El Manifest dels Vint-i-set fou una petició elevada el 1943 a Francisco Franco amb la signatura de disset procuradors durant la I Legislatura de les Corts Espanyoles (1943-1946), i d'altres deu persones de relleu en la vida nacional espanyola, sol·licitant neutralitat i restauració monàrquica.
Context històric Tal com anava transcorrent la Segona Guerra Mundial hi havia la possibilitat que els contendents escollissin sòl peninsular per lliurar-hi la propera batalla. Davant aquesta possibilitat amplis sectors monàrquics consideraven que Franco no podria sostenir-se en el poder, i que fóra preferible que Joan de Borbó i Battenberg ocupés el tron amb el consens dels aliats, per no propiciar-ne la tornada del Front Popular.Luis Suárez Fernández, Franco, Ariel, 2005, pàg. 245-46.
Signataris Segons el Document publicat per Laureà López Rodó els signataris eren:Laureà López Rodó, La larga marcha, pàgines 41-43
Jacobo Fitz-James Stuart y Falcó, duc d'Alba Joan Ventosa i Calvell Valentín Galarza Morante, conseller del Movimiento Pablo Garnica y Echevarría, procurador per Santander José de Yanguas Messía Pedro Gamero del Castillo Alfonso García Valdecasas Manuel Halcón y Villalón-Daoíz Antonio Goicoechea Nicanor Armero Iranzo, alcalde de Requena Joaquín Fernández de Córdoba y Osuna, Duc d'Arión Luis Alarcón de la Lastra Manuel Moreu Figueroa, almirll Juan Manuel Fanjul, vicesecretari General del Movimiento Comte d'Ibarra Jaime de Foxá Antonio Gallego Burín, alcalde de Granada (Andalusia) Eduard Martínez-Sabater i Seguí, degà del Col·legi d'Advocats de València A. González de Vinuesa Antoni Sala i Amat, segon comte d'Egara Jesús Merchante Sánchez, alcalde de Conca Ignacio Muñoz Rojas Isidoro Delclaux Aróstegui, empresari del Sindicat Nacional del Vidre i Ceràmica. Alfonso de Zayas y de Bobadilla, marquès de Zayas Marquès de Bóveda de Limia, capità general d'Andalusia Rafael Lataillade Aldecoa, alcalde de Sant Sebastià Aureli Joaniquet i Extremo
La reacció de Franco Segons Ricardo de la Cierva la reacció del general Franco es va produir amb extrema cautela, valorant més les absències que les presències en la carta dels procuradors.
El 26 de juny de 1943 es reuní la Junta Política i acordà expulsar del Consell Nacional del Movimiento a tots els signants que tinguessin aquesta condició, acord pres amb alguns dies de retard, la qual cosa segons el parer de Luis Suárez Fernández denota vacil·lacions. Per a aquest autor el manifest dels Vint-i-set tractava de demostrar la independència de criteri de qui havien estat designats procuradors en Corts. En aquest aspecte beneficiaven al general Franco, que, estava interessat a presentar a les Corts Espanyoles com a òrgan legislatiu i lliure.Luis Suárez Fernández Franco, pág. 247, Barcelona, Ariel, 2005.
Referències
Categoria:Esdeveniments del 1943 Categoria:Franquisme