 110.534 pams quadrats valorat en 259.610 rals,AHPB, notari Salvador Subirana, 03-07-1835. que cedí a la companyia pocs dies abans de l'incendi.AHPB, notari Lluís Ferrer i Marsal, 01-08-1835.
Crema d'El Vapor i liquidació de la societat