La dinastia Liao (/ ljaʊ /;"Liao". Random House Webster's Unabridged Dictionary. kitan: Mos Jælud; xinès tradicional: 遼朝; xinès simplificat: 辽朝; pinyin: Liáo cháo), també conegut com a Imperi Liao, oficialment el Gran Liao (大 遼; 大 辽; Dà Liáo), lImperi Khitan o lestat Khitan (Qidan) (kitan: Mos diau-d kitai huldʒi gur), va ser un imperi i una dinastia imperial a l'Àsia oriental que va governar del 916 al 1125 sobre l'actual Xina del nord i nord-est, Mongòlia i parts de l'Extrem Orient rus i Corea del Nord.Ledyard, 1983, 323 L'imperi va ser fundat per Yelü Abaoji (emperador Taizu de Liao), kagan dels khitan al moment del col·lapse de la dinastia Tang, i va ser el primer estat a controlar tot Manxúria.Ruins of Identity: Ethnogenesis in the Japanese Islands By Mark Hudson Estant governada pel clan Khitan Yelü, la dinastia Liao és considerada pels historiadors com una dinastia de conquesta de la Xina.
Història miniatura|Ornament d'or de cintura Liao Gairebé immediatament després de la seva fundació, la dinastia Liao va iniciar un procés d'expansió territorial, amb Abaoji encapçalant una exitosa conquesta de Balhae. Els emperadors posteriors durant les Cinc Dinasties i Deu Regnes guanyarien les Setze prefectures alimentant una guerra subsidiària que va conduir al col·lapse dels Tang posteriors i l'establiment dels Jin posteriors, als que van envair en 943 i al cap de tres anys es van apoderar de la capital, Kaifeng. Però tot i que havien conquerit vastes regions de la Xina, els Khitans no van poder o no volien controlar aquestes regions i es van retirar a principis de l'any següent.
Van establir relacions tributàries amb Goryeo després de perdre les guerres entre Goryeo i Khitan. «Tant el 1011 com el 1018, les forces de Goryeo van aconseguir victòries decisives sobre les forces Khitan en retirada.» El 1004, la dinastia Liao va llançar una expedició imperial contra la dinastia Song del Nord. Després de fortes lluites i grans baixes entre els dos imperis, ambdues parts van elaborar el tractat de Shanyuan. Mitjançant el tractat, la dinastia Liao va obligar el Song del Nord a reconèixer-los com a iguals i va anunciar una era de pau i estabilitat entre les dues potències que va durar aproximadament 120 anys.
La tensió entre les pràctiques socials i polítiques tradicionals de Khitan i la influència i els costums xinesos va ser un tret definitori de la dinastia. Aquesta tensió va provocar una sèrie de crisis successòries. Els emperadors de Liao van afavorir el concepte xinès de primogenitura, mentre que gran part de la resta de l'elit khitana donava suport al mètode tradicional de successió del candidat més fort. Tan diferents eren les pràctiques khitanes i xineses que Abaoji va establir dos governs paral·lels. L'Administració del Nord governava les zones khitanes seguint les pràctiques tradicionals khitanes, mentre que l'Administració del Sud governava zones amb grans poblacions no khitanes, adoptant pràctiques governamentals tradicionals xineses.
Les diferències entre la societat xinesa i la Khitan incloïen rols de gènere i pràctiques matrimonials: els khitans tenien una visió més igualitària cap al gènere, en contrast amb les pràctiques culturals xineses que segregaven els rols dels homes i de les dones. A les dones khitanes se'ls va ensenyar a caçar, gestionaven propietats familiars i ocupaven càrrecs militars. No es van concertar molts matrimonis, les dones no havien de ser verges en el seu primer matrimoni i les dones tenien dret a divorciar-se i tornar a casar-se.
A principis de 1114, Wányán Āgǔdǎ, líder del clan Wanyan, al nord de Manxúria va enviar espies al territori Liao i es va preparar per revoltar-se contra el règim dels khitan, que considerava decadent, capturant Ningjiangzhou i derrotant-lo a la batalla de Chuhedian al novembre. El gener de 1115, després d'una sèrie d'èxits militars controlava prou territori i es va proclamar emperador de la Xina establint la dinastia Jin. A l'agost, el seu exèrcit va conquerir la prefectura de Huanglong i va derrotar de nou a Liao a la batalla de Hubudagang. El 1116, Aguda havia completat la conquesta de tota la península de Liaodong. Entre 1119 i 1122, el seu exèrcit va derrotar repetidament les forces Liao i va capturar totes les cinc capitals de la dinastia Liao. La dinastia va ser destruïda el 1125 amb la captura de l'emperador Tianzuo de Liao. Tanmateix, els khitans restants, dirigits per Yelü Dashi (emperador Dezong de Liao), van establir la dinastia Liao occidental o Kara-khitai, que va governar parts de l'Àsia central durant gairebé un segle abans de ser conquerida pels mongols de Khublai Khan, que va establir la dinastia Yuan.
El sistema d'administració dual L'expansió territorial de l'estat khitan va arribar a regions poblades per xinesos han, la qual cosa va plantejar el problema de com governar aquests súbdits de tradicions molt diferents a les dels pobles nòmades de nord. Abaoji va dissenyar un sistema d'administració dual, pel qual es dividia als súbdits en dos grups: khitan i xinesos. Les lleis eren diferents per a tots dos grups, segons les tradicions respectives, i el funcionariat de la cort es dividia també en dos grups. La cort estava dividida en un sector nord i en un sector sud. Al sector nord, hi havia els funcionaris khitan, triats per vincles familiars, mentre que al sector sud hi havia els funcionaris xinesos, que parlaven xinès i kitan, i que eren triats mitjançant un sistema d'exàmens, seguint la tradició dels Tang.
Al costat d'aquest sistema dual d'administració, els khitan van desenvolupar un sistema d'escriptura per a la seva llengua, basat en els caràcters xinesos, que constava de dos tipus de caràcters: l'escriptura petita, de caràcter fonètic, i la escriptura gran, de caràcter ideogràfic, en un desenvolupament dels caràcters xinesos similar al del japonès modern. El sistema d'escriptura khitan, utilitzat en nombrosos documents oficials, només ha estat desxifrat parcialment.
Societat i cultura miniatura|Moneda de plata Liao en escriptura gran Khitan traduïda com a 天朝萬順 (Dinastia Celestial – Miriades [d'afers] favorables).
Llengua miniatura|L'únic manuscrit existent en llengua khitan, foli 9 del còdex manuscrit Nova N 176 La llengua khitan està estretament relacionada amb la família lingüística mongòlica; algunes definicions més àmplies de la família mongòlica inclouen el khitan com a membre. Està llunyanament relacionada amb la llengua mongola, amb molts préstecs de llengües tungús i llengües túrquiques.
Abans de la seva conquesta del nord de la Xina i l'establiment de la dinastia Liao, els khitans no tenien cap llengua escrita. El 920 es va desenvolupar la primera de les dues escriptures kitan, l'escriptura kitan gran. Una segona escriptura, l'escriptura kitan petita, es va desenvolupar el 925. Ambdues escriptures es basen en la mateixa llengua parlada i totes dues contenen una barreja de logografs i fonografies. Malgrat les similituds superficials amb els caràcters xinesos, les escriptures kitan són funcionalment inintel·ligibles per als lectors xinesos, i cap de les dues escriptures ha estat completament desxifrada fins al dia d'avui.
Només es coneix un text manuscrit en l'escriptura gran kitan (Còdex Nova N 176), i no es coneixen manuscrits en l'escriptura petita kitan. La majoria dels exemplars supervivents d'ambdues escriptures kitan són inscripcions d'epitafis en tauletes de pedra, així com diverses inscripcions en monedes, miralls i segells. Els emperadors Liao podien llegir xinès, i tot i que hi va haver algunes obres xineses traduïdes al kitan durant la dinastia Liao, no se sap si els clàssics confucians, que van servir com a guia bàsica per a l'administració del govern a la Xina, s'han traduït al Khitan.
L'estatus de les dones miniatura|Màscara mortuòria i corona Liao (femenina) L'estatus de les dones a la dinastia Liao variava molt, i els Liao kitan (com moltes altres societats nòmades) tenien una visió molt més igualitària envers les dones que els xinesos han. A les dones kitan se'ls ensenyava a caçar i a gestionar els ramats familiars, els ramats, les finances i les propietats quan els seus marits estaven en guerra. Les dones de classe alta podien ocupar càrrecs governamentals i militars.Mote (1999), 76. Els xinesos han que vivien sota la dinastia Liao no estaven obligats a adoptar les pràctiques kitan, i tot i que alguns xinesos han ho van fer, molts no.
Pràctiques matrimonials Les dones de l'elit kitan s'havien casat en matrimonis concertats, en alguns casos amb finalitats polítiques. Els homes de les classes elitistes tendien a casar-se amb dones de la generació superior. Si bé això no significava necessàriament que hi hagués una gran diferència d'edat entre marit i muller, sovint era així. Entre el clan governant Yelü, l'edat mitjana en què els nois es casaven era de setze anys, mentre que l'edat mitjana en què les noies es casaven era d'entre setze i vint-i-dos anys. Tot i que és rar, es van registrar edats de fins a dotze anys, tant per a nois com per a noies. Entre l'elit Liao es practicava una varietat especial de poligàmia coneguda com a sororat, en què un home es casava amb dues o més dones que eren germanes. La poligàmia no es limitava només al sororat, ja que alguns homes tenien tres o més esposes, i només algunes de les quals eren germanes. El sororat va continuar durant tota la dinastia Liao, malgrat les lleis que prohibien la pràctica.Johnson (2011), 99–100. Al llarg de la dinastia, l'elit kitan va deixar de tenir diverses esposes i es va apropar al sistema xinès han de tenir una esposa i una o més concubines. Això es va fer principalment per facilitar el procés d'herència.
Les dones kitan de classe baixa de la dinastia Liao no tenien matrimonis concertats i atreien pretendents cantant i ballant pels carrers. Les cançons servien com a autopromoció, i les dones parlaven de la seva bellesa, estatus familiar i habilitats domèstiques. La virginitat no era un requisit per al matrimoni entre els kitans. Els compromisos es consideraven a la societat kitan igual de seriosos, si no més, que el matrimoni en si, i eren difícils d'anul·lar. El nuvi es comprometia a treballar durant tres anys per a la família de la núvia, pagar un preu de la dot i omplir la família de la núvia de regals. Després dels tres anys, es permetia al nuvi emportar-se la núvia de tornada a casa seva, i la núvia normalment tallava tots els vincles amb la seva família. El segrest de dones en edat de casar-se era comú durant la dinastia Liao. Homes kitans de totes les classes socials participaven en l'activitat, i entre els segrestats hi havia tant kitans com xinesos han. En alguns casos, aquest era un pas en el procés de festeig, on la dona acceptava el segrest i la relació sexual resultant, i després el segrestador i el segrestat tornaven a casa de la dona per anunciar la seva intenció de casar-se. Aquest procés es coneixia com a baimen (拜門). En altres casos, el segrest no era consensuat i resultava en una violació. Les dones kitan tenien dret a divorciar-se dels seus marits i podien tornar a casar-se després de divorciar-se.
Religió miniatura|Una estàtua de fusta policromada de la dinastia Liao que representa Guanyin en la postura de la Lluna d'Aigua, que aixeca el genoll dret i hi recolza el braç dret, simbolitzant la divinitat de la Terra Pura, el paradís personal de Guanyin, al qual Guanyin ajorna anar fins que hagi salvat la humanitat. miniatura|Un dels famosos conjunts de luohans de ceràmica vidrada de Yixian de mida natural, sancai, principis del segle XII