Fernando de los Ríos Urruti (Ronda, província de Màlaga, 8 de desembre de 1879 - Nova York, 31 de maig de 1949) fou un polític, dirigent i ideòleg socialista espanyol.
Biografia Orfe als quatre anys, fa els estudis de batxillerat a Còrdova i després la família s'instal·la, el 1895, a Madrid on continuarà els estudis a la Institución Libre de Enseñanza, dirigida pel seu oncle Francisco Giner de los Ríos.
Hi va cursar els estudis de Dret i obtené la llicenciatura el 1901 després del que va començar a treballar com a professor a la Institución Libre de Enseñanza. Després de doctorar-se el 1907, va obtenir el 1911 la càtedra a la Universitat de Granada, on va ser professor del més tard poeta i dramaturg Federico García Lorca, amb qui va tenir una amistat estreta.
Militant socialista El 1919 s'afilia al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Participà en les eleccions generals espanyoles de 1919 i hi és elegit diputat per la circumscripció de la província de Granada. El 1920 és nomenat membre de la Comissió Executiva del PSOE i com tal viatjarà a la Unió Soviètica per veure les possibilitats d'ingrés del partit en la III Internacional.
Diputat en la monarquia A les eleccions generals espanyoles de 1923 és elegit novament diputat a les Corts, en aquesta ocasió per la circumscripció de Madrid.
Des de 1926 va pertànyer a la maçoneria, afiliat a la lògia Alhambra de Granada, del Gran Orient Espanyol, i hi adopta com a nom simbòlic Jugan. És testimoni d'excepció del cop militar del general Miguel Primo de Rivera. Immediatament, i en contra de l'opinió del corrent sindicalista del PSOE, s'oposa a la col·laboració amb la dictadura.
Ministre de la Segona República Participa el 1930, en el Pacte de Sant Sebastià que desembocarà en la fracassada insurrecció de Jaca, cop d'estat que pretenia d'una manera violenta la proclamació de la Segona República Espanyola, la qual cosa va suposar, conforme a la legislació vigent, el seu empresonament.
Alliberat el 1931, just abans de la proclamació de la Segona República Espanyola participà en les eleccions que se celebren al juny i hi obté novament un escó per Granada, passant a formar part, com a ministre de Justícia, del govern provisional que entre el 14 d'abril i el 14 d'octubre va formar Niceto Alcalá Zamora. Cartera que va ocupar novament entre el 14 d'octubre i el 16 de desembre de 1931 al primer govern del Bienni Reformista sota la presidència de Manuel Azaña.
Després de l'aprovació, el 9 de desembre de 1931, del nou text constitucional, De los Ríos va tornar a formar part del nou govern, novament sota la presidència de Manuel Azaña, i hi ocupa la cartera d'Instrucció Pública i Belles Arts fins al 12 de juny de 1933 quan va passar a ocupar la cartera d'Estat que va mantenir fins a la dimissió, el 12 de setembre d'aquest mateix any, de Manuel Azaña i l'elecció d'un nou govern sota la presidència d'Alejandro Lerroux.
Va ser novament elegit diputat per la circumscripció de Granada a les eleccions de 1933.
A les eleccions generals espanyoles de 1936 va ser candidat pel Partit Socialista Obrer Espanyol i hi obté l'acta de diputat per la província de Granada amb 99.749 vots. La votació va ser anul·lada per la Comissió d'Actes i repetida el 3 de maig de 1936 i aquesta vegada obté 224.498 vots d'un total de 260.448.Fitxa del Congrés dels Diputats
Ambaixador Quan va esclatar la Guerra Civil s'estava a Ginebra on visitava Pablo de Azcárate y Flórez, que era Secretari General adjunt de la Societat de Nacions. Ambdós es van desplaçar a reorganitzar l'ambaixada espanyola a França, de la qual de los Ríos es va fer càrrec fins a la presa de possessió d'Álvaro de Albornoz, i posteriorment va ser nomenat ambaixador als Estats Units, romanent al capdavant de la legació republicana fins al final de la guerra el 1939. Llavors va exercir com a professor a la New School for Social Research de Nova York, ciutat en la qual va fixar la seva residència fins a la seva mort.
La depuració com a catedràtic pel bàndol franquista, sense cap procés contradictori, va esdevenir efectiva mitjançant Ordre Ministerial de febrer de 1939, al costat d'altres catedràtics:
Obres destacades La crisis actual de la democracia (1917), Mi viaje a la Rusia soviética (1921) El sentido humanista del socialismo (1926), Religión y Estado en la España del siglo XVI (1927).
Referències
Categoria:Polítics de la província de Màlaga Categoria:Socialistes andalusos Categoria:Ministres andalusos del Govern d'Espanya Categoria:Professors de ciències socials Categoria:Professors de la Universitat de Granada Categoria:Professors de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Professors als Estats Units Categoria:Exiliats del franquisme andalusos Categoria:Persones de Ronda Categoria:Rectors de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Ambaixadors d'Espanya als Estats Units Categoria:Membres de l'Assemblea Nacional Consultiva Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Morts a Nova York Categoria:Diplomàtics andalusos Categoria:Diputats andalusos al Congrés dels Diputats Categoria:Krausistes Categoria:Alumnes de la Universitat de Granada Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XIX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX