El comtat de Sulduz (سولدوز, també Solduz o Suldoz, kurd: Sundus), oficialment comtat de Naghadeh (persa: نقده, àzeri: نقده, o سولدوز) del nom de la seva capital, és una divisió administrativa de la província de l'Azerbaidjan Occidental a l'Iran.
El comtat, creuat pel riu Gadir, és principalment agrícola i produeix fruites, grans (a la plana es produeix força blat) i fusta; els seus habitants són turcmans (àzeris) i kurds, però hi viuen també perses i assiris; la comunitat assíria fou molt important però fou gairebé exterminada durant el genocidi assiri.Familiar Faces in Unfamiliar Places:Assyrians in the California Heartland 1911 - 2010, Arianne Ishaya Hi predomina el corrent xiïta de l'islam.
Es creu que el 1303 Ghazan va donar aquestes terres en feu a la tribu mongola dels sulduz i la comarca va agafar aquest nom; el seu nom anterior, probablement diferent, s'ha perdut. Al s'hi van instal·lar els kurds Mukri i els anterior habitants foren reduïts a servitud. Una informació breu diu que Pir Budak, de la tribu kurda dels Baban, la va arrabassar als kizilbaixis però això hauria passat al . El 1828 el príncep Abbas Mirza va cedir la regió en feu a 800 famílies karapapaks que tindrien dret a recaptar impostos però a canvi havien d'aportar 400 cavallers al govern qajar; en aquesta època vivien a Sulduz uns quatre mil o cinc mil famílies kurdes i turcs mukaddam però les seves terres van anar passant a mans dels nous senyors (que eren xiïtes).
A l'inici del segle XX hi havia 123 pobles amb 8.000 famílies i la principal vila era Naghadeh (Naghada o Nahada) amb un miler de cases, i la segona vila era Rahdana (Rah-dahna) amb un pont sobre el riu Gadir; al sud-est hi havia la comarca de Mamad-shah habitada modernament pels turcs shamsaddinlu que s'hi havien establert al primer quart del i el seu cap Masi Beg havia rebut també alguns territoris en feu d'Abbas Mirza (vers 1828 van rebre 3 pobles i 100 famílies de camperols kurds); la regió estava poblada per kurds Mamash, Zarza i Mukri (unes dues mil famílies) però només eren una quarta part de tots els habitants i ocupaven 10 pobles, mentre altres foren ocupats pels karapapaks.
El 1908 i fins al 1912 la regió fou ocupada pels otomans que van perseguir als karapapaks per ser xiïtes. Almenys als segles i hi havia un bisbat nestorià però el 1914 la població assíria havia quedat reduïda a 80 famílies, totes a Naghadeh. El 1915 els russos van establir una base naval al poble d'Haydarabad a la riba del llac Urmia i van construir un ferrocarril que va creuar el districte; aquest va canviar de mans diverses vegades. El 1917 els russos el van abandonar i el 1918 es van retirar els otomans; el 1919 hi van entrar tropes perses. El nom de la regió històrica no fou conservat pel comtat que fa agafar el nom de la capital, tot i que el nom Sulduz és força utilitzat.
Notes
Referències Enciclopèdia de l'Islam, 867 i 868 Atlas Gitashenasi Ostanhai Iran (اطلس گیتاشناسی استانهای ایران Atles Gitashenasi de les províncies de l'Iran]'')
Categoria:Geografia de l'Iran