Els polímers sintètics son un tipus de materials sovint identificats simplement com a "plàstics", entre els quals s'inclouen el polietilè i el niló. No obstant això, la majoria d'ells poden ser classificats en almenys tres categories principals: termoplàstics, termoestables i elastòmers. No es limiten a tenir xarxes troncals de carboni, elements com el silici formen els materials coneguts, com les silicones. Els polímers de coordinació poden contenir una varietat de metalls a la columna vertebral, amb la presència d'enllaços no covalents. Els polímers fets per l'home s'utilitzen en una àmplia gamma d'aplicacions: envasos d'aliments, paper, pel·lícules, fibres, tubs, canonades, etc. La indústria de la cura personal també utilitza polímers per ajudar en la textura dels productes, la unió, i la retenció d'humitat (per exemple, en gel de cabell i en condicionadors).
Exemples inorgànics Polisiloxanè Polifosfacè Els set tipus més comuns dels polímers sintètics, que es troben normalment a les llars són els següents: Polietilè de baixa densitat (LDPE), Polietilè d'Alta Densitat (HDPE), Polipropilè (PP) Clorur de polivinil (PVC) Poliestirè (PS) Poliamida (PA) Poliuretans termoplàstics (TPU)
Noms comercials Molt sovint aquests polímers són més coneguts a través de les seves marques comercials, per exemple: Baquelita: resina fenol-formaldehid Kevlar, twaron: aramida Kynar: PVDF Mylar: pel·lícula de tereftalat de polietilè Neoprè: policloroprè Nylon: poliamida 6,6 Orlon: poliacrilonitril Rilsan: poliamida 11 i 12 Technora: copolyamida Tefló: PTFE Ultem: poliamida Vectran: poliamides aromàtiques Viton: politetrafluoroetilè Zylon: poli-p-fenilè-2 ,6-benzobisoxazol (PBO)
Vegeu també Polimerització
Categoria:Polímers