miniatura|Kanji de la paraula Hentai (en japonès, 変態 o へんたい) és un terme japonès que significa, literalment, «transformació», «desviació» o «perversió». A Occident s'acostuma a utilitzar per descriure un manga, o sèrie d'animació o videojoc que té contingut eròtic o pornogràfic (així i tot cal considerar que quan és estrictament eròtic i no pornogràfic es classifica com a ecchi) i s'abreuja a H. En canvi al Japó s'utilitza H, etchi o ecchi (que és com pronuncien els japonesos l'hac), ero, 18-kin, seijin i adoruto per referir-se al manga amb contingut sexual i al contingut sexual més inusual és referit com a hentai; i s'utilitza el prefix "ero" formant erogemu (per als videojocs hentai) i eroanime (per a l'anime hentai). A l'anime hentai també se l'ha arribat a anomenar Japornimation.
Quant a l'anime hentai, aquests la gran majoria són llançats directament en forma de vídeo. És a dir, solen ser OVA.
També els treballs fets pels fans de sèries que no pertanyen al gènere, anomenats doujinshi, tenen un mercat important al Japó, centrat al Comiket.
Història del terme Des de meitat de l'era Meiji s'utilitzà amb el significat inusual o anormal en el context de la psicologia sense denotació sexual, sinó paranormal i trastorns psicològics. El 1917 es popularitzà per la revista Hentai shinri i similars.
La denotació sexual aparegué al traduir el títol de l'obra Psychopathia Sexualis del sexòleg alemany Krafft-Ebing com a Hentai seiyoku shinrigaku. A la darreria de l'era Meiji arribà a utilitzar-se des de les revistes científiques a les revistes populars. Des d'aleshores mantingué la denotació sexual d'anormalitat.
El terme ha tingut una presència fora del Japó amb el significat referit al gènere. Són exemples el plantejament de la inclusió al Termcat i al diccionari d'anglès d'Oxford.
Història del gènere Si es considera el shunga de l'era Edo com a manga, es pot considerar com a la primera mostra de manga hentai. Els gravats japonesos shunga foren una influència important per al hentai posterior. El 1907 es creà el Codi Penal japonès, que penava l'obscenitat, sent una factor determinant de les obres hentai.
En la dècada del 1950 començà a haver qüestions sexuals al manga.
Alguns consideren l'obra Harenchi Gakuen de Go Nagai el primer manga hentai.
A la dècada del 1970 apareix i es desenvolupà el gènere del hentai. El 1969 apareix Senya ichiya monogatari i un any després apareix Kureopatora, ambdós d'Osamu Tezuka, ambdós obres les primeres del anime hentai. El 1971 aparegué l'anime eròtic Yasuji no porunorama - Yacchimae!, basat en un manga de Tanioka Yasuji. El 1973 la productora de Osamu Tezuka anomenada Mushi llançà altra pel·lícula anime amb contingut sexual explícit: The Tragedy of Belladonna.
Des de la seua aparició als setanta no parà de difondre's fins a arribar a un èxit mundial a mitjans de la dècada del 2010 amb la característica constant de ser una indústria dominada per homes.
Durant la dècada del 1970 van aparèixer els anomenat ero-gekiga Ero Mangatropa (1973), Erogenica (1975) i Alice (1977).
El 1974 es publicà el primer manga lolicon (i per tant, hentai), creat per Wada Shinji. Aquest curt manga era inspirat en Alícia en el país de les meravelles. El 1978 obres de fans del gènere lolicon aparegueren, com Alice de HIrukogami Ken. El manga pornogràfic anterior al de Wada Shinji era més realista. El 1979 es publicà un dels primers manga hentai, del gènere lolicon: White Cybale (o Shiberu) de l'autor Hideo Azuma. Durant la dècada del 1980 es desenvolupà el gènere sorgint revistes especialitzades com Lemon People, Manga Burikko i Manga Hot Milk. Durant aquesta dècada i els inicis de la següent ocorregué el boom del lolicon, fent que els termes "hentai" i "lolicon" s'utilitzaren indistintament durant eixe període. La influència del boom fou tal que es crearen dos revistes especialitzades (Lemon People (1981) i Manga Burikko (1982)), l'eroge Lolita Syndrome (1983) fou creat per Enix i es va fer una sèrie d'animació d'aquest gènere, emetent-se entre 1984 i 1985 la primera sèrie d'anime hentai i lolicon: Lolita Anime, creada per Aki Uchiyama i que tenia vuit episodis. Tingué molt d'èxit produint-se una segona temporada. El 1984 també es publicà un anime hentai, Cream Lemon, del gènere yuri. L'anime hentai Urotsukidôji (1987-1989) tingué èxit fins i tot a occident. Fou el primer hentai del gènere del sexe tentacular.
A la dècada del 1980 van aparèixer els videojocs hentai: Naito Raifu (1982): Un dels primers videojocs pornogràfics a nivell mundial. No es veia a color, sinó que eren figures buides tenint sexe. Danchi Tsuma no Yuwaku (1982): Més tard que Naito Raidu, era en primera persona i a color. Tingué un gran èxit.
A la dècada del 1980 a causa del desenvolupament del vídeo reproduïble a casa al Japó no parà de desenvolupar-se el fenomen del consum i producció d'anime hentai. A final de la dècada de 1980 l'anime hentai entrà al mercat estatunidenc, destacant la sèrie de tres vídeos titulada The Brothers Grime i produïda per Excalibur Films. The Brothers Grime tenia vídeos de Cream Lemon.
Va ocórrer un pànic moral a partir del cas del 1989 d'abducció i assassinat de noies d'edat escolar per part de l'otaku Miyazaki Tsutomu. El pànic moral es dirigí cap al manga i l'anime, i en especial cap al gènere hentai del lolicon. L'organització sense ànim de lucre CASPAR va fer campanya per a regular continguts considerats pornografia infantil, incloent les representacions fictícies al manga. Tingué èxit a la dècada del 1990, fent que les ordenances locals foren més dures restringint la circulació d'aquest material, sent arrestats propietaris dels locals on ees venia. Aquestes prohibicions feren augmentar l'interès pel lolicon, originant una expansió durant eixa dècada.
Amb l'augment de la popularitat de l'anime des de la dècada del 1990 l'entrada del manga hentai traduït fou pioner als Estats Units d'Amèrica durant la dècada del 1990 amb l'editorial Antarctic Press, que inclogué la línia Venus Comics. Alguns dels còmics dins d'aquesta línia foren: Bondage Fairies i els còmics de contingut sexual de l'artista Ippongi Bang. Durà poc i poc després altres editorials es llançaren: Studio Ironcat (amb la línia Sexy Fruit), CPM Manga, Radio Comix, Blast Books [i] Verotik". A la dècada del 2000, Icarus Publishing triomfà alhora que amb la penetració d'Internet i el còmic digital, el còmic imprés entrà en decadència.
La popularitat del gènere no provocà l'interès per part dels canals de televisió de pagament pornogràfics estatunidencs, segons s'explica a un article publicat el 1998.
Segle XXI miniatura|Escena de hentai miniatura|Escena de hentai El 2001 es va plantejar la creació d'una convenció dedicada al hentai als Estats Units exclusivament.
El 2000 va aparèixer la productora d'anime hentai JapanAnime, que creà la sèrie Kokudo Oh. Ha sigut una empresa amb èxit que ha col·laborat amb diversos estudis d'animació. Fins al 2017 ha produït unes 30 sèries.
L'estudi d'animació Studio Jam ha tingut una gran reputació a la indústria per les obres d'anime hentai com Bible Black (2001). Té un estil estètic diferenciat, presenta arguments molt elaborats i un ús de temàtiques sinistres i sobrenaturals.
La productora Milky Animation Label va aparèixer el 2001 i fins al 2017 ha produït centenars d'animes hentai. El 2003 col·laborà amb JapanAnime.
El 2002 va aparèixer Pink Pineapple, productora d'èxit. Produí la coneguda Stringendo: Angel-tachi no Private Lesson. Fins al 2017 ha produït unes 80 sèries d'anime hentai.
La productora Suzuki Mirano es fundà el 2005. Destaca la seua producció per mostrar dones dominants i tractar temes d'esclavatge sexual.
Amb el desenvolupament d'Internet i el creixement de la fama de l'anime en general la seua popularitat cresqué extraordinàriament.
El 2004 va aparèixer el primer anime hentai yaoi: Sensitive Pornograph.
El 2006 hi hagué a l'Estat Espanyol una polèmica per l'emissió al canal televisiu LaSexta la una del matí d'un anime hentai, titulat en Espanya Daiakuji: el mercenario del sexo, perquè apareixia un personatge femení d'aparença d'una menor d'edat. Dos dies després de la polèmica es va retirar d'emissió la sèrie. La cadena es justifica fent referència al gènere bishōjo, que mostra personatges femenins majors d'edat amb aparença de xiqueta.
El 2007 va entrar a la indústria d'animació hentai l'estudi d'animació Office Takeout, especialitzat en adaptar animes vinguts de manga i videojocs. Els arguments de les seues obres soles tractar l'esclavatge sexual, explorar els gèneres del futanari i el lolicon i detallar molt els líquids a les animacions.
El 2009 aparegué l'estudi d'animació Triangle Blue, més tard s'anomenà PoRO. Guanyà la fama per l'obra debut Oni Chichi.
El 2010 va aparèixer la productora Mary Jane, especialitzada en anime hentai d'ambientació escolar (instituts i altres). Fins al 2017 havia arribat a produir unes 30 obres.
El 2011 el diccionari d'Oxford inclogué el terme "hentai".
Malgrat la pirateria i el plagi que es desenvolupa per Internet la producció d'obres hentai no ha parat. Destaquen els llocs web de Hentai Heaven i Hentaigasm. És important destacar a l'àmbit dels videojocs el fet que la plataforma Steam venga jocs eroge. Un possible rival per la indústria del hentai són les animacions pornogràfiques fetes amb el Source Filmmaker (aparegut al mercat el 2012).
El manga hentai representa, segons explica el 2010 Marc Capdevila Clapera, el 25% del manga exportat del Japó als països estrangers.
El 2016 l'editorial de manga hentai Project-H publicà una infografia on mostrava, basant-se en les dades dels seus usuaris, el país que més consumeix hentai per temps (Estònia), els estats dels Estats Units que més consumeixen (coincidint amb els estats on més votaren al Donald Trump a les eleccions presidencials del 2016) i les etiquetes més utilitzades per a cerca hentai al web (sent "sense censura" i "paizuri" les més utilitzades).
Temàtiques dins del hentai Els gèneres o temàtiques dins el hentai són: L'incest: les relacions incestuoses més comuns són entre unitats parentals femelles i fills mascles. García Villena explica l'interés darrere aquesta temàtica pel vincle fort entre mares i fills barons a la societat japonesa causat perquè davant l'exigència acadèmica que és superior cap als barons que a les xiques i que la mare és a la pràctica social l'encarregada en ajudar-lo genera que hi haja més preocupació de donar-se els casos incestuosos. L'àmbit escolar: històries desenvolupades en un àmbit escolar o la representació d'una estudiant com a icona sexual. García Villena explica l'interés darrere aquesta temàtica pel paper important de l'escola obligatòria a l'estil de vida japonés. El futanari: apareixen personatges "intersexuals, transgènere i transvestits". Poden ser dones que els naix un penis des de la vulva o xicots vestits com a dones. El BDSM La zoofília: inclou relacions amb animals i animals antropomòrfics (aquests últims són categoritzats dins del kemonomimi hentai). Hi ha una corrent amb dones monstre. El lolicon: consisteix en relacions sexuals entre "barons adults [i] xiquetes prepubescents". El nom prové de la novel·la Lolita de Vladimir Nabokov. El shōtakon: consisteix en relacions sexuals amb xiquets. El nom prové de Shotaro, l'heroi del manga Tetsujin 28-gō (1959) de l'autor Mitsuteru Yokoyamy. El yaoi (o homosexualitat entre homes) El yuri (o lesbianisme) Bukkake: mostra ejaculacions masculines cap a dones, generalment la cara. Bakunyū (kyonyuu): significa "pits explosius" i consisteix en centrar l'acció cap a dones amb pits grans exposats. Ero-guru o erotic-grotesque: mostra sexe i violència visceral. Ladies Comic Books: és protagonitzat per dones, està dirigit a les dones i mostra sexe heterosexual que sol ser abusiu. Rediisu: és un gènere del manga hentai on apareixen relacions sexuals explícites i estan (els mangues), per definició, dibuixats per dones. Comèdia