Nizar ibn Tawfiq al-Qabbaní (), més conegut senzillament com Nizar Qabbani () (Damasc, 21 de març de 1923 - Londres, 30 d'abril de 1998), va ser un diplomàtic, poeta, escriptor i editor sirià. És considerat el poeta nacional de Síria. El seu estil poètic combina senzillesa i elegància a l'hora d'explorar temes com l'amor, l'erotisme, la religió o l'empoderament àrab contra l'imperialisme estranger i els dictadors locals. Qabbani és un dels poetes contemporanis més venerats del món àrab.
Biografia Família i primers anys de vida esquerra|miniatura|131x131px| Qabbani de jove. Nizar Qabbani va néixer a Damasc, al si d'una família de comerciants de classe mitjana. El pare de Nizar Qabbani, Tawfiq Qabbani, era sirià, mentre que la seva mare, Faixa Akbik, era d'ascendència turca. Qabbani va tenir dues germanes, Wisal i Haifa, i tres germans, Mu'taz, Rashid i Sabah. De tots ells, Sabah Qabbani va ser el més famós després de Nizar, primer com a director de la ràdio i la televisió sirianes el 1960 i després com a ambaixador de Síria als Estats Units als anys 1980.
El seu pare tenia una fàbrica de xocolata. Va donar suport als opositors armats al mandat francès per a Síria i el Líban i va ser empresonat moltes vegades per les seves opinions polítiques, la qual cosa va influir molt en la formació de Nizar com a revolucionari. L'avi de Qabbani, Abu Khalil Qabbani, va ser un dels principals innovadors de la literatura dramàtica àrab. El nom de la família, Qabbani, deriva de qabban (), ‘balança romana’.
Qabbani es va criar a Mi'thnah Al-Shahm, un dels barris del centre històric de Damasc, i va estudiar a l'escola pública Col·legi Científic, de la mateixa ciutat, entre 1930 i 1941. L'escola era propietat i estava dirigida per un amic del seu pare, Ahmad Munif al-Aidi. Després va estudiar dret a la Universitat de Damasc, anomenada Universitat de Síria fins al 1958. Es va graduar el 1945 amb una llicenciatura en dret.
Mentre era estudiant a la universitat, va escriure el seu primer recull de poemes titulat La morena em va dir, que va publicar el 1942. Era una col·lecció de poemes romàntics que feien diverses referències explícites al cos d'una dona, la qual cosa havia de provocar un xoc a la conservadora societat damasquina. Per fer el llibre més acceptable, Qabbani el va mostrar a Munir al-Ajlani, el ministre d'educació, que era amic del seu pare, a més d'un reconegut líder nacionalista sirià. A al-Ajlani li van agradar els poemes i els va avalar escrivint-ne el prefaci.
Matrimonis Nizar Qabbani es va casar dues vegades. La seva primera dona va ser la seva cosina Zahra Aqbiq. Junts van tenir una filla, Hadba, i un fill, Tawfiq. Tawfiq va morir a causa d'un atac de cor quan tenia 22 anys, quan era a Londres. Qabbani va elogiar el seu fill en el famós poema «Al llegendari damasquí, el príncep Tawfiq Qabbani». Zahra Aqbiq va morir el 2007. La seva filla Hadba, nascuda l'any 1947, es va casar dues vegades i va viure a Londres fins a la seva mort, l'abril de 2009.
El seu segon matrimoni va ser amb Balqis al-Rawi, una mestra d'escola iraquiana que va conèixer en un recital de poesia a Bagdad. Va ser assassinada en l'atemptat de 1981 a l'ambaixada iraquiana a Beirut, durant la guerra civil libanesa, el 15 de desembre de 1981. Junts van tenir un fill, Omar, i una filla, Zainab. Després de la mort de Balqis, Qabbani no es va tornar a casar.miniatura|111x111px| Qabbani en l'època d'estudiant de dret a Damasc, 1944.
Carrera diplomàtica Després de graduar-se a la facultat de dret, Qabbani va treballar per al Ministeri d'Afers Exteriors de Síria, servint com a cònsol o agregat cultural a diverses capitals, com ara Beirut, el Caire, Istanbul, Madrid o Londres.
Mentre era destinat al Caire, va publicar el poemari Childhood of a Breast, que va provocar un fort impacte, en trencar amb les tradicions conservadores de la literatura àrab.
El 1959, quan es va formar la República Àrab Unida, Qabbani en va ser nomenat vicesecretari per a les ambaixades a la Xina. Va escriure molt, durant aquests anys, i els poemes escrits a la Xina són considerats alguns dels seus millors versos.
D'aquesta època són dos dels seus poemaris més destacats: My Beloved i Drawing with Words.
Va continuar treballant com a diplomàtic fins que va presentar la dimissió el 1966. Després de dimitir es va establir al Líban, on fundà la seva pròpia editorial.
Darrers anys i mort Després de la mort de Balqees, Qabbani va abandonar Beirut. Primer va viure entre Ginebra i París, fins que finalment es va establir a Londres, on va passar els últims quinze anys de la seva vida. A l'exili, Qabbani va continuar escrivint poemes i plantejant controvèrsies i arguments. Els poemes més notables i controvertits d'aquest període de la seva vida inclouen «Quan anunciaran la mort dels àrabs?» i «Corredors». Qabbani va morir a Londres el 30 d'abril de 1998 d'un atac de cor, a l'edat de 75 anys.
En el seu testament, que va escriure al llit de l'hospital, Nizar Qabbani va escriure que desitjava ser enterrat a Damasc, que descriu, en el testament, com «el ventre que em va ensenyar poesia, que em va ensenyar la creativitat i que em va concedir l'alfabet de Gessamí». El gran poeta àrab va ser plorat pels àrabs de tot el món, amb notícies internacionals que destacaven la seva il·lustre trajectòria literària.
Influències en la poesia A l'edat de quinze anys, el va marcar la mort de la seva germana, que no es va voler casar amb un home que no estimava.
L'any 1981, va morir l'esposa de Nizar Qabbani, Balqees, durant un bombardeig a Beirut, durant la guerra civil libanesa. La mort de Balqees va afectar profundament la psicologia i la poesia de Qabbani. Va expressar el seu dolor en un poema excepcionalment commovedor titulat «Balqees». Qabbani hi culpa tots els règims àrabs de la seva mort. A més, utilitza la mort de la seva estimada Balqees per simbolitzar la mort del poble àrab a mans dels seus propis governs.
La relació entre homes i dones va ser un tema que el va preocupar sempre. Quan li van preguntar si era un revolucionari, va respondre: «l'amor al món àrab és com un presoner, i jo vull alliberar-lo. Vull alliberar l'ànima, el sentit i el cos àrab amb la meva poesia. Les relacions entre homes i dones a la nostra societat no són saludables.»
La ciutat de Damasc va seguir sent la musa més poderosa de la seva poesia, sobretot a «L'olor de gessamí de Damasc». Tanmateix, Qabbani va expressar el seu amor per tots els àrabs i per totes les ciutats àrabs, de Mauritània a l'Iraq, en tant que poble únic, unit per una mateixa lluita i per un passat ric. A la segona estrofa de «La mare d'al-Mutazz» diu:
Políticament, Qabbani es va declarar públicament un ferm opositor als projectes colonials i imperials occidentals a l'Orient Mitjà. A més, va criticar sovint els líders àrabs per la seva corrupció, opressió i hipocresia, sobretot en el seu poema Sultà:
A partir del 1967, any de la derrota àrab a la Guerra dels Sis Dies, Qabbani, poeta fins aleshores netament amorós, comença a escriure una literatura més política en què els temes de la dictadura i el conflicte araboisraelià dominen la seva obra. El seu poema més famós d'aquesta època és Marginal Notes on the Book of Defeat. Qabbani va ser un fervorós nacionalista àrab i va criticar durament les causes que van dur a la derrota àrab en aquesta guerra. Les seves crítiques van generar un gran moviment en contra seu en molts països àrabs, que va incloure manifestacions i articles en contra d'ell. miniatura|200x200px| Qabbani amb la seva família, els seus pares i germans
Obra Poesia Qabbani va començar a escriure poesia quan tenia 16 anys. Va publicar, pel seu compte, el seu primer llibre de poemes, titulat La morena em va dir (), quan encara era estudiant de dret a la Universitat de Damasc, el 1944.
Al llarg de mig segle, Qabbani va escriure 34 llibres de poesia més:
(1948), ‘La infància d'un pit’ (1949), ‘Samba’ (1950), ‘Ets meva’ (1956) ‘Poemes’ (1961), ‘La meva estimada’ (1966), ‘El dibuix amb paraules’ (1968), ‘Diari d'una dona indiferent’ (1970), ‘Poemes salvatges’ (1970), ‘Llibre de l'amor’ (1970), ‘Cent cartes d'amor’ (1972), ‘Poemes contra la llei’ (1978), ‘T'estimo, t'estimo, i la resta ja vindrà’ (1978), ‘A Beirut la Femenina, amb el meu amor’ (1978), ‘Sigues la meva estimada un any més’ (1979), ‘Testifico que no hi ha cap dona més que tu’ (1979), ‘Diaris secrets de Bahiyya l'Egípcia’ (1981), ‘Així escric la història de les dones’ Qāmūs al-ʿãxiqayn (1981), ‘Diccionari dels amants’ (1982), ‘Un poema per a Balqis’ (1985), ‘L'amor no s'atura als llums vermells’ (1985), ‘Poemes folls’ (1986), ‘Poemes que provoquen indignació’ (1987), ‘Restarà l'amor, senyor meu’ (1988), La trilogia dels fills de les pedres (1988), ‘Papers secrets d'un amant càrmata’ (1988), ‘Biografia d'un botxí àrab’ (1988), ‘Em vaig casar amb tu, oh, llibertat!’ (1989), ‘L'encenedor a la meva mà i els vostres petits estats de paper’ (1989), ‘No hi ha altra victòria que l'amor’ (1991), ‘Sents el crit de la meva tristesa?’ (1991), ‘Notes marginals sobre el llibre de la derrota’ (1992), ‘Jo soc un home sol i tu ets una tribu de dones’ (1994), ‘Cinquanta anys d'elogis a les dones’ (1995), ‘Variacions nizarines sobre el maqam d'amor’ (1998), ‘L'alfabet de gessamí’
Assaig Qabbani també va compondre moltes obres de prosa, com ara:
, ‘La meva història amb la poesia’ , ‘Què és la poesia’ , ‘Les paraules saben d'ira’ , ‘Sobre poesia, sexe i revolució’ , ‘La poesia és una llanterna verda’ , ‘Els ocells no necessiten visat d'entrada’ , ‘He jugat amb destresa i heus ací les meves claus’ , ‘La dona a la meva poesia i a la meva vida’ , ‘República de la Bogeria, abans anomenada Líban’ Cançons Molts cèlebres cantants àrabs han cantat poesies seves, com ara:
Abdel Halim Hafez: , ‘La lectora de tasses’; , ‘Carta del fons de l'aigua’ Fairuz: , ‘Ets meva’; , ‘No em pregunteu’… Kadim Al Sahir: , ‘A l'escola de l'amor’; , ‘Excepte tu’; , ‘La meva estimada i la pluja’; , ‘L'odio’; , ‘L'amor impossible’; , ‘Jerusalem’; , ‘A una estudiant’; , ‘Al cafè’… Umm Kulthum: , ‘Ara tinc un rifle’; , ‘Tinc un missatge urgent per a tu’ Latifa: , ‘L'univers em culpa’; , ‘L'ésser humà’; , ‘Els amants’; , ‘Damasc’ Majida El Roumi: , ‘Beirut, senyora del món’; , ‘Paraules’; , ‘Amb el diari’; , ‘T'estimo molt’… Asalah: , ‘Enfada't’; , ‘El poema damascè’… Najat Al Saghira: , ‘Creus?’; , ‘Què li dic?’; , ‘Al meu estimat’ Nancy Ajram: : ‘Al Beirut femení’
Fins i tot després de la seva mort els seus versos han seguit sent populars i cantats per estrelles de la música pop àrab com ara Kadim Al Sahir o Latifa. Cal dir, però, que algunes d'aquestes cançons han «suavitzat» els poemes originals.
Traduccions La poesia de Qabbani, tant llibres complets com en forma d'antologies, ha estat traduïda a moltes llengües, com ara l'anglès, el castellà, el francès, l'hindi, l'italià, el nepalès, el rus etc.
Premis i homenatges 1992-1993: Premi Al Owais, per fites culturals i científiques. 2016, març 21: Google va celebrar el seu 93è aniversari amb un Google Doodle.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Llibres de l'autor en les biblioteques de Barcelona Llibre de Nizar Qabbani
Categoria:Poetes del segle XX Categoria:Poetes sirians Categoria:Diplomàtics sirians Categoria:Damasquins Categoria:Alumnes de la Universitat de Damasc Categoria:Morts a Londres Categoria:Articles amb traduccions sense revisar Categoria:Escriptors morts al segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XX