El fiscal és el funcionari públic (magistrat en alguns països), integrant del Ministeri Públic, que porta materialment la direcció de la investigació criminal i l'exercici de l'acció penal pública; és a dir, és a qui correspon exercir directament i concreta les funcions i atribucions d'aquest Ministeri, en els casos que coneix.
A causa que el Ministeri Públic sol estar constituït per un gran nombre d'agents o fiscals, la majoria de les legislacions estableixen com a principi bàsic el de la unitat d'actuació, que pretén evitar la duplicació o interferència d'aquests en les seves tasques i funcions.
Al seu torn, la seva assignació territorial (en districtes o circumscripcions) està establerta a la llei, encara que habitualment sota un esquema de flexibilitat i adequació a les necessitats fluctuants de persecució criminal, en què intervenen les màximes autoritats del ministeri.
La distribució dels casos entre els diversos fiscals, en general, pot ser realitzada pel superior jeràrquic, sobre la base de certs criteris objectius establerts en la llei, com ara la càrrega de treball, l'especialització i l'experiència. Encara que, en principi, regeix una regla de torn de treball, en virtut de la qual els correspon assumir tots els casos que es produeixin en aquest període, dins l'àmbit territorial assignat, fins al seu tancament o conclusió.
Exercici de les seves funcions Els fiscals assumeixen unipersonalment les causes, però en la majoria de les legislacions, per raons de millor atenció del procés o per la seva complexitat, volum, importància o transcendència, les autoritats del Ministeri Públic poden disposar que més d'un fiscal assumeixi l'atenció del cas (o, també, pot ser assignat a un de major grau jeràrquic).
A més, un fiscal no pot dirigir una recerca ni exercir l'acció penal pública sobre determinats fets punibles (i ha de ser reemplaçat), quan es configura, al seu respecte, una causal legal d'inhabilitat, les quals estan, generalment, fundades en l'interès particular en el delicte o l'amistat, enemistat o relació amb els partícips de tal fet.
Aquests funcionaris, en els casos que tenen al seu càrrec, exerceixen les seves funcions amb independència i autonomia, sota els principis de legalitat i objectivitat, i practiquen totes les diligències que siguin conduents a l'èxit de la investigació criminal, sent responsables, en l'exercici de les seves funcions, en l'àmbit civil, penal i disciplinari.
Habitualment estan facultats per impartir instruccions particulars a la policia, respecte de cada causa (sense perjudici que tota actuació que restringeix o afecta drets fonamentals, requereix per regla general d'autorització judicial prèvia).
No obstant això, les autoritats i direccions del Ministeri Públic, en els diferents sistemes, solen exercir un control jeràrquic més o menys permanent dels agents de la seva dependència, que s'estén tant a l'eficàcia i eficiència en el compliment dels seus objectius, com a la legalitat i oportunitat de les seves actuacions.
Així mateix, generalment la màxima autoritat del ministeri pot dictar instruccions generals, fixant els criteris d'actuació dels fiscals, per al compliment dels seus objectius, però no pot donar instruccions o ordenar realitzar o ometre la realització d'actuacions en casos particulars. No obstant això, els agents fiscals habitualment estan obligats a obeir les instruccions particulars que els seus superiors immediats els donen respecte a un cas que els ha estat assignat, llevat que considerin que és manifestament arbitrària o que atempta contra les disposicions de la constitució o la llei.
Jurisdiccions de dret comú Estat espanyol El seu paper es defineix a la Constitució esoanyola i al seu Estatut Orgànic. La seva missió principal és promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat, dels drets dels ciutadans i de l'interès públic. Per això, en teoria, actua amb independència i imparcialitat, sense rebre ordres del Govern ordres del Govern. Les seves funcions són molt àmplies i es resumeixen en:
Vetllar per la legalitat: Assegura que les lleis es compleixin en tots els processos judicials i que els drets de totes les parts estiguin protegits. Exercir l'acció penal: És l'encarregat de promoure la persecució dels delictes (excepte els que només pot denunciar la víctima) en nom de l'Estat. Protegir els ciutadans: Té un paper fonamental en la defensa dels col·lectius més vulnerables (menors, víctimes de violència de gènere, persones amb discapacitat). Vetllar per la independència judicial: Actua com un controlador, procurant que els tribunals siguin imparcials i no pateixin pressions. Intervenir en altres àmbits: No només actua a l'àmbit penal, sinó que també participa en processos civils (com adopcions), administratius o laborals quan l'interès públic o social està en joc.
Organització Per complir la seva missió, el Ministeri Fiscal està jerarquitzat:
Fiscal General de l'Estat: És la màxima autoritat i representa tota la institució a Espanya. Fiscals de Sala del Tribunal Suprem: Són els alts càrrecs que assessoren i coordinen en matèries molt especialitzades. Fiscals Caps i Fiscals: Són els que actuen directament als jutjats i audiències de tot el país, gestionant els casos del dia a dia.
Jutge i fiscal Els seus rols són diferents però complementaris:
El Fiscal: Acusa i vetlla per la legalitat, buscant que es faci justícia i es protegeixi la societat. El Jutge: Decideix, és el que, després d'escoltar les parts (entre elles el fiscal), dicta sentència.
Es prepara un canvi important: Tradicionalment, la investigació dels delictes (la instrucció) la feia un jutge. No obstant això, el sistema està en plena transformació perquè siguin els fiscals els que assumeixin aquesta funció, igual que a la majoria de països europeus. Per això, s'està reformant el seu Estatut Orgànic amb l'objectiu d'agilitzar els processos i reforçar la independència de la institució.
Austràlia Els fiscals a Austràlia pertanyen a entitats diferents. Els fiscals de casos penals en tribunals inferiors de vegades són agents de policia amb pràctiques en fiscalia i advocacia; també es poden nomenar advocats admesos. Els fiscals de la Corona són sempre advocats, i representen l'estat o la Commonwealth en procediments penals en tribunals superiors, com ara els tribunals del comtat o del districte, o el Tribunal Suprem. A més dels fiscals de la policia i els fiscals de la Corona, les agències governamentals tenen l'autoritat per nomenar persones no advocades per processar en nom seu, com ara els inspectors de la RSPCA.
Canadà Al Canadà, els fiscals públics de la majoria de províncies s'anomenen Crown Attorney o Crown Counsel. Generalment són nomenats pel fiscal general de la província.
Anglaterra i Gal·les El panorama de la fiscalia a Anglaterra i Gal·les és molt variat, la qual cosa significa que un fiscal pot referir-se a diverses persones i funcions diferents.
Tipus de fiscals El fiscal principal de la jurisdicció és el Crown Prosecution Service (CPS), que està dirigit pel Director of Public Prosecutions (DPP). El CPS processa en nom de la Corona i també porta endavant processos originats per investigacions policials. Tot i que el fiscal del districte fiscal (DPP) ha de ser un advocat qualificat segons l'article 71 de la Llei de tribunals i serveis jurídics de 1990, el DPP no assumeix els casos ell mateix i, en canvi, té un paper administratiu i de lideratge. D'aquesta manera, tot i que el fiscal del districte policial pot ser anomenat fiscal, la persona que ocupi el càrrec no portaria cap cas als tribunals. El fiscal general de la Procura (DPP) és nomenat pel Fiscal general de Sa Majestat per a Anglaterra i Gal·les, i el Fiscal general també té autoritat supervisora com a patrocinador del CPS; tanmateix, el CPS és un organisme independent i el Fiscal general no pot dirigir processos particulars. A diferència dels Estats Units i altres jurisdiccions, el Fiscal general no és un fiscal a Anglaterra i Gal·les. En canvi, el rol és un despatx polític del principal assessor legal de l'executiu.
Els fiscals de la Corona són advocats que treballen per al CPS. Són responsables de la investigació, l'assessorament en investigacions policials, la preparació de casos per al judici i, de vegades, la presentació del cas al judici. Aquests advocats també poden ser anomenats fiscals. Diversos altres organismes tenen autoritat per iniciar processos judicials a Anglaterra i Gal·les, com ara l’Oficina de Fraus Greus (SFO), l'Autoritat de Fiscalia de Serveis (SPA) i l'Autoritat de Conducta Financera (FCA). Aquestes organitzacions i els seus representants legals poden ser anomenats fiscals. Això és el mateix per a qualsevol persona, organització o els seus representants durant una acusació privada. Finalment, quan els casos es porten a judici, un advocat o procurador amb drets d'audiència més elevats pot presentar el cas davant d'un magistrat o jutge (amb o sense jurat). En aquests casos, referir-se al fiscal ho seria a l'advocat que porta el cas durant el judici. En la majoria de delictes greus, el CPS o una altra autoritat fiscal contractarà un advocat perquè els representi. En els casos més greus, pot ser un Consell del Rei, i els advocats poden treballar en equips amb un líder que dirigeix els júniors. A diferència dels Estats Units, aquests advocats fiscals treballaran cas per cas i, per tant, també poden participar en tasques de defensa; no seran contractats únicament per dur a terme l'advocacia de la fiscalia.
Enfocament del CPS als processos judicials Els fiscals de la Corona són advocats que treballen per al CPS. Són responsables de la investigació, l'assessorament en investigacions policials, la preparació de casos per al judici i, de vegades, la presentació del cas al judici. Aquests advocats també poden ser anomenats fiscals. Diversos altres organismes tenen autoritat per iniciar processos judicials a Anglaterra i Gal·les, com ara l’Oficina de Fraus Greus (SFO), l'Autoritat de Fiscalia de Serveis (SPA) i l'Autoritat de Conducta Financera (FCA). Aquestes organitzacions i els seus representants legals poden ser anomenats fiscals. Això és el mateix per a qualsevol persona, organització o els seus representants durant una acusació privada. Finalment, quan els casos es porten a judici, un advocat o procurador amb drets d'audiència més elevats pot presentar el cas davant d'un magistrat o jutge (amb o sense jurat). En aquests casos, referir-se al fiscal ho seria a l'advocat que porta el cas durant el judici. En la majoria de delictes greus, el CPS o una altra autoritat fiscal contractarà un advocat perquè els representi. En els casos més greus, pot ser un Consell del Rei, i els advocats poden treballar en equips amb un líder que dirigeix els júniors. A diferència dels Estats Units, aquests advocats fiscals treballaran cas per cas i, per tant, també poden participar en tasques de defensa; no seran contractats únicament per dur a terme l'advocacia de la fiscalia.
Enfocament del CPS als processos judicials Els fiscals de la Corona estan subjectes a un codi de conducta estricte, conegut com el Codi per als fiscals de la Corona, que regula com s'inculpen els casos i com es duen a terme els judicis. Aquest codi fonamental està recolzat per una sèrie d'altres polítiques, en particular la Guia del Director sobre la Tarifació. La primera etapa en el processament d'un cas és decidir acusar el sospitós, i és aquest procés el que inicia el processament. El CPS té l'autoritat per decidir si una persona és acusada de tots els delictes. Tanmateix, la policia pot imputar tots els delictes sumaris i els delictes de qualsevol manera quan hi hagi una declaració de culpabilitat prevista. La naturalesa del delicte és apta per a sentència al jutjat de pau.