Karol Maciej Szymanowski (Timòixivka, Galítsia, - Lausana, 29 de març de 1937) fou un compositor i pianista polonès, el més important de principis del i un dels més importants de tots els temps. És considerat membre del moviment modernista Jove Polònia de finals del i principis del .
La música polonesa del està profundament influenciada per Karol Szymanowski, que va obrir el camí cap a una síntesi de la tradició occidental de composició i la música popular tradicional polonesa. Tot i ser reconegut després de la seva mort, Szymanowski va enfrontar moltes dificultats al llarg de la seva vida, incloent-hi la renúncia dues vegades com a director del conservatori de Varsòvia i la manca de subvencions financeres del seu país. El seu ballet Harnasie, de 1932, va rebre un gran reconeixement, però les seves obres van gairebé desaparèixer dels programes de concerts després de la Segona Guerra Mundial.
Biografia Karol Szymanowski va néixer a Timòixivka, que actualment pertany a Ucraïna, però que en aquell moment era una petita població regentada pel departament rus de Kíev, que al seu torn formava part de l'Imperi Rus. Però aquest territori havia pertangut a l'antiga Polònia durant segles i aquesta realitat era una contínua font de turment per a la majoria de les famílies poloneses que havien patit la partició de Polònia. La família Szymanowski, una de les moltes famílies de nobles terratinents que s'hi van establir després de la partició, no era una excepció, amb una situació social i econòmica similar a la resta de la noblesa terratinent polonesa a Ucraïna, però eren excepcionals pel seu alt nivell artístic. Quan va néixer Karol Szymanowski, la família ja feia diverses generacions que vivia a Timòixivka. miniatura|esquerra|Stanisława Korwin-Szymanowska, cantant d'òpera i germana de Karol Szymanowski El seu pare, Stanisław Korwin-Szymanowski, era un home de talent científic i musical excepcional, i es va concentrar especialment en l'educació musical dels seus fills. La mare, la baronessa Anna Taube, era d'origen suec, tot i que la seva família tenia connexions poloneses durant moltes generacions; era una pianista i lingüista talentosa.
Karol Szymanowski era el tercer de cinc fills; el seu germà gran, Feliks, va ser pianista i compositor d'operetes, i la seva germana petita, Stanisława, va ser una coneguda cantant d'òpera amb una veu de soprano que va influir en les composicions vocals del seu germà, la majoria de les quals estan escrites per a veu alta. A més dels seus pares i germans, diversos familiars de Karol, tant per part del pare com de la mare, també eren músics. Els Szymanowski celebraven vetllades musicals regulars a la casa de Timòixivka, en què s'interpretaven composicions de membres de la família i hi convidaven artistes professionals que eren de visita a la ciutat. miniatura|esquerra|Gustav Neuhaus, el primer professor L'educació inicial de Szymanowski va ser a casa, ja que una lesió a la cama quan tenia quatre anys li va impedir anar a l'escola a la ciutat veïna d'Elisavetgrad (Kropívnitski des de 2016). Va començar a aprendre el piano amb el seu pare a l'edat de set anys i a partir de 1892 ja va assistir a l'escola de música del seu oncle Gustav Neuhaus a Elisavetgrad. Neuhaus es va adonar del talent de Szymanowski per a la composició. En el seu darrer any a l'escola, el 1900, el jove compositor va publicar un conjunt de Nou preludis per a piano, op. 1, que havia compost els darrers anys.
Joventut a Varsòvia miniatura|Zygmunt Noskowski, el primer professor important que va tenir Szymanowski El 1901, amb dinou anys, es va traslladar a Varsòvia per continuar els estudis musicals. No se sap per què va decidir estudiar de manera privada durant quatre anys —harmonia amb Marek Zawirski, i contrapunt i composició amb el distingit però conservador compositor Zygmunt Noskowski— en comptes d'entrar al conservatori.
L'educació musical i les oportunitats d'actuació a Varsòvia no estaven tan desenvolupades com les d'altres ciutats europees. Els sentiments del nacionalisme polonès, inspirats per figures com Chopin, van persistir al llarg del , malgrat les repressions de Rússia. Chopin va migrar a París el 1830 a la recerca d'oportunitats musicals. Quan Szymanowski hi arriba el 1901, la ciutat encara era tan provincial com en temps de Chopin. Durant el segle, destaquen intèrprets polonesos com Karol Lipiński i Henryk Wieniawski, o el compositor d'òpera Stanisław Moniuszko, que només va obtenir una reputació local. La música polonesa estava en gran part tancada, com ho estava la societat del moment.
L'any que Szymanowski va arribar a Varsòvia es va assolir una fita en la música de la ciutat i el país amb la creació de l'Orquestra Filharmònica de Varsòvia, que va aportar estabilitat a la música de Polònia i el conservatori va començar a prosperar. Els intents per establir una orquestra nacional permanent havien fracassat repetidament, i el Conservatori de Varsòvia, una de les institucions musicals més antigues d'Europa, feia noranta anys que lluitava per sobreviure, amb tancaments i reobertures temporals, canviant de nom en cada ocasió. miniatura|esquerra|Nervi, on Szymanowski va fer la primera estada a Itàlia Durant el període de Varsòvia va fer amistats que van perdurar al llarg dels anys. Entre els més propers hi havia: el violinista Paul Kochański i el pianista Artur Rubinstein, però també els escriptors Stanisław Ignacy Witkiewicz (Witkacy) i Stefan Żeromski. Szymanowski va conèixer Witkacy a Zakopane l'estiu de 1904. Aquesta relació es va consolidar ràpidament i va perdurar en el temps. La primavera de 1905 van fer el primer viatge a Itàlia, concretament a Nervi, al costat de Gènova. Szymanowski li va dedicar la Sonata per a piano núm. 1 en do menor, op. 8. Witkacy, al seu torn, li va dedicar el 1920 el drama Nou Alliberament i va pintar quatre retrats de Szymanowski.
El 1905, Szymanowski va conèixer a Berlín un jove talentós director, un entusiasta de la innovació musical Grzegorz Fitelberg. Aviat, Szymanowski, Fitelberg, Ludomir Różycki i Apolinary Szeluto van formar la Companyia de Publicacions dels Joves Compositors Polonesos, patrocinada i assistida pel príncep Władysław Lubomirski, un ric mecenes de les arts i compositor aficionat. El grup estava relacionat amb el grup Młoda Polska (Jove Polònia). Un dels objectius del grup era promocionar obres de compositors polonesos contemporanis. Els compositors del grup tenien poc en comú, a part d'idolatrar Richard Strauss, i l'associació només va funcionar durant un curt període.
El primer concert de Jove Polònia a la Filharmònica de Varsòvia va ser el 6 de febrer de 1906 i va incloure les seves composicions per a piano Variacions sobre un tema popular polonès, op. 10, amb Fitelberg a la direcció, i el tercer dels 4 Études en si bemoll menor, op. 4, interpretats pel pianista Harry Neuhaus. Va tenir una bona acollida i el principal crític musical del moment, Aleksander Poliński, va dir de Szymanowski «no vaig dubtar ni un moment que em trobava davant d'un compositor extraordinari, potser un geni». El concert es va repetir tres dies més tard, i el 30 de març també a Berlín, on les composicions dels nous polonesos són rebudes amb fredor.
Viatges a Alemanya i Itàlia En aquell temps, les oportunitats musicals a Polònia eren limitades, per la qual cosa Szymanowski va començar a viatjar. Primer va visitar Berlín, Leipzig i Dresden, va escoltar Wagner a Bayreuth i es va familiaritzar amb els «moderns» alemanys: Strauss i Schreker. Però va ser sobretot l'estil polifònic complex i sobrecarregat de la música de Max Reger que va tenir una influència especial en ell. Com a resultat, es va convertir en un entusiasta del moviment neoromàntic alemany i va iniciar un període d'estudi intens de la Nova Escola Alemanya, i això es reflecteix clarament en el món estilístic de les seves composicions fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. miniatura|Aleksander Poliński, crític intolerant que no va entendre la música de Szymanowski En un concert a Varsòvia de Jove Polònia del 19 d'abril de 1907, el programa incloïa, entre d'altres, el Obertura de concert, op. 12, i la Sonata per a piano en do menor, op. 8 de Szymanowski. El crític conservador Poliński, que un any abans estava ple d'altes esperances pels joves compositors, ara va escriure: «Quina mena de "Polònia" és aquesta que no serveix a la nació com van fer Chopin i Moniuszko, sinó que segueix servilment les modes de Viena i propaga les idees musicals dels bundistes...». Segons el crític, estaven «... posseïts per algun esperit maligne, que ... els despullava de les característiques personals i nacionals i els va convertir en lloros imitant Wagner i Strauss». Enmig de la crítica, les relacions entre els membres de la companyia comencen a deteriorar-se.
Després de les contundents crítiques rebudes pel concert i malgrat que les seves experiències durant la primera dècada del van estar marcades per decepcions, Szymanowski va continuar buscant l'èxit. Ho va intentar anant d'un extrem a l'altre amb una opereta titulada Loteria per als marits. Escrita sota el pseudònim de Whitney, l'estrena d'aquesta obra no tindrà lloc fins gairebé cent anys després, el 2007.
però juntament amb les altres obres d'aquest període com cicles de cançons amb lletres de poetes alemanys i un Trio per a piano, no van ser interpretades o, com a molt, van rebre una recepció mínima. Igualment fracassat va ser el seu intent de compondre la Primera Simfonia. Desanimat, Szymanowski no va arribar ni tan sols a completar-la. No podia deslliurar-se de l'excés de complicacions harmòniques i contrapuntístiques, i no se sentia còmode amb la instrumentació. Va arribar a un punt de crisi d'energia creativa. Les primeres obres concebudes en aquest nou ambient musical van ser un complet fiasco. Sobre la Primera Simfonia, Szymanowski va escriure: «Serà un monstre orquestral harmònic i contrapuntístic, i no puc esperar a veure com els crítics berlinesos s'aixequen dels seus seients durant la representació d'aquesta simfonia i s'escapen de la sala amb una maledicció als llavis». Finalment, la va acabar i Fitelberg la va dirigir a Varsòvia el 26 de març de 1909, abans que Szymanowski retirés la partitura. La següent actuació, sota el mateix director, va tenir lloc el 6 d'octubre de 1938, després de la mort de Szymanowski, a la Ràdio Polonesa de Varsòvia.
El 25 de gener, juntament amb Stefan Kazimierz Spiess, químic i melòman que va finançar el desplaçament, Fitelberg i Harry Neuhaus, assisteixen a l'estrena de lElektra de Strauss a Dresden. Amb el mateix Spiess emprèn un viatge pel sud d'Itàlia, especialment a Sicília entre 1910 i 1911, que va ser excepcionalment significatiu. L'eclecticisme cultural de Sicília, fusionant elements grecs, romans, normands i moriscos, va captivar la seva imaginació. Va absorbir les impressions de l'arquitectura, la història i el paisatge, elements que finalment es reflectirien en la seva òpera Król Roger ('El rei Roger').
Durant l'estiu de 1911, Szymanowski va tornar a Timòixivka, on va gaudir de setmanes extraordinàries. Va rebre la llarga visita d'Artur Rubinstein i una més curta, però memorable, de Harry Neuhaus i Fitelberg. Poc abans de l'arribada de Rubinstein, havia completat la seva Segona Sonata per a piano.
Estada a Viena miniatura|Grzegorz Fitelberg, Karol Szymanowski i Artur Rubinstein el 1912