miniatura|Sant Hug de Cluny, legat papal al Concili de Narbona de 1066 excomunica a l'arquebisbe de Narbona Guifré de Cerdanya per simonia i apropiació de béns de l'església per la seva família. A la imatge, Hug amb Enric IV i Matilde miniatura|Els comtes de Rosselló i Empúries s'enfronten pel control del castell de Requesens, a la Jonquera miniatura|Mapa que mostra els moviments de la Batalla de Hastings, que decideix la conquesta normanda d'Anglaterra miniatura|Batalla de Hastings miniatura|Es veu el cometa Halley a Europa. Escenificat al tapís de Bayeux L'any 1066 és un any comú començat en diumenge. És el setè any de la dècada del 1060 i el seixanta-sisè any del i del primer mil·lenni. miniatura|Funeral i enterrament d'Eduard el Confessor, rei d'Anglaterra, al Tapís de Bayeux miniatura|El rei Harald III Hardrade de Noruega mor a la batalla de Stamford Bridge de la guerra de successió d'Anglaterra miniatura|Batalla de Stamford Bridge a The Life of King Edward the Confessor de Matthew Paris, s. XIII miniatura|Quadre d'Horace Vernet: Edith troba el cadàver d'Harold a la batalla de Hastings Durant l'any 1066 el rei Harold Godwinson aconsegueix detenir una invasió vikinga a la Batalla de Stamford Bridge, els normands de Guillem el Conqueridor conquereixen Anglaterra després de la batalla de Hastings i aquest obté el tron del regne d'Anglaterra; i el Tapís de Bayeux mostra el pas del Cometa de Halley que succeí en aquest any. Durant l'any 1066 neix Enric de Borgonya i moren Harold II d'Anglaterra, Harald III de Noruega i Eduard el Confessor. miniatura|L'emperador Enric IV es casa amb Berta de Savoia el 13 de juliol de 1066. A la imatge, la parella amb el seu fill, el futur Enric V del Sacre Imperi Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1065 són Enric IV el Sali; el papa de Roma Alexandre II; Constantí X Ducas, emperador de l'Imperi Romà d'Orient; Alfons VI de Lleó, Enric I; Felip I de França; Harold Godwinson d'Anglaterra; Malcolm III d'Escòcia; Alfons VI de Lleó; Svend II de Dinamarca; Salomó d'Hongria; Boleslau II de Polònia; Petar Kresimir IV de Croàcia; i Iziaslav I de la Rus de Kíev. Els governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Alp Arslan, el sultà dels seljúcides; i Ibrahim de Ghazna, el de Ghazna. A Amèrica, Huemac governa els tolteques; Vuit Cérvol Urpa de Jaguar, als mixteques; i Poshek Ix Soi és el monarca de Chichén Itzá.
1066 als Països Catalans i Occitània Comtats de Barcelona, de Girona i d'Osona Els comtats, en plena expansió, són governats per Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis. Els comtes combren paries de taifes islàmiques com la taifa de Lleida i el de Saragossa; els nobles utilitzen aquests diners per comprar la fidelitat dels nobles catalans i per adquirir nous dominis a Occitània (els drets dels comtats de Carcassona i de Rasès) per 5.000 mancusos d'or que havien estats donats com a paria per l'emir de Lleida. A més continua el redactat dels usatges de Barcelona que ordenen el nou sistema feudal.Bonnassie, P. (1979). Catalunya mil anys enrere: Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Barcelona, Girona i Osona (Segles X-XI). Edicions 62. Vol. II, p. 245-248. ISBN 978-8429714777 L'any 1066 al-Muqtadir de Saragossa envia 10.000 mancusos d'or al comte de Barcelona; en total el comte va rebre 20.000 mancusos de totes les taifes; aquesta entrada d'or, que també era en forma de lingots, va possibilitar la creació de la ceca comtal. El transport de les paries pel camí de Lleida a Barcelona va fomentar-hi la creació de noves fondes i punts de guàrdia i va dinamitzar el comerç local de la Segarra i l'Anoia.
Ramon Berenguer I envia ambaixadors a la cort papal d'Alexandre II amb l'objectiu de ratificar les compres dels comtats de Carcassona i Rasès i per oferir al papa part de l'or que havia rebut de les pariesmusulmanes. Amb això demostra el seu suport al papa.Bonnassie, P. Catalunya mil anys enrere: Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Barcelona, Girona i Osona (Segles X-XI). Barcelona: Edicions 62, 1979, Vol. II, p. 250-255. ISBN 978-8429714777
Diversos nobles presten juraments de fidelitat al comte Ramon Berenguer I per guardar castells de la Segarra i el Penedès.Bonnassie, P. (1979). Catalunya mil anys enrere: Creixement econòmic i adveniment del feudalisme a Barcelona, Girona i Osona (Segles X-XI). Edicions 62. Vol. II, p. 248-250. ISBN 978-8429714777 El futur comte Bernat II de Besalú signa diversos convinentiae (pactes feudals) on busca que el comte Ramon Berenguer l'ampari en les disputes hereditàries contra el seu germà, a canvi que el comte barceloní estengui la seva influència sobre els comtats de Girona i de Besaú.Salrach i Marés, Josep Maria. «Els documents de Besalú a l'Arxiu Comtal de Barcelona i els orígens de la seva integració». Quaderns de les Assemblees d'Estudis, Núm. 27, 2014, p. 182-185
El comte Ramon Berenguer I renova les condicions de la custòdia del castell de Tona que estava en un lloc estratègic entre la Plana de Vic i el Vallès reafirmant el seu domini del comtat d'Osona i limitant l'autonomia dels nobles osonencs.Kosto, Adam J. Making Agreements in Medieval Catalonia: Power, Order, and the Written Word, 1000-1200. Cambridge: Cambridge University Press, 2001, p. 78-81 ISBN 0-521-79239-8
Els calls jueus de Barcelona i Girona van veure augmentada la seva vitalitat intel·lectual a finals d'any quan olts jueus es van exiliar als comtats catalans després de la massacre de Granada per l'arribada de destacats metges, astrònoms i filòsofs a Barcelona i Girona.Estanyol i Fuentes, M. J. Els jueus a Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 2009, p. 45-52. ISBN 978-8498090727 A Girona hi van arribar grans figures com avantpassats de Bonastruc ça Porta i branques de la família ibn Tibbon.Riera i Sans, J. Els jueus de Girona. Girona: Ajuntament de Girona, 1987, p. 22-28. ISBN 978-8486837013
El 22 de juny es consagra l'església romànica del monestir de Sant Llorenç del Munt, que va significar una manifestació de la Pau i Treva de Déu i un major domini comtal de la zona fronterera entre els comtats de Barcelona i d'Osona. El document mostra els límits territorials de les propietats del monestir. La consagració és presidida pel bisbe de Barcelona Berenguer de Guàrdia i hi són presents Ramon Berenguer I i Almodis de la Marca.
Comtats d'Urgell, Pallars Sobirà i Pallars Jussà El comte Ermengol IV d'Urgell augmenta la pressió militar a la marca del sud i comença a preparar la conquesta de Balaguer.Fité i Llevot, F. (1986). Recerques sobre l'estructura político-territorial de l'Urgell (s. XI-XII). Universitat de Lleida. p. 88-91. ISBN 978-8479354558 Entre les incursions d'Ermengol destaca que a la tardor emprèn el setge de Casp i la consolidació del poder sobre el castell de Pilzà.Fité i Llevot, F. (1986). Recerques sobre l'estructura político-territorial de l'Urgell (s. XI-XII). Universitat de Lleida. p. 92-94. ISBN 978-8479354558
Els comtats de Pallars Sobirà i Pallars Jussà estan fragmentats i hi ha disputes entre els seus senyors feudals.Riu, M. (1999). La formació de la societat feudal a Catalunya (segles IX-XI). Publicacions de la Universitat de Barcelona. p. 156-159. ISBN 978-8447522514 El comte Ramon VI de Pallars Jussà disputa el control dels castells de la zona de la Conca de Tremp amb el seu cosí i això l'obliga a fer un pacte de protecció amb Ramon Berenguer I, de qui es declara vassall.Riu, M. (1999). La formació de la societat feudal a Catalunya (segles IX-XI). Publicacions de la Universitat de Barcelona. p. 158-160.
Comtats de Ribagorça i Sobrarb Durant l'any 1066 els comtats de Ribagorça i Sobrarb estàn plenament integrats al regne d'Aragó sota el govern de Sanç Ramires, que reforça llurs defenses. Reforça els castells de Fontova i Samitier per protegir les valls del Cinca i de l'Éssera de les ràtzies de Saragossa.Ubieto Arteta, A. (1981). Historia de Aragón: La formación territorial. Anubar Ediciones. p. 68-73. ISBN 978-8470131813
El Bisbat de Roda amplifica el control de les parròquies locals i Sanç Ramires referma els vincles amb el papat per posar el clergat ribagorçà al servei de la corona i elimina el ritu mossàrab tradicional.Iglesias Costa, M. (2001). Roda de Isábena: Historia propia. Editorial Pirineo. p. 115-118. ISBN 978-8487698538 El bisbat rep donacions de terres i delmes segons explica el Cartulari de Roda: un noble li dona la concessió del terreny de l'Almúnia de Sant Vicenç, a prop de la frontera amb Lleida per finançar la defensa de la catedral contra les ràtzies musulmanes. El monestir de Sant Victorià d'Asan veu incrementades les donacions de castells i terres de frontera per part de Sanç Ramires, qui li cedix unes viles a peu del castell de Samitier perquè consolidin el poblament cristià de la frontera.
Sobrarb va rebre nous colons del nord i s'atorguen privilegis amb les primeres versions dels furs de Sobrarb que ajudaven a la repoblació de la frontera a canvi de drets dels colons.Lacarra de Miguel, J. M. (1972). Historia política del Reino de Navarra: Desde sus orígenes hasta su incorporación a Castilla. Aranzadi (reimprès per a l'estudi d'Aragó). Vol. I, p. 244-247. ISBN 978-8423503520
Al comtat de Ribagorça tenim un document datat de l'any 1066 sobre el repartiment dels béns d'un cavaller entre els seus fills i diverses esglésies locals que és un testimoni sobre l'economia de la zona a l'època.Lacarra de Miguel, J. M. (1972). Historia política del Reino de Navarra (Vol. I). Aranzadi. p. 245-246 (Secció de fonts documentals aragoneses). ISBN 978-8423503520 Un altre document registra una disputa sobre els límits entre el bisbat de Roda i el comtat a la zona de Benasc en el qual una assemblea d'hoomes vells (seniores) juren sobre quines són les fites històriques dels terrenys de pastura dels diferents pastors.Fité i Llevot, F. (1986). Recerques sobre l'estructura político-territorial de l'Urgell (s. XI-XII). p. 94-96. ISBN 978-8479354558
Comtat de Cerdanya, Berga i Conflent El comte Ramon Guifré I de Cerdanya, Berga i Conflent consolida la seva autoritat sobre els nobles berguedans i fa donacions al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Els seus dominis encara resten independents del comtat de Barcelona.Bolòs, J. (2001). L'Edat Mitjana al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà. p. 42-45. ISBN 978-8492045051 Ramon manté un apau tensa amb Guillem II de Besalú i patrocinen les obres de reforma i ampliació de Sant Pere de Rodes i Santa Maria de Ripoll.Pladevall, A. (1991). Catalunya romànica: Introducció a l'estudi de la societat i l'art d'un país en formació. Enciclopèdia Catalana. p. 74-76.
El comte Ramon es va resistir totalment a les resolucions del concili de Narbona de 1066 que va declarar culpable de simonia i altres càrrecs al seu germà Guifré, arquebisbe de Narbona i li va oferir refugi i protecció, cosa que va fer que pogués continuar en el càrrec d'arquebisbe tot i haver estat excomunicat. No va tornar els béns al papat i va atacar militarment al vescomte de Narbona, que havia acusat al seu germà. D'aquesta manera, prioritza ajudar els seus familiars abans d'obeïr al papa de Roma.D’Abadal i de Vinyals, R. (1955). Els comtats de Pallars i Ribagorça. Institut d'Estudis Catalans (reimprès en estudis sobre el Rosselló). p. 112-115.
Comtats de Besalú, Empúries i Rosselló