miniatura|Fragment de la coberta del llibre Historia general de los hechos de los castellanos (1601), utilitzada per Jordi Bilbeny per defensar la Tesi de Pals La tesi del port de Pals és la hipòtesi que només l'Institut Nova Història defensa en contra de la historiografia acadèmica catalana, afirmant que Cristòfol Colom, en el seu primer viatge, no va sortir de Palos de la Frontera, sinó de l'antic port de Pals de l'Empordà, avui desaparegut.Jordi Bilbeny "37 raons per identificar Palos amb Pals"Pals port marítim al segle XV La tesi també ha estat rebutjada pels historiadors del Centre d'Estudis Colombins.
Principals defensors de la tesi Núria Coll miniatura|Carta dels Consellers de Barcelona al rei Ferran, denunciant un robatori de Vicens Anes Pinçon de la Vila de Pals.
La historiadora barcelonina Núria Coll i Julià l'any 1950 trobà a l'Arxiu de la Corona d'Aragó una carta escrita pels Consellers de Barcelona a Ferran el Catòlic, aleshores rei de Castella i hereu de la Corona d'Aragó, en la qual l'informen d'un robatori al port de Barcelona per part d'un tal Vicens Anes Pinçon, de la vila de Pals. http://www.cch.cat/php/ls.php?fx=1vaar00807 En canvi, la historiografia acadèmica ha rebutjat identificar aquest Pals amb la vila catalana perquè en aquella època era habitual catalanitzar els topònims castellans. En la mateixa carta esmentada s'hi parla de Civilla (Sevilla). A més, la carta estava dirigida a Ferran el Catòlic en un període en què era rei de Castella (per estar casat amb Isabel la Catòlica) i no encara de la Corona d'Aragó (on governava el seu pare Joan el Sense Fe). Així que si la carta anava dirigida a Ferran el Catòlic en aquell moment és perquè els esmentats en el document eren súbdits de Castella.Desmuntem la "Nova Història"
Carta dels Consellers
Teresa Baqué L'any 1987, la historiadora Teresa Baqué, aleshores membre del Centre d'Estudis Colombins, presentà una ponència al «V Col·loqui d'Estudis Americans de Nord-amèrica»«Noves dades sobre el Descobridor d'Amèrica a Catalunya (L'Herald "Paine de Jour" », mecanoscrit presentat al «V Col·loqui d'Estudis Americans de Nord-amèrica»; North American Catalan Society, University of South Florida, Tampa, març del 1987. on digué que Palos de la Frontera es podia d'identificar amb Pals de l'Empordà, tot i que sense aportar cap prova al respecte.
Jordi Bilbeny miniatura|Plana del Libreto de Tutta La Navigatione de Re De Spagna (1504), primer text editat a Itàlia sobre el descobriment del Nou Món, segons el qual el port de partida no és Palos, sinó el «riu de Cadis». Jordi Bilbeny passa a ser el defensor i divulgador més conegut d'aquesta tesi. Ho acaba considerant un cas de censura, i afirma que és un cas d'ocultació i «apropiació» de la verdadera identitat —en aquest cas d'un port—, aprofitant les semblances dels noms de les viles de "Pals" i "Palos". Pals seria la vila de què ens parlen en els texts de l'època, i on residirien els germans Pinzón. Segons en Bilbeny, els Pinzón foren cavallers portuguesos arribats a Catalunya durant la Guerra Civil catalana amb Pere el Conestable de Portugal i al servei de la Generalitat de Catalunya. Aquesta afirmació ha estat molt contestada pels membres del Centre d'Estudis Colombins, en repetits articles amb documents on els Pinzon són citats com a súbdits de Castella.Butlletí Centre d'Estudis Colombins, núm 52, pàg 15 http://www.cecolom.cat/publicacions/butlleti52.pdf
La hipòtesi de Jordi Bilbeny inclou la substitució de Palos de Monguer per la vila empordanesa de Pals com a port de partida de l'expedició. A la documentació històrica hi consta que la vila d'on van sortir les naus, estava fortificada. Per Bilbeny ni Moguer ni Palos de la Frontera no han tingut mai port de mar, ni han estat fortificats, ni tan sols tenien la categoria de vila. En canvi els gravats de l'època que mostren la sortida de les naus mostren un poble que té una semblança amb el perfil actual de Pals. Bilbeny contraposa la prosperitat del Pals de l'època, vila amb castell i palau comtal, residència de comtesses i princeses i port de gran activitat comercial, amb Palos i Moguer, llogarets rurals i amb prou feines desenvolupats al segle XV http://www.vicencpagesjorda.net/cat/genere/pals.html Vicens Pages
Els documents històrics es contradiuen en donar diferents llocs de sortida del primer viatge de Colom; Cadis, Sevilla, Palos o Saltes. Bilbeny creu que aquestes contradiccions són la prova que els documents han estat retocats pels censors de la corona. A més Bilbeny aporta a la tesi, dos nous documents:
El llibre De Academia et Doctis Viris Hispaniae escrit l'any 1553 per Alfonso García Matamoros que narra el primer viatge d'en Colom, i referent al seu trajecte diu: «Un cop guanyades les Columnes d'Hèrcules, pel mar anomenant Oceà Atlàntic i Gran, naveguen feliçment per les Antípodes». Pels antics navegants, les columnes d'Hércules era l'actual estret de Gibraltar. En aquella època, però, des de la perspectiva d'un navegant que salpava de Palos, perfectament podia guanyar les columnes d'Hèrcules senzillament deixant-les a una banda durant la ruta.
Mapa de Piri Reis (1513), el mateix Piri Reis recull el testimoni d'un mariner que havia anat en tres dels quatre primers viatges colombins: «Vam arribar, primer, a l'Estret de Ceuta i, després, havent recorregut quatre mil milles...».Traducció de l'àrab de Pierre Carnac a L'Histoire commence á Bímini Éditions Robert Laffont, 1992, Ara bé, aquesta descripció no era concretament del primer viatge. A més, Piri Reis ho escriu el 1513, vint anys després dels fets, basant-se, segons diu, en el testimoni d'un suposat mariner que havia participat en tres viatges colombins. És, per tant, una font indirecta. L'expressió "Estret de Ceuta" no implica necessàriament que l'expedició anés expressament a Ceuta o que travessés l'estret. En la navegació de l'època era habitual referir-se a l'Estret de Gibraltar com una àmplia zona marítima. El fet de sortir de Palos i anar a mar endins ja podia percebre's com anar al l'estret. Cal notar que diu "primer". Si el punt de sortida fos el Pals català, seria difícil que el primer punt de referència destacable fos aquest estret.Gregory C. McIntosh, The Piri Reis Map of 1513 (University of Georgia Press, 2000).Samuel Eliot Morison, Admiral of the Ocean Sea: A Life of Christopher Columbus (1942)
Germans Yanes Pinçon Alice Bache Gould (1868-1953) qui fou una matemàtica americana i historiadora ens diu que “diversos llibres de noblesa ofereixen paràgrafs sobre l'antiga família Pinçon, fent-la originària a vegades d'Aragó i a vegades de la Muntanya”. Més endavant, la mateixa autora ens diu: “en aquesta vila [Palos] es trobaven els germans descobridors [els Yàñez Pinçon] de les Indies Occidentals, naturals d'ella [de la vila] i originaris de les Muntanyes de Jaca, Regne d´Aragó”. La cita, però, és problemàtica perquè Gould no està afirmant que els Pinzón fossin aragonesos. El que fa és resumir el que diuen alguns nobiliaris (llibres de genealogia) escrits molt de temps després i que sovint es contradiuen. De fet, la seva obra principal, "Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón" (1984, edició pòstuma), es basa en documentació d'arxiu i no defensa que els Pinzón fossin aragonesos.Alice B. Gould, Nueva lista documentada de los tripulantes de Colón en 1492 (Real Academia de la Historia, 1984, 2 vols.)
Al seu Diario historico, politico-canonico y moral, José Álvarez de la Fuente, (Manuel de Viergol, Madrid - 1733), a la pag. 217 diu textualment: "...con dos pilotos, ambos hermanos, Catalanes, llamados Martin Pinzón, y Alonso Pinzón ; y con ciento y veinte hombres de Compañía, descubrieron las Islas Lucaias en las Indias..." Ara bé, aquesta és una obra escrita 241 anys després del primer viatge de Colom. No és una font contemporània, sinó una compilació tardana que barreja informació històrica amb tradicions inventades.
Fra Juan Perez La història oficial ens diu que Colom va anar a trobar un tal Fra Juan Perez porter al Monestir de La Rábida als afores de Palos. Els defensors de la Tesi de Pals interpreten que aquest Juan Perez no és altre que Mossèn Johan Pere que va editar el 1489 unes Taules astronòmiques en llengua catalana. Els Pere dits també Peres eren els senyors i propietaris del Castell de Sant Miquel als afores de Pals.Totes les preguntes sobre Cristòfor Colom David Bassa/Jordi Bilbeny Segons Jordi Bilbeny els censors de la Corona de Castella van canviar el nom i el lloc d'aquest personatge, una teoria sense cap fonament.
Port de Pals
Malgrat que actualment Pals no té port, la investigadora Eva Sans va trobar a l'Arxiu de la Corona d'Aragó un albarà amb un segell, sigil·logràfic de la cort de la Batllia del Castell de Pals datat a 29 de juliol de 1406 a on fa referència a un patró de llagut, de Palamós, el qual hauria carregat "al Port de Pals" una mercaderia.Diari de Girona Segons Eva Sans, aquesta troballa no prova que Colom sortís del port de Pals però sí que demostra que Pals tenia port a principis del , tot i que de poca importància i només s'usava per a viatges mediterranis o de pesca.
El 1827 Sebastián de Miñano y Bedoya,Tomás López de Vargas Machuca al seu "Diccionario geografico-estadistico de España y Portugal" diuen del port de Pals: " ..ALS, V. R. de España, provincia de Cataluña, corregimiento y obispado de Gerona* A. O., 300 vecinos, 1,500 habitantes, una • parroquia, un hospital. Situada en una pe- queña altura, a una legua del mar por la parte del E., y la rodea una dilatada cam- piña: este puerto no está habilitado.."
Alexandre de Laborde el 1834 al seu Itinéraire descriptif de l'Espagne va escriure textualment: "..A l'embocadura comença la platja de Palz, que s'estén la distància d'una llegua, i al final de la platja hi ha la torre del mateix nom, que protegeix un petit port anomenat "de Riera". En aquest punt la costa comença a pujar fins al port de Palamós a dues llegües i mitja.."
Rebuig documental i tècnic La tesi del port de Pals ha estat rebutjada per Francesc Albardaner, Nito Verdera, Miquel Manubens i altres historiadors del Centre d'Estudis Colombins. Les distàncies recorregudes i diversa documentació confirmarien que l'expedició va salpar de Palos de la Frontera (Huelva), d'on eren naturals els germans Pinzón.Butlletí 14 , tercer trimestre de 1994, publicació del CEC, article "Sobre el Pinzón y Palos" per Nito Verdera, pàgines 8-10Butlletí del Centre d'Estudis Colombins , Butlletí 10, segon trimestre de 1993, publicació del CEC, article "Sobre el port de Palos (Resposta indirecta a la qüestió de Pals)" per Pere Català i Roca, pàgines 18-19Diario de la primera navegación. Relació compendiada per fra Bartolomé de las Casas.Hernando Colón. "Historia del Almirante." cap. XIV, pág. 73.Fra Bartolomé de las Casas. Historia de las Indias. Cap. 35. págs. varias.
L'activitat portuària de Palos de la Frontera va quedar demostrada, tant per les prospeccions geofísiques realitzades a l'antic Port de Palos per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers de Mines de Madrid, entre 1989 i 1990, com per l'estudi publicat per la Universitat de Huelva sobre l'antic castell i port de Palos de la Frontera. L'historiador Julio Izquierdo Labrado va publicar, en una de les seves obres, alguns dels resultats de l'estudi, a més de les seves investigacions sobre el port de Palos de la Frontera. També la difunta duquessa de Medina-Sidònia, Luisa Isabel Álvarez de Toledo y Maura, conservadora de l'arxiu de Medina Sidonia, indica que l'elecció de Palos de la Frontera no va ser casual, sinó que es deu a la seva antiga tradició marítima i a les qualitats dels mariners de Palos, que tants serveis havien fet a la corona durant la Segona Guerra de Successió castellana.
Port de sortida, segons els documents antics