miniatura|La cara nord de l'Eiger L'aranya|miniatura La cara nord de l'Eiger, és una paret vertical de 1.800 metres d'altura. Està situada a la vall de Grindelwald, a l'Oberland bernès (cantó de Berna), als Alps de Suïssa.

És una de les sis grans cares nord dels Alps, juntament amb les del Cerví, Grandes Jorasses, Piz Badile, Petit Dru i Cima Grande di Lavaredo.

També se l'anomena amb els noms alemanys Eigernordwand ("paret nord de l'Eiger") o simplement Nordwand ("cara nord").

Se situa entre l'aresta oest i l'aresta Mittellegi. Pel fet de ser còncava i per la seva orientació, és obaga i freda, així com propícia a concentrar mal temps i tempestes. A la part superior hi ha una secció anomenada "l'Aranya", una gelera en forma d'estrella de la qual surten una sèrie d'esquerdes gelades que recorden les potes d'una aranya. Aquest nom el va usar un dels primers escaladors de la cara nord, Heinrich Harrer, com a títol del seu llibre sobre l'escalada de la cara nord de l'Eiger, Die Weisse Spinne ("L'aranya blanca").

La via Heckmair|miniatura miniatura|Diagrama de la cara nord La travessa Hinterstoisser|miniatura Via clàssica La via clàssica o via Heckmair (líder dels primers ascencionistes) és una escalada mixta de dificultat MD+ / V+ / A0 en roca i 50º-60º en gel. El terreny és de predomini mixt, però si la paret està molt seca, llavors el que predomina són els despreniments. El recorregut és d'uns 3000 metres amb 1800 metres de desnivell. Els llocs més característics de la ruta estan batejats amb noms evocadors, com el "Primer pilar" (First Pillar / Erster Pfeiler), el "Segon pilar" o "Pilar descompost" (Zerschrundener Pfeifer / Shattered Pillar), el "Forat de ventilació" (Stollenloch), la "Fissura difícil" (Difficult Crack / Schwieriger Riss), la "Travessa Hinterstoisser" (Hinterstoisser Traverse / Hinterstoißer Quergang), la "Primera gelera" (First Icefield / Erstes Eisfeld), el "Niu de les Orenetes" (Swallow's Nest / Schwalbennest), la "Mànega de gel" (Ice hose / Eisschlauch), la "Segona gelera" (Second Icefield / Zweites Eisfeld), la "Planxa" (Flatiron / Bügeleisen), "Bivac de la mort" (Death Bivouac / Todesbiwak), la "Tercera gelera" (Third Icefield / Drittes Eisfeld), la "Rampa" (Ramp / Rampe), la "Xemeneia de la cascada" (Waterfall Chimney / Wasserfallkamin),"... Una xemeneia per on cau una autèntica cascada d'aigua, ... la quantitat d'aigua és tal, que t'entra pels braços, et recorre el pit i les cames i finalment et vessa per les botes ". Sánchez Fernández, "El Eiger, el ogro", pág. 91. la "Gelera de la Rampa" (Ramp Icefield / Rampeneisfeld) la "Vira delicada" (Brittle Ledge / Brüchiges Band), la "Fissura delicada" (Brittle crack / Brüchigerriss), la "Travessa dels déus" (Traverse of the Gods / Götterquergang), "l'Aranya" (Spider / Spinne), el "Bivac Corti" (Corti Bivouac / Cortibiwak), les "Fissures de sortida" (Exit Cracks / Ausstiegsrisse) i la "Fissura de quars" (Quartz crack / Quarzriss), fins a enllaçar per la "Gelera somital" (Summit icefield / Gipfeleisfeldamb) amb l'"Aresta Mittellegi" (Mittellegi Ridge / Mittellegigrat) al nord."Cada passatge de la seva ruta principal es un lloc carregat d'història", Pérez de Tudela, "La fascinación del Eiger".

Des de l'any 1935, almenys 66 escaladors han mort mentre intentaven pujar per la cara nord, el que li ha valgut el sobrenom alemany de Mordwand, literalment "Paret assassina", un joc de paraules sobre el nom en alemany Nordwand. Actualment segueix considerant-se un formidable desafiament, degut més a la creixent caiguda de roques i a les geleres cada vegada més petites que per les seves dificultats tècniques, que no són pas de les més extremes per l'alpinisme modern. Sovint a l'estiu no es pot pujar a causa de la caiguda de roques. Cada vegada més, els escaladors estan triant pujar a l'hivern, quan l'esmicolada paret està enfortida pel gel. Les roques que es desprenen i cauen, pel desglaç degut a la calor, són un dels principals perills d'aquesta cara, ja que és una muntanya amb roca que es disgrega."... Un recorregut de més de 3.500 metres per unes roques descompostes i un gel negre i trencadís", Pérez de Tudela, "La fascinación del Eiger". La inestabilitat de la cara es va acreditar el 15 de juliol de 2006, quan al voltant de 700.000 metres cúbics de roca es van ensorrar en el costat est. Era un fet que s'advertia en les setmanes prèvies, caient en una zona deshabitada, i per això ni hi va haver ferits ni danys en edificacions.bioedonline.org

miniatura|Caiguda de roques sobre la vall de la glacera de Grindelwald inferior. Primera : del 21 al 24 de juliol de 1938, pels alemanys Anderl Heckmair i Ludwig Vörg, amb els austríacs Heinrich Harrer i Fritz Kasparek. Primera hivernal : 1961 per Toni Hiebeler, Walter Almberger, Anderl Mannhard i Toni Kinshofer. Segona hivernal el 1962 per una cordada italiana encapçalada per Armando Aste Primera en solitari : 1963 pel suís Michel Darbellay Directíssima (Via Harlin) : març de 1966 per John Harlin (que hi va trobar la mort), Dougal Haston i Layton Kor Primera hivernal en solitari : 1978, Tsuneo Hasegawa seguit l'endemà per Ivano Ghirardini

Les vies

Rècords de velocitat Tots els rècords de velocitat són aconseguits a la via Heckmair clàssica.

+ En solitari Daniel Anker,Eiger – Die vertikale Arena, AS Verlag, 2008 Any Alpinista Temps d'ascensió Comentaris 1963 Michel Darbellay 2 dies 1981 Ueli Bühler 8h30 1982 Francek Knez 6h 1983 Thomas Bubendorfer 4h50 ja coneixia la via Reinhard Patscheider 5h "a vista" 2003 Christoph Hainz 4h30 2007 Ueli Steck 3h54 hivernal 2008 Ueli Steck 2h48 hivernal 2011 Daniel Arnold 2h28 Min.Natascha Knecht: Neuer Speedrekord in der Eiger-Nordwand 2015Ueli Steck2h23 Min.

+ En cordada any Alpinistes Temps d'ascensió Comentaris 1938 Anderl HeckmairLudwig Vörg 3 dies 1947 Hans SchluneggerKarl Schlunegger 2 dies 1950 Erich WaschakLeo Forstenlechner 18h 1974 Reinhold MessnerPeter Habeler 10h 2004 Stephan SiegristUeli Steck 9h 2008 Simon AnthamattenRoger Schäli 6h50 hivernal 2008 Daniel ArnoldStephan Ruoss 6h10 hivernal 2010 Ueli SteckBruno Schläppi 5h03Ueli Steck: Eiger Nordwand 2011 Roger SchäliSimon Gietl 4h25Roger Schäli: Neuer Team Speed Rekord am Eiger hivernal

Referències

Bibliografia

Anderl Heckmair, Les trois derniers problèmes des Alpes : la face nord du Cervin, la face nord des Grandes Jorasses, la face nord de l'Eiger : avec un chapitre inédit relatif à l'escalade de la Pointe Walker, Slatkine, 1951 Dougal Haston et Peter Gillman, La Directissime de l'Eiger : "Eiger direct" . Traduït de l'anglès per Marie-France Rivière. Fotografies de Chris Bonington, Éditions du Seuil, 1967 Jörg Lehne, Peter Haag, Eiger: 30 jours de combat pour la "Directissime",Hatier, 1967 John Harlin III, The Eiger Obsession : Facing the Mountain That Killed My Father, Simon and Schuster, 2007 Heinrich Harrer, The white spider : the classic account of the ascent of the Eiger, J.P. Tarcher/Putnam, 1998 Daniel Anker, Eiger, théâtre du vertige, Hoëbeke, 2000 Arthur J. Roth, Eiger, wall of death, Adventure Library, 2000 Jack Olsen, Quatre hommes sur l'Eiger, Hoëbeke, 2009

Reiner Rettner, Triomphe et tragédies à l'Eiger, À la conquête de la face nord 1932-1938, Glénat, 2009

Categoria:Alpinisme Categoria:Alps Bernesos Categoria:Grans cares nord dels Alps