Lepidonotothen squamifrons

Lepidonotothen squamifrons és una espècie de peix pertanyent a la família dels nototènids.The Taxonomicon

Descripció Pot arribar a fer 55 cm de llargària màxima (normalment, en fa 35). Cos amb 8-9 franges transversals, llargues i fosques. Galtes amb dues ratlles fosques i obliqües. La primera aleta dorsal és negrosa. 4-5 espines i 36-37 radis tous a l'aleta dorsal i 29-33 radis tous a l'anal.FishBase Hureau, J.-C., 1985. Nototheniidae. P. 323-385. A: W. Fischer i J.C. Hureau (eds.). FAO species identification sheets for fishery purposes. Southern Ocean (Fishing areas 48, 58 and 88). Roma. Vol. 2:233-470.Miller, R.G., 1993. A history and atlas of the fishes of the Antarctic Ocean. Foresta Institute, Nevada.

Reproducció A les Órcades del Sud té lloc entre el març i l'agost.FishBase Kellermann, A. (ed.), 1990. Identification key and catalogue of larval Antarctic fishes. Ber. Polarforsch. 67:1-136.Permitin, Y.Ye i Z.S. Sil'yanova, 1971. New data on the reproductive biology and fecundity of fishes of the genus Notothenia Rich. in the Scotia Sea (Antarctica). Vopr. Iktiol. 11(5):693-705.

Alimentació Menja principalment macrozooplàncton (sobretot, crustacis, cnidaris i Salpidae) i peixos. La seua ració diària d'aliment varia entre un 1,6% i un 6,4% del seu pes corporal al llarg de l'any (amb un màxim al novembre i un mínim al juny i el juliol).Pakhomov, Y.A., 1993. Feeding habits and estimate of ration of gray Notothenia, Notothenia squamifrons squamifrons, on the Ob and Lena Tablemounts (Indian Ocean Sector of Antarctica). J. Ichthyol. 33(9):57-71.Duhamel, G. i J.-C. Hureau, 1985. The role of zooplankton in the diets of certain sub-antarctic marine fish. P. 421-429. A: W.R. Siegfried, P.R. Condy i R.M. Laws (eds.). Antarctic Nutrient Cycles and Food Webs. Springer-Verlag. Berlín.Pakhomov, Y.A., V.A. Bibik i V.V. Gerasimchuk, 1991. Data on krill (Euphausia superba, Dana) consumption by coastal fishes in Division 58.4.2 (Kosmonavtov and Sodruzhestva seas). P. 305-319. A: Selected Scientific Papers (SC-CAMLR-SSP/8). Scientific Committee for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources. CCAMLR, Hobart, Austràlia. 410 p.

Depredadors És depredat per Cygnodraco mawsoni i Pleuragramma antarticum (tots dos a l'Antàrtida), l'ós marí antàrtic (Arctocephalus gazella) (a les illes del Príncep Eduard)Klages, N.T.W. i M.N. Bester, 1998. Fish prey of fur seals Arctocephalus spp. At subantarctic Marion Island. Mar. Biol. 131(3):559-566. i l'albatros cellanegre (Diomedea melanophris).Cherel, Y., H. Weimerskirch i C. Trouvé, 2000. Food and feeding ecology of the neritic-slope forager black-browed albatross and its relationships with commercial fisheries in Kerguelen waters. Mar. Ecol. Prog. Ser. 207:183-199.FishBase

Hàbitat És un peix d'aigua marina, bentopelàgic i de clima temperat (45°S-56°S) que viu entre 10 i 900 m de fondària (normalment, entre 195 i 312).Miller, R.G., 1993.

Distribució geogràfica Es troba a l'oceà Antàrtic (illes de Geòrgia del SudMc Kenna, J.E. Jr., 1991. Trophic relationships within the Antarctic demersal fish community of South Georgia Island. Fish. Bull. 89:643-654. i Bouvet). També és present a les illes subantàrtiques i elevacions submarines de l'Índic sud.Pakhomov, E.A., 1998. Diet of two Antarctic dragonfish (Pisces: Bathydraconidae) from the Indian sector of the Southern Ocean. Antarc. Sci. 10(1):55-61.Duhamel, G. i C. Ozouf-Costaz, 1985. Age, growth and reproductive biology of Notothenia squamifrons (Günther, 1880) from the Indian sector of the southern ocean. Polar Biol. 4:143-153.Dewitt, H.H., P.C. Heemstra i O. Gon, 1990. Nototheniidae. P. 279-331. A: O. Gon i P.C. Heemstra (eds.). Fishes of the Southern Ocean. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.Duhamel, G., 1981. Caractéristiques biologiques des principales espèces de poissons du plateau continental des Iles Kerguelen. Cybium 5:19-32.Duhamel, G. i M. Pletikosic, 1983. Données biologiques sur les Notothenidae des Iles Crozet. Cybium 7:43-57.Eastman, J.T. i R.R. Eakin, 2000. An updated species list for notothenioid fish (Perciformes; Notothenioidei), with comments on Antarctic species. Arch. Fish. Mar. Res. 48(1):11-20.Kellermann, A. i K.-H. Kock, 1984. Postlarval and juvenile notothenioids (Pisces, Perciformes) in the southern Scotia Sea and northern Weddell Sea during FIBEX 1981. Meeresforsch. 30:82-93.Pakhomov, E.A. i S.A. Pankratov, 1995. Food web of juvenile Antarctic fish. Oceanology 34(4):521-532.Permitin, Y.Y. i M.I. Tarverdiyeva, 1972. The food of some antarctic fish in the South Georgia area. J. Ichthyol. (Engl. Transl. Vopr. Ikhtiol.) 12:(1):104-114.Tarverdiyeva, M.I. i I.A. Pinskaya, 1980. The feeding of fishes of the families Nototheniidae and Chaenichthyidae on the shelves of the Antatrctic Peninsula and the South Shetlands. J. Ichthyol. 20(4):50-59.

Observacions És inofensiu per als humans i la seua esperança de vida és de 19 anys.Shust, K.V. i I.A. Pinskaya, 1978. Age and growth of six species of nototheniid fish (family Notothenidae). Vopr. Ichthyol. 18(5):837-843.

Referències

Bibliografia Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.

Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units. FAO, 1992. FAO Yearbook. Fishery statistics: catches and landings. Vol. 74. FAO Fish. Series 43. 677 p. Kock, K.-H., G. Duhamel i J.-C. Hureau, 1985. Biology and status of exploited Antarctic fish stocks: a review. Biomass Sci. 6(8):143 p. Ozouf-Costaz, C. i M. Doussau de Bazignan, 1987. Chromosome relationships among 15 species of Nototheniidae. P. 413-419. A: Kullander, S.O i B. Fernholm (eds.). Proceedings of the V Congress of European Ichthyologists. Museu Suec d'Història Natural, Estocolm, Suècia. Ozouf-Costaz, C., J.-C. Hureau i M. Beaunier, 1991. Chromosome studies on fish of the suborder Notothenioidei collected in the Weddell Sea during EPOS 3 cruise. Cybium 15(4):271-289. Prirodina, V.P., 1994. Review of karyotypic and taxonomic diversity in the suborder Notothenioidei (Perciformes). J. Ichthyol. 34(6):1-13. Prirodina, V.P., 1997. The directions of the karyotype specialization in the suborder Notothenioidei (Teleostei: Perciformes). Cybium 21(4):393-397. Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p. Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p. Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs BioLib AQUATAB

squamifrons