és un sociòleg britànic, reconegut per la seva teoria de l'estructuració i la seva mirada holística de les societats modernes. És considerat un dels més prominents contribuents moderns en el camp de la sociologia, autor de més de 34 llibres publicats almenys en 29 idiomes i publicant-ne més d'un a l'any. L'any 2007 va ser el cinquè autor més citat de llibres en l'àmbit de les humanitats.
La seva vida acadèmica es pot dividir en quatre etapes notables. La primera etapa se centra a perfilar la seva visió sobre el que és la sociologia, presentant un marc teòric i metodològic sobre el camp, basant-se en una reinterpretació dels clàssics. En la segona etapa, Giddens desenvolupa la teoria de l'estructuració, una anàlisi de l'agència i l'estructura, en la qual la prioritat no es concedeix a cap. Van ser les publicacions que va fer durant aquest període que li van donar fama internacional en l'àmbit de la sociologia.
La tercera etapa l'ocupen la modernitat, la globalització i la política, focalitzant-se sobretot en l'impacte de la modernitat damunt la vida social i personal. L'última fase s'ha dirigit cap als problemes rellevants de l'evolució de la societat mundial, que inclou, les qüestions ambientals centrant-se en el canvi climàtic, el qual analitzarà en diverses publicacions i conferències.
Biografia Giddens va néixer a Edmonton, Londres. Va estudiar a la Minchenden Grammar School. Provenia d'una família de classe mitjana i va ser el primer membre en arribar a la universitat. Va cursar els estudis universitaris a la Universitat de Hull, on es va graduar el 1959 de Sociologia i Psicologia. I seguidament va fer un màster a la London School of Economics. fou nomenat director del London School of Economics and Political Science, professor de Sociologia a la Universitat de Cambridge i membre del consell de l'Institute for Public Policy Research al seu país. Al 1961 començà a treballar a la Universitat de Leicester, on hi va conèixer Norbert Elias que el va impulsar per escriure i compartir la seva posició teòrica.
Giddens és cofundador de Polity press (1985), una editorial líder en la publicació de coneixement de les ciències socials i art. Des del 1997 al 2003 va ser director a la London School of Economics. També fou un assessor de Tony Blair i va formar part dels diàlegs del 1997 amb Bill Clinton. Participà en debats polítics representant el Partit Laborista, que té un posicionament de centre-dreta. A més a més ha aconsellat a líders polítics d'Àsia, Amèrica del Sud, Austràlia, Estats Units i Europa.
Actualment té graus honoraris en 15 universitats diferents.
El 2002 va ser premiat amb el Premi Princesa d'Astúries de Ciències Socials. El juny del 2004 fou anomenat membre vitalici de la Cambra dels Lords.
És membre de Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències i de l'Acadèmia Xines de les Ciències Socials.
I un aficionat de l'equip de futbol, Tottenham Hotspur FC de Londres.
Obra General Giddens és autor de 34 llibres i 200 articles, assajos i ressenyes. Els seus llibres han estat traduïts a més de 40 idiomes. I és un dels autors més citats de la seva generació.
Ha col·laborat i escrit sobre els més notables desenvolupaments en l'àrea de les ciències socials. La seva obra no es basa únicament en la sociologia, sinó que és interdisciplinària, i també ha publicat sobre antropologia, arqueologia, psicologia, filosofia, història, economia, ciències polítiques, ...
L'origen de la sociologia Giddens té una posició contra el funcionalisme estructural de Talcott Parsons, l'evolucionisme i el materialisme històric de Marx. En la seva teoria les construccions socials de poder, modernitat i les institucions tenen un paper molt rellevant.
En Les noves regles del mètode sociològic(1976) crítica positiva de les sociologies interpretatives i explica com s'ha de fer sociologia, diferencia entre el nivell micro i el macro. Rebutja el paradigma del positivisme sociològic de Durkheim i s'apropa més al pensament de Weber. Tot i que afirma que la societat no pot ser considerada una realitat col·lectiva i l'individu tampoc pot ser la unitat central de l'anàlisi.
Utilitza la lògica de la tradició hermenèutica (sociologia interpretativa), és a dir, els actors socials humans tenen un grau de coneixement sobre el què estan fent. Per tant, l'ordre social no és una resposta evolutiva sinó que és el resultat d'accions prèviament planificades. L'objectiu dels sociòlegs és interpretar un món que ja és interpretat pels actors socials. Aquest fet provoca l'existència de la dualitat d'estructura, que és la unitat central d'investigació que en alguns casos limita la conducta individual. Giddens assenyala l'existència d'una forma específica d'un cicle social, el qual comença en el moment que els conceptes sociològics es filtren al món quotidià i aquest coneixement genera un canvi en les activitats humanes. Aquesta relació entre el coneixement i els actors socials és anomenada la doble hermenèutica, que seria la interpretativa i dialèctica entre el coneixement científic social i l'humà.
Giddens descriu el poder com la capacitat transformadora de les persones per canviar el món social i material que és format pel coneixement espaitemps. El coneixement espaitemps és una imposició, ja que no és escollit per l'actor. Per això, les estructures no haurien de ser vistes com a restriccions sinó com a facilitadores.
Els processos d'estructuració impliquen una interacció de significats, normes i poder.
El sociòleg ha de fer una immersió en la forma de vida per poder observar.
Així els conceptes sociològics obeeixen una doble hermenèutica. Les tasques principals de l'anàlisi sociològic són les següents:
L'explicació hermenèutica i mediació de formes divergents de la vida dins dels metallenguatges de les ciències socials. Explicació de la producció i reproducció de la societat com a resultat dels actors socials.
Estructuració La teoria de l'estructuració de Giddens tracta la qüestió de si són individus o forces socials les que configuren la nostra realitat social. Evita posicions extremes, argumentant que, tot i que les persones no són del tot lliures d'escollir les seves pròpies accions i que el seu coneixement és limitat, són l'agència que reprodueix l'estructura social i condueix al canvi social.
Les seves idees són ressò de la filosofia del poeta modernista Wallace Stevens, que suggereix que vivim entre les formes que prenem quan el món actua sobre nosaltres i les idees d'ordre que la nostra imaginació imposa al món. Giddens escriu que la connexió entre estructura i acció és un element fonamental de la teoria social, l'estructura i l'agència són una dualitat que no es pot concebre separadament i el seu principal argument es troba en la seva expressió "dualitat d'estructura".
Bàsicament, això significa que la gent fa la societat, però al mateix temps es veuen restringides per ella. L'acció i l'estructura no es poden analitzar per separat, ja que les estructures es creen, es mantenen i canvien a través d'unes accions, mentre que les accions només es donen de forma significativa a través del fons de l'estructura: la línia de causalitat s'executa en ambdues direccions, cosa que fa impossible determinar què canvia què.
A les pròpies paraules d'A. Giddens (de les noves regles)
"" Les estructures socials estan constituïdes per l'agència humana i, alhora, són el mitjà mateix d'aquesta constitució ".
Giddens defineix les estructures que consisteixen en regles i recursos que impliquen l'acció humana: les regles limiten les accions, els recursos ho fan possible. També distingeix entre sistemes i estructures. Els sistemes mostren propietats estructurals, però no són estructures. Assenyala en el seu article Funcionalisme: après la lutte (1976) que:
" Examinar l'estructuració d'un sistema social és examinar les maneres en què aquest sistema, mitjançant l'aplicació de regles i recursos generatius, es produeix i es reprodueix en la interacció social ".
L'estructuració són les diferents relacions que s'han format en l'estructura. Poden existir fora de temps i lloc, és a dir, independentment del context en què es creen. Un exemple és la relació entre un professor i un estudiant: quan es troben en un altre context, per exemple a les festes del poble, encara es conserva la jerarquia entre ells.
L'estructura pot actuar com a restricció de l'acció, però també permet l'acció proporcionant marcs comuns de significat. Penseu en l'exemple del llenguatge: l'estructura del llenguatge està representada per les regles de la sintaxi que descarten certes combinacions de paraules. Però l'estructura també proporciona regles que permeten que es produeixin noves accions que ens permetin crear frases noves i significatives. Les estructures no han de ser concebudes com "simplement situar limitacions a l'agència humana, sinó com a habilitadores". Són generalment bastant estables, però es poden canviar, sobretot a través de les conseqüències no desitjades de l'acció, quan les persones comencen a ignorar-les, les reemplacen o les reprodueixen de manera diferent.
Així, els actors (agents) utilitzen les regles socials adequades a la seva cultura, que han après a través de la socialització i l'experiència. Aquestes regles, juntament amb els recursos a la seva disposició, s'utilitzen en les interaccions socials. Les normes i els recursos emprats d'aquesta manera no són deterministes, però s'apliquen reflexivament per actors amb coneixements, tot i que la consciència dels actors es pot limitar a les especificitats de les seves activitats en un moment donat. Per tant, el resultat de l'acció no és totalment predictible.
Connexions entre micro i macro L'estructuració és molt útil en la síntesi de problemes micro i macro. A escala micro, un dels sentits interns de les persones i de la identitat, podem considerar com a exemple d'una família: cada vegada som més lliures d'escollir els nostres propis companys i de relacionar-nos amb ells, cosa que crea noves oportunitats; però també més feina, i com la relació es converteix en un projecte reflexiu que ha de ser interpretat i mantingut. Tanmateix, aquest canvi de nivell micro no es pot explicar només mirant el nivell individual, ja que les persones no canvien de manera espontània.
Identitat pròpia Giddens diu que a la societat post-tradicional, l'autoretrat és relexiu. No és una qualitat d'un moment, sinó un relat de la vida d'una persona. Giddens escriu que:
“ La identitat d'una persona no es troba en el seu comportament, ni -tot i que és important- a les reaccions d'altres, sinó en la capacitat de mantenir una particular narrativa. La biografia individual, si aquesta és mantenir interaccions regulars amb altres durant el dia a dia, no pot ser completament fictícia. Ha d'incloure esdeveniments que passen al món extern, i ordenar-los en la "història" en curs sobre el jo.”.