Les Malalties tropicals desateses (MTD, també conegudes per les sigles NTD, de l'anglès Neglected Tropical Deseases) són un conjunt divers d'infeccions especialment freqüents en països en vies de desenvolupament en regions tropicals d'Àfrica, Àsia i Amèrica. Són causats per patògens diversos com virus, bacteris, protozous i helmints. Hi ha un gran contrast entre l'atenció i el finançament per a recerca i investigació que reben aquestes malalties i el que reben altres malalties infeccioses com la SIDA, la tuberculosi o la malària, que són molt més elevats. A l'Àfrica subsahariana, l'efecte de les MTD en conjunt és comparable a la malària i la tuberculosi. La coinfecció per MTD també pot fer que el VIH / sida i la tuberculosi esdevinguin més mortals.
Les MTD es caracteritzen com a malalties infeccioses cròniques que fomenten la pobresa, i que es donen principalment a zones rurals i zones urbanes pobres dels països amb rentes baixes i mitjanes. Es diu que fomenten la pobresa a causa del seu impacte en la salut i el desenvolupament infantil, l'embaràs i la productivitat dels treballadors, així com les seves característiques estigmatitzadores.
En alguns casos, els tractaments són relativament econòmics. Per exemple, el tractament per a l'esquistosomosi és de 0,20 dòlars per nen i any. No obstant això, el 2010 es va estimar que el control de les malalties desateses requeriria finançament d'entre 2 i 3 mil milions de dòlars EUA durant els següents cinc a set anys. Algunes companyies farmacèutiques s'han compromès a donar totes les teràpies farmacològiques requerides, i l'administració massiva de medicaments (per exemple, eliminació massiva de paràsits) s'ha aconseguit amb èxit en diversos països. No obstant això, les mesures preventives sovint són més fàcilment accessibles en el món desenvolupat, però no estan disponibles en zones més pobres.
Dins dels països desenvolupats, les malalties tropicals desateses afecten els més pobres de la societat. Als Estats Units, hi ha fins a 1,46 milions de famílies, incloent 2,8 milions de nens que viuen amb menys de dos dòlars al dia. En països com aquests, les càrregues de malalties tropicals desateses sovint són eclipsades per altres problemes de salut pública. No obstant això, molts dels mateixos problemes posen en risc tant les poblacions de països desenvolupats com les de països en desenvolupament. Per exemple, problemes de la pobresa com la falta d'habitatge adequat, fa que els individus quedin exposats als vectors d'aquestes malalties.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) prioritza vint malalties tropicals desateses, encara que altres organitzacions defineixen les MTD de manera diferent. La cromoblastomicosis i altres micosis profundes, la sarna i altres ectoparàsits i l'enverinamet per picada de serp es van afegir a la llista el 2017. Aquestes malalties són comunes en 149 països, i afecten més de 1.400 milions de persones (inclosos més de 500 milions de nens) i costen a les economies en desenvolupament milers de milions de dòlars cada any. Van donar lloc a 142.000 morts el 2013 (cosa que suposa una davallada dels 204.000 morts del 1990). D'aquests 20 malalties, s'ha proposat l'objectiu d'erradicar-ne dues (la dracunculosi per a l'any 2015 i el pian per a l'any 2020) i eliminar-se quatre (el tracoma, la tripanosomosi africana humana, la lepra i la Filariosi limfàtica per a l'any 2020).
Llista de malalties tropicals desateses Hi ha un debat entre els experts de malalties infeccioses, l'OMS i els CDC sobre quines malalties tropicals s'han de classificar específicament com a desateses. Feasey enumera onze malalties tropicals desateses, classificades per la causa: Malalties causades per protozous: tripanosomosi africana humana, malaltia de Chagas i leishmaniosi Helmintosis o malalties transmeses per cucs: Helmintosis transmeses per terra (on inclou ascariosi, tricuriosi, ancilostomosi i necatorosi), esquistosomosi, filariosi limfàtica, oncocercosi i dracunculosi Malalties causades per bacteris: tracoma, úlcera de Buruli i lepra.
Fenwick reconeix 12 malalties tropicals desateses principals: ascariosi, úlcera de Buruli, malaltia de Chagas, dracunculosi, tripanosomosi africana humana, leishmaniosi, lepra, filariosi limfàtica, oncocercosi, esquistosomosi, tracoma i tricuriosi.
En canvi, l'Organització Mundial de la Salut reconeix les vint malalties següents com a malalties tropicals desateses:
Úlcera de Buruli
L'úlcera de Buruli és causada pel bacteri Mycobacterium ulcerans. Està relacionat amb la família d'organismes que causen la tuberculosi i la lepra, però el Mycobacterium ulcerans produeix una toxina, la micolactona, que destrueix el teixit. La prevalença de l'Úlcera de Buruli no es coneix. La mortalitat és baixa, tot i que les infeccions secundàries poden ser letals. La morbiditat produeix deformitats, discapacitat i lesions cutànies, que es poden prevenir mitjançant un tractament precoç i tractat amb antibiòtics i cirurgia. Es troba a Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina.
Malaltia de Chagas
miniatura|Infant de Panamà amb malaltia de Chagas. Es manifesta com una infecció aguda amb inflor d'un ull (chagoma). La malaltia de Chagas es coneix també com a Tripanosomosi americana. Hi ha aproximadament 15 milions de persones infectades amb la malaltia de Chagas. Les possibilitats de morbiditat són més elevades per als individus immunodeprimits, infants i ancians, però són molt baixes amb un tractament primerenc. La malaltia de Chagas no mata les víctimes, sinó que provoca anys de símptomes crònics inhabilitants. La causa un protozou, el Trypanosoma cruzi, i es contagia per contacte amb les femtes infectades d'insectes dels gèneres Rhodnius i Triatoma (un tipus de xinxa). El protozou entra al cos per les picades d'aquestes xinxes, per una ferida a la pell o les mucoses. També es pot contagiar amb aliments infectats o per contacte amb líquids corporals. El protozou infecta les cèl·lules de glàndules del sistema nerviós i pot provocar lesions importants a l'esòfag, al cor i a l'intestí gros. La prevenció es fonamenta a evitar la picada dels insectes: ús d'insecticides, mosquiteres, higiene a la llar i en els aliments.
Cisticercosi i teniosi
La cisticercosi és la infecció per larves de platihelmints del gènere Teniae, mentre que la Teniosi és la infecció amb els platihelmints adults. Ambdós es donen a Àsia, Àfrica, Amèrica Llatina, especialment en granges on els porcs entren en contacte amb excrements humans. La Cisticercosi, causada per Taenia solium, és la causa evitable d'epilèpsia més freqüent en països en vies de desenvolupament. Es produeix per la ingesta de menjar, aigua, o sòls contaminats. Els quists i lesions poden causar mal de cap, ceguesa, convulsions, hidrocefàlia, meningitis i demència. La neurocistocercosi o infecció parasitària del sistema nerviós pot esdevenir mortal. La teniosi, en canvi, no és fatal. En general, es contreu després de consumir carn de porc contaminada crua o no prou cuita. La teniosi presenta símptomes lleus que inclouen dolor abdominal, nàusees, diarrea o restrenyiment.
Hi ha tractament farmacològic per a ambdues malalties. La prevenció de la infecció consisteix en normes més estrictes d'inspecció dels escorxadors, confinament del bestiar, millora de la higiene i el sanejament, educació sanitària, preparació segura de la carn i la identificació i tractament de portadors humans i porcins.
Dengue i Chikungunya
Anualment es produeixen entre 50 i 200 milions d'infeccions pel virus del dengue. El Dengue habitualment no és mortal, però la infecció amb un dels quatre serotipus pot augmentar la seva susceptibilitat a altres serotipus, donant lloc a una malaltia potencialment mortal anomenada dengue greu. El Dengue el causa un flavivirus i es transmet principalment per la picada del mosquit A. Aegypti. La malaltia no té tractament, més enllà del tractament pal·liatiu dels símptomes, que consisteixen en febre alta i símptomes gripals. El Dengue es troba a l'Àsia, Amèrica llatina i nord d'Austràlia.
La Chikungunya és una malaltia arboviral transmesa pels mosquits A. albopictus i A. aegypti. El virus de Chikungunya pertany al gènere Alphavirus i la família Togaviridae. El virus es va aïllar per primer cop en un brot a Tanzània el 1952. La paraula chikungunya ve del Makonde i significa "el que es doblega", i fa referència a l'efecte del dolor de les articulacions del pacient. Els símptomes es poden confondre amb el dengue i inclou febre, erupcions cutànies, dolor en les articulacions i inflor. La malaltia es produeix principalment a Àfrica i Àsia.
Dracunculosi
La dracunculosi, també anomenada malaltia del cuc de Guinea i Filària de Medina, és una helmintosi causada per l'espècie Dracunculus medinensis, que es transmet quan la persona beu aigua estancada contaminada amb copèpodes (una mena de puces d'aigua) del gènere Cyclops infestats amb les larves d'aquests cucs. Aproximadament un any després, es presenta la malaltia amb una sensació de dolor i cremor a la butllofa on es forma un o més cucs, generalment a les extremitats inferiors. El cuc pot arribar a fer un metre de llargada. La malaltia no és mortal però pot causar mesos d'inactivitat.
El 2014 es van registrar 126 casos de dracunculosi, que van suposar una davallada respecte els 542 casos de 2012 i una disminució realment important respecte els 3.500.000 casos de 1986. La dracunculosi es pot prevenir mitjançant la filtració de l'aigua, el tractament d'estanys amb larvicides, l'educació per la salut i identificant immediatament els casos per prevenir-ne la propagació. Des de 2014 els quatre països endèmics són el Txad, Etiòpia, Mali i Sudan del Sud.
Enverinament per picada de serp Les picades de serp verinosa es van afegir a la llista de MTD el 2017, després d'anys de peticions dels activistes per fer-ho prioritari. L'enverinament per picada de serp és un problema de salut pública especialment important en zones rurals i periurbanes de països tropicals i subtropicals situats a l'Àfrica, Orient Mitjà, Àsia, Oceania i Amèrica Llatina. La major càrrega de la morbiditat per serps verinoses es troba a l'Índia i el sud-est asiàtic. A nivell mundial, hi ha un nombre estimat de 421.000 enverinaments cada any (aproximadament 1 de cada 4 picades) i de 20.000 persones mortes, tot i que es considera que hi ha molts casos que no queden registrats.
Equinococcosi
L'equinococcosi o hidatosi és una malaltia parasitària que afecta els humans i altres mamífers com cavalls, ovelles, gossos i rosegadors, causada per les larves de diferents espècies del gènere Echinococcus, un tipus de platihelmint. Es transmet per la ingestió dels paràsits presents en la femta dels excrements dels animals. Hi ha dues versions de la malaltia: la quística i l'alveolar. Ambdues versions impliquen un període d'incubació asimptomàtic de diversos anys. En la versió quística, els quists del fetge provoquen dolor abdominal, nàusees i vòmits, mentre que els quists dels pulmons produeixen tos crònica, dolor al pit i insuficiència respiratòria. En l'equinococcosi alveolar, que esdevé mortal si no es tracta, es produeix un quist primari, generalment al fetge, a més de pèrdua de pes, dolor abdominal, malestar general i dignes d'insuficiència hepàtica.
El tractament és farmacològic i quirúrgic. La prevenció inclou la desparasitació dels gossos, les instal·lacions sanitàries adequades, eliminació de les femtes dels animals, l'educció sanitària i la vacunació a la ramaderia. L'equinococcosi quística es troba a la zona de la Mediterrània oest, nord d'Àfrica sud i est d'Europa, la porció més meridional d'Amèrica del sud i l'Àsia central. L'equinococcosi alveolar es troba a l'oest i nord de la Xina, Rússia Europa i a la zona nord d'Amèrica del nord.
Esquistosomosi
miniatura|Nen d'onze anys amb Ascites i hipertensió portala a causa de l'Esquistosomosi (Agusan del Sur, Filipines)