miniatura|Representació del príncep. Miniatura del llibre Khamsah. Iskandar ibn Úmar Xaykh (Uzgand, 25 d'abril de 1384 - Esfahan, 1415) fou un príncep timúrida, fill d'Umar Xaikh i net de Tamerlà. Era fill d'Umar Xaikh (al seu torn fill de Tamerlà) i de Malikat Aga (morta el 1440) filla del kan de Mogulistan Khidr Khwadja Oghlan.
Juventut Quan el seu pare Umar Xaikh, governador d'Andijan, va rebre el govern de Fars i l'Iraq Ajamita (1393) va deixar el govern d'Andijan (amb la vall de Fergana) al seu fill Iskandar Mirza que no el va ocupar per ser massa jove.Tamerlane, Sword of Islam, Conqueror of the World, per Justin Marozzi
Al morir Umar Xaikh el va succeir el seu fill Pir Muhammad ibn Umar Xaykh (que no s'ha de confondre amb Pir Muhammad fill de Jahangir, que fou governador de Kabul, Gazni i Kandahar). Umar Xaikh va morir vers el 7 de gener de 1394La noticia de la mort del príncep es va saber al campament imperial prop de Mardin abans del 19 de gener del 1394 en combat al rebre una fletxa al coll a la fortalesa kurda de Khurmatu (prop de Bagdad); el seu cos fou portat a Siraz a una mesquita en presència de nombrosos amirs; poc després les esposes Sevinje Korluk Agha, Bei Mulk Agha i Melket Agha i el fill infant Iskandar Mirza (que s'havia quedat a Shiraz quan va marxar el pare en campanya) el van portar cap a Kish o Xahrisabz on fou enterrat en un mausoleu que havia fet construir Timur a la part sud de la tomba del sant Shams al-Din Kalar i prop de la tomba de Taragai, el pare de Timur i tenia a la dreta i esquerra diverses tombes preparades per altres prínceps de la casa reial, entre les quals la de Jahangir.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, III, 37
Governador d'Andijan El 1397, en una gran festa amb diversos matrimonis, es va casar amb la seva cosina Beghisi Sultan, filla de Mihran Shah i neta de Timur, d'acord a les lleis alcoràniques i els preceptes de Mahoma. El 1399 va anar al govern d'Andijan, a la Vall de Ferganà, quan tenia nomes 15 anys; allí, aprofitant la mort de Khidr Khan, que era el seu avi matern, va sortir d'Andijan, entrat al Mogolistan i s'havia dirigit a la regió de Kaixgar. Inicialment van atacar Yarkand que fou saquejada, fent després el mateix a Sarang Kamuch (Sarek Kamish), Kalapine, Ali Gul, Yar Kurgan, Txartak i Kiuk Bagh, arribant a la província d'Audja (Audge) on les hordes que hi havia es van sotmetre i les que no ho van fer foren capturats com esclaus i se'ls van empotar cap a la zona d'Aksu on van assetjar la fortalesa d'aquest nom (formada per tres castells intercomunicats), que va caure després d'algun temps (uns 40 dies); per les seves vides van entregar a uns rics mercaders xinesos. Van fer incursions a Bai i Kazaran i en una d'aquesta ciutats es va fer presonera a l'esposa (vídua) de Khidr Khan, de nom Hajji Malik Agha, i la filla Isan Malik, entre altres dames; després van saquejar Tarim, als habitants de la qual van fer esclaus. D'Aksu, Iskandar va anar a Khotan on la població es va sotmetre espontàniament. De Khotan a Kaixgar hi havia 15 dies de camí i de Kaixgar a Samarcanda n'hi havia 25. Iskandar va sortir de Khotan cap a les muntanyes Karangutak però no s'hi va endinsar i va anar a passar el hivern a Kaixgar des d'on va enviar regals a Timur i a Muhammad Sultan el governador de Samarcanda i de l' ulus Txagatai; aquest darrer va refusar els regals a causa que quan va reunir tropes per marxar al costat d'Iskandar, aquest no l'havia esperat ja que no volia anar manat, i Muhammad Sultan aleshores va haver de retornar a Samarcanda.Ibid, V, 4 Aquest fet va fer caure en desgracia a Iskandar (1400): al final del hivern el príncep Iskandar, que estava a Kaixgar, va retornar a Andijan i d'allí es va dirigir cap a Samarcanda per trobar-se amb Muhammad Sultan però pel camí va saber que aquest príncep tenia el projecte de fer-lo detenir. Iskandar va decidir desafiar-lo i va retornar a Andijan. Però dos amirs locals, Pir Muhammad ibn Taji Bugha i Pir Hajji ibn Malik van declarar que l'actitud d'Iskandar era de revolta i van mobilitzar les milícies assetjant a Iskandar al castell. El jove es va haver de rendir i fou fet presoner junt amb alguns fidels i servidors i es va enviar avis a Muhammad Sultan a Samarcanda que va enviar emissaris a recollir al príncep per portar-lo a la capital; l'emissari va recollir al príncep; el seu atabeg Bayan Timur ibn Bikijuk, fou executat per ordre de Muhammad Sultan, junt amb 26 servidors. El príncep fou empresonat. Iskandar va estar un any presoner abans de ser portat davant de Tamerlà per ser jutjat, sent llavors castigat (1401) a la pena de bastinat (cops a les plantes dels peus).Ibid, V, 36 i 37
Campanya de l'Àsia Menor Després va tornar a l'oest a temps per participar en la campanya d'Anatòlia i el Caucas; va estar present a la batalla d'Ankara el 28 de juliol de 1402. Els mirzes Sultan Husayn Mirza i Iskandar i alguns amirs foren enviats a ocupar Ak Shehir i Kara Hisar i enviar destacaments cap a Alanya i Antalya. Sultan Husayn i Iskandar van saquejar el campament del cap turcman Kopek, ocupant ràpidament Ak Shehir i Kara Hisar i assolant l'emirat d'Hamid; van obtenir un rescat de la vila d'Aksaray. El 1403 Tamerlà va enviar al príncep Iskandar ibn Umar Xaikh al país de Bezem, que fou devastat entrant a la capital on es va fer considerable botí, retornant al campament imperial.Campaigne de Timur en Anatolie (1402), per Marie-Mathilde Alexandrescu Derca, Bucarest, 1942 Els mirzes Xah Rukh (timúrida), Iskandar i Sultan Husayn, recolzats per diversos amirs, van arriba a Egridir (19 de febrer de 1403) i la van ocupar l'endemà en unes hores (20 de febrer de 1403) i la major part dels habitants foren massacrats mentre la resta va poder fugir en els vaixells i es va refugiar en una illa del llac anomenada Nisi o Nisibin.Yazdi Sharaf al-Din Ali, Zafarnama, Trad. al francès de Petis de la Croix sota el títol “Histoire de Timur Bec”, V, 59
Governador d'Hamadan Després d'això Tamerlà li va donar el govern de Hamadan, Nihawand, Burudjird i Lur-i Kucik (final de hivern del 1403 al 1404) però no en va prendre possessió fins acabada la primavera del 1404 ja que primer va ser enviat al Rustumdar i no va arribar a Hamadan fins finals de juny o juliol de 1404.Ibid, VI, 14 El novembre Tamerlà li va enviar a la seva esposa princesa Beghisi SultanIbid, VI, 25
A la mort de Tamerlà el 18 de febrer de 1405 els governadors van restar als seus llocs. Els fills d'Umar Shaykh exercien diversos governs: el gran Pir Muhammad ibn Umar Shaykh, que tenia preeminència sobre els altres, al Fars amb seu a Shiraz; Iskandar al Djibal amb seu a Hamadan; i Rustam o Rustem la resta del Djibal amb seu a Esfahan. Hi havia tres fills més almenys, probablement encara molt joves (nascuts entre 1388 i 1393). Pir Muhammad en nom de la família va enviar una submissió al seu oncle Xah-Rukh que governava el Khurasan amb seu a Herat. L'Azerbaidjan era governat per la branca de Mihran Shah, el qual tenia deu fills, dos dels quals (Muhammad Umar i Abu Bakr) tot seguit van començar a disputar la seva part de l'herència; el conflicte tocava la zona d'Hamadan i Nihavand i de moment Iskandar va anar un mes a Esfahan i després va anar a Siraz. Iskandar i Pir Muhammad van acordar enfrontar al seu cosí Abu Bakr agafant com a base Esfahan.
Governador de Yadz Pir Muhammad va concedir el govern de Yadz a Iskandar que hi va enviar a Bikesi Sultan i ell va marxar en persona a Esfahan. L'exèrcit de Muhammad Umar va arribar a Hamadan, i Rustem d'Esfahan hi va enviar un negociador de nom Hajji Musafir Umar, ben acollit per Muhammad Umar; es va acordar la pau, retornant enrere l'atacant.Manuscrit persa Matla-assadein ou-madjma albahrein, a Notices et extraits de la bibliotheque du Roi et autres bibliotheques, tome qatorzieme (volum 14), accesible a Google books, pàg. 47, 48. Aleshores Iskandar va poder anar a Yadz.
Pir Muhammad va marxar a l'estiu a Kirman, per sotmetre la província que no reconeixia la primacia de Fars. Iskandar va reunir tropes a Yadz per ajudar al seu germà; va dirigir l'avantguarda i va derrotar a les tropes del Kirman que li van presentar batalla. Kirman es va sotmetre a Pir Muhammad. Iskandar va retornar a Yadz.Ibid, pags 48 a 50
Rustem va marxar d'Esfahan per anar a Siraz on fou molt ben rebut pel seu germà. Els tres germans Pir Muhàmmad, Rustem i Iskandar, fills d'Umar Xaikh van estar d'acord en l'aliança a favor de Muhammad Umar, el príncep que havia perdut l'Azerbaidjan i l'Iraq Ajamita a mans sobretot d'Abu Bakr. Rustem d'Esfahan va proposar un atac al campament d'Abu Bakr, proposta que va realitzar en cooperació amb Muhammad Umar; es va ocupar i saquejar el campament d'Abu Bakr a Sauk Bulak i es van emportar a Sultan Bakht Begum, l'esposa de Miran Xah així com molt de botí, portant-ho tot a Esfahan.Ibid., pàg. 66, 676, 68
Abu Bakr, que era a Tabriz, va marxar al sud contra els aliats, saquejant tot al seu pas fins a i tot una caravana fins a arribar a Sultaniya i d'allí a Jurbakhan (Jerbadekan) on va acampar abans d'arribar a Esfahan (1406).Ibid, pàg 64 Després de diverses alternatives Esfahan fou ocupada i el botí de Sauk Bulak retornat; Esfahan va reconèixer a Abu Bakr com a superior i va fer la khutba i va encunyar monedes amb el seu nom.
Expedició a Kirman Iskandar, al saber la mort d'Ideku Barles (abril del 1407, va planejar apoderar-se de Kirman. Va enviar un emissari a Siraz per demanar l'ajut del seu germà Pir Muhammad, però va entrar al Kirman sense esperar la resposta i va arribar a Rafsanjani; els habitants van resistir inicialment però aviat es van rendir i foren perdonats; d'allí va passar a Kunban, el governador de la qual va fugir; a les dues fortaleses van quedar governadors fidels; va marxar aleshores a Yadz. Sahib Sultan, fill d'Ideku, havia reunit tropes i no va tardar en presentar-se a Kunban; Iskandar que estava a menys de 15 km de Yadz, va retornar i va entrar a Kunban; les fores de Sahib Sultan van aixecar el campament i se'n van anar a Kirman. Quan Iskandar va sortir altre cop cap a Yadz, les tropes de Sahib no van tardar en reocupar Rafsanjani i Kunban.Ibid., pàg. 113, 114
Empresonament i fugida d'Iskandar Per raons no ben explicades Pir Muhammad es va presentar a Yadz amb les seves forces (maig o juny de 1407), va detenir a Iskandar i el va carregar de cadenes; el govern de Yadz fou confiat a Khwadja Jalal al-Din Mahmud al-Khwarizmiva, un oficial de Pir Muhammad; aquest darrer es va emportar també tot el botí que Iskandar havia fet recentment. Tots els governadors locals sotmesos abans a Iskandar es van sotmetre a Pir Muhammad, excepte Umar Kurtxi o Kurtji de Naïn.
Després Pir Muhammad es va dirigir a Esfahan per la via del sud-oest; Rustem estava malalt al llit i no podia defensar la ciutat. Pir Muhammad va devastar el seu territori fins prop de la ciutat d'Esfahan, destruint els dics i cases; al arribar a la vista de la ciutat va retornar cap a Siraz. Iskandar fou enviat a Khurasan carregat de cadenes, però a Txardi Taban es va poder alliberar i es va dirigir a Naïn i després, cridat per Rustem, a Esfahan. Pir Muhammad es va alarmar per aquesta aliança dels seus dos germans i va fer empresonar a tots els servidors d'Iskandar que hi havia a Siraz.Ibid., pàg. 114, 115
Aliança amb Rustem d'Esfahan contra Pir Muhammad de Fars