miniatura|Sala de la Trilogia Estrambòtica del Espai Quim Hereu al DOR Museum L'estrambotisme és un moviment artístic nascut l'any 1974 a l'Empordà (Catalunya) de la mà de Joan Fuster i Gimpera (Torroella de Montgrí 1917-2011), que fou el fundador filosòfic del nou corrent. Fuster va inventar el mot “estrambotisme” i el va aplicar a la pintura amb una voluntat de trencament de convencions i reivindicació de la llibertat creativa. Abans de morir, Fuster fa "hereu testamentari de l'Estrambotisme" a Quim Hereu (Girona 1963), que fou el fundador formal de l'Estrambotisme, en reinterpretar-lo, desenvolupar-lo plenament i dotant-lo d’una estructura teòrica, plàstica i institucional pròpia. Va crear el manifest visual amb la seva Trilogia Estrambòtica (tres obres de dimensions monumentals). Va redactar el manifest escrit, que sistematitza els principis del moviment i va impulsar l’Espai Quim Hereu a la Fortalesa de Sant Julià de Ramis, embrió del futur Museu de l’Estrambotisme, que li dona projecció pública i continuïtat.
El 2010, abans de morir, Fuster fa hereu testamentari a Hereu mitjançant un poema en el qual juga amb les paraules i el seu nom.miniatura|Testament de L'Estrambotisme, de la mà de Joan Fuster
El teu nom premonitori anuncia un testament que jo, com pare conscient, vull treure de l'escriptori. Ets hereu des d'aquest moment, d'un isme amb patrimoni d'estrambot visionari, d'un ideal sens precedent
Joan Fuster i Gimpera - Al volgut amic i gran pintor Quim Hereu
Què és l'Estrambotisme? L'Estrambotisme es fonamenta en l’exaltació de la rauxa com a força impulsora de la creativitat. Defensat com una actitud vital més que com una escola plàstica, l’Estrambotisme propugna l’alliberament de l’individu de les limitacions imposades pel seny i els convencionalismes, tot reivindicant la imaginació com a motor essencial de l’art, la creativitat i de l’expressió humana. És el mecanisme que impulsa a una persona a saltar l’abisme que el separa del que sempre ha somniat fer, de convertir-se en el que sempre ha volgut ser. Per rar, estrany o diferent que sigui. És una expressió d’alliberament, d’atrevir-se a viure vencent la por de convencionalismes i excessos de seny. La rauxa n’és el motor.
L’art estrambòtic es caracteritza per combinar elements reals i quotidians amb associacions inesperades i alteracions impossibles, generant imatges aparentment normals, però plenes d’anomalies i metàfores que revelen mons imaginaris.
L’Estrambotisme es concreta visualment en la Trilogia Estrambòtica, tres pintures de dimensions monumentals (6x12 m) que representen el Temps, el Poder i la Llibertat, considerades l’essència simbòlica del moviment. A aquestes obres s’hi afegeix la Venus Estrambòtica, icona del corrent. Les pintures contenen el denominat "Llegendàrium", un conjunt de metàfores i claus interpretatives que orienten, sense limitar, l’exploració personal de cada creador.
Hereu defineix l’Estrambotisme com un “enorme condensador de rauxa”, capaç de canalitzar la imaginació infantil a través de la tècnica, el rigor i el prestigi de la ment adulta. L’objectiu és recuperar la potència creativa primigènia que tots posseïm, combinant la llibertat absoluta amb una dosi mínima de control racional per evitar l’autodestrucció del procés creatiu.
El corrent es declara inclassificable i subjectiu, ja que entén l’art com un reflex alterat i conscient de la realitat, nascut de la mateixa consciència i de la relació íntima entre creador i muses. Sense regles fixes ni mètodes tancats, l’Estrambotisme promou una mirada lúcida i lliure sobre el món, capaç de transformar el que és quotidià en extraordinari mitjançant la imaginació i la rauxa.
Bibliografia
Enllaços externs Presentació del Projecte Stram Pasqual Maragall dona el tret de sortida a la obra més gran mai pintada a Catalunya. Mor als 94 anys el pintor Joan Fuster, pare de l'Estrambotisme. L'estrambòtic Naixement de Venus - Televisió de Catalunya
Referències
Categoria:Avantguardes