La mastitis és un terme mèdic que fa referència a la inflamació de la glàndula mamària de primats, la mamella en altres mamífers. La mastitis pot ser anomenada també abscés subareolar, èctasi ductal, inflamació periductal o malaltia de Zuska.Blats Micola Ignasi, Herrán Motta Fanny Stella, Curiel Valdés José de J. Què és la malalatia de Zuska?] Cir Plast 2000; 10 (2): 60-64 Es denomina mastitis puerperal quan es dona en mares lactants i no-puerperal en la resta dels casos. La mastitis rarament passa en homes o animals mascles. Per la seva similitud amb els símptomes del càncer de mama, s'ha d'excloure un per al diagnòstic de l'altre.
La mastitis és una condició freqüent en medicina veterinària, prenent, en aquest camp, una definició similar. Generalment afecta el bestiar boví, causat per un bacteri, endurint els mugrons de l'animal, igual que la mamella, tallant el subministrament de llet i en el seu lloc segregant un líquid groguenc i olorós que la majoria de les vegades s'acompanya de residus de sang. És capaç de provocar la mort en casos molt severs.
Els microorganismes més sovint associats a una mastitis són els estreptococs del grup B, el Staphylococcus aureus i espècies no tuberculoses del gènere mycobacterium en humans i el arcanobacterium pyogenes, que produeix una mastitis bovina transmesa per mosques.
Epidemiologia La mastitis sorgeix entre 1 i 3% de les dones que alleten els seus fills.
Classificació La mastitis pot ser categoritzada en quadres sèptics o infecciosos per bacteris, virus o fongs i casos asèptics o inflamatoris. Depenent en el moment en què ocorre la mastitis, poden ser classificades en mastitis puerperal, usualment pocs dies o setmanes després del part, o en mastitis no puerperal, en aquest cas, ocorre sense estar associat a la lactància. Com tota malaltia, pot haver pacients amb episodis aguts, així com amb quadres crònics.
Terminologia Depenent de l'aparença, els símptomes, les assumpcions etiològics i les troballes història-patològics, s'usen una varietat de termes per descriure a la mastitis i els seus aspectes relacionats:
Galactopoiesis: la producció contínua de llet materna durant la lactància. Malaltia secretora: la secreció anormal del sistema de conductes lactífers, en general és el factor més comú en la instal·lació d'una galactoforitis. Les secrecions poden tenir l'aparença de llet o d'un fluid luminal apocrino i sovint produeixen micro-calcificacions en el pit. Síndrome de retenció (o mastitis de retenció): l'acumulació de secrecions en els productes, majorment amb inflamació intraductal. Galactostasi: una acumulació similar a la síndrome de retenció en la qual se sap que la secreció és llet materna. Galactoforitis: inflamació del sistema de conductes de la glàndula mamària, en general com a resultat d'una malaltia secretora o una síndrome de retenció. Mastitis de cèl·lules plasmàtiques: és la menys freqüent d'infiltració intraductal i de teixit del voltant per cèl·lules plasmàtiques, i amb freqüència s'abscessen i es fistulitzen.BARRERO P., Raúl, BENAVIDES M., Alicia, LLEÓ B., Manuel et al. MASTITIS granulomatosa IDIOPÀTICA I MASTITIS DE cèl·lules plasmàtiques: EXPERIÈNCIA DE TRES ANYS. Rev chil. Obstet. Ginecol. [En línia]. 2005, vol.70, No.5 [citat 31 des 2007], p.323-327. Disponible a la World Wide Web: . ISSN 0717-7526. Èctasi ductal: l'eixamplament literal dels conductes lactífers, una troballa comuna en els exàmens de mama en transcórrer l'edat de la pacient. Encara que es poden percebre en casos de dolor de mama cíclics, va més sovint correlacionat amb mal de mama no cíclic. Certes investigacions recents qüestionen la correlació entre una èctasi ductal i la mastitis. Síndrome d'èctasi ductal: en la literatura més antiga, aquest terme es feia servir com un sinònim de mastitis no-puerperal amb abscessos de mama recurrents, flux del mugró i possiblement associat també a condicions fibroquística. Estudis recents demostren que l'èctasi ductal es relaciona molt remotament amb els símptomes de la mastitis (inflamació, abscessos, etc.). L'ús d'èctasi ductal i de la síndrome d'èctasi ductal és inconsistent en la literatura. Metaplàsia escatosa de productes lactífers: són cèl·lules cuboidals de la capa epitelial dels conductes galactòfors que s'han transformat en cèl·lules epitelials escatoses no queratinitzades (metaplàsia).Tramoyeres GALVÁN, Alfredo, CANOVAS IVORRA, José Antonio, SÁNCHEZ BALLESTER, Francesc et al. Metaplasia escamosa vesical, a propòsit d'un cas: Revisió de la literatura. Arch Esp Urol. [en línia]. 2005, vol. 58, no. 1 [citat 2007.12.31], pàg. 74-76. Disponible a: . ISSN 0004-0614. Present en molts casos d'abscessos subareolars. Abscés subareolar: abscés per sota o en proximitat amb l'arèola, majorment com a resultat de galactoforitis. Abscés retroareolar: abscessos més profunds (més propers a la caixa toràcica) que els abscessos subareolars i que el sistema de conductes galactòfors. Inflamació periductal (o mastitis periductal): inflamació de teixit infiltrat que envolta els galactòfors, gairebé sinònim amb un abscés subareolar, i pot ser que sigui usat per descriure a la mastitis de cèl·lules plasmàtiques. Fístula: canals fins que drenen la cavitat d'un abscés. Malaltia de Zuska: un abscés periareolar associat amb metaplàsia escatosa dels galactòfors, relacionat per alguns autors amb certs fluxos del mugró.
Mastitis puerperal miniatura|Mastitis puerperal És causada pel bloqueig dels conductes lactis-anomenats conductes galactòfors durant l'alletament. El quadre infecciós, que sol aparèixer a les dues a tres setmanes després del part, es caracteritza per manifestacions que van des de la cel·lulitis fins a la formació d'abscés. Pot causar àrees doloroses en el si o l'arèola i, en els casos més greus, solen sorgir signes de tipus general, com febre i calfreds i altres símptomes gripals.PÉREZ, Juan Antonio, BARRIENTOS S, Luis, HENNING L, Enrique et al. Processos inflamatoris benignes de la mama. Quad. dir. (Valdivia). [En línia]. des. 2000, Vol 14, No 1 [citat 29 des 2007], pàg. 70-79. Disponible a la World Wide Web: ISSN 0718-2864. La mastitis pot ser distingida per simples bloquejos dels conductes per la intensitat del dolor, calor que emana de l'àrea afectada, enrogiment i febre, les quals no estan presents en els bloquejos ductals. En alguns casos, la febre pot arribar a ser de tal severitat que requereixi la intervenció d'antibiòtics, en general penicil·lina sobre cefalosporines.SALES, Acilegna do Nascimento, VIEIRA, Gracieta Oliveira, MOURA, Maria do Socorro de Queiroz et al. Puerperal Mastitis: Study of Predisposing Factors. Rev Bras. Ginecol. Obstet. [En línia]. 2000, vol. 22, no. 10 [cited 2007.12.29], pàg. 627-632. Available from: . ISSN 0100-7203. doi: 10.1590/S0100-72032000001000005 Prop d'un 10% dels casos es desenvoluparan abscessos que requeriran ser drenats quirúrgicament.
Tractament Els massatges i l'aplicació de calor humida sobre el pit abans de l'alletament pot contribuir a obrir els conductes de la glàndula mamària. Les compreses fredes poden ser usades per alleujar el dolor mentre no s'estigui alletant, encara que allò més apropiat és reduir la quantitat de llet en el si, pel que és recomanable que el nadó mami o utilitzar extractors per la mare mateixa, si s'està prenent antibiòtics no s'ha de deixar d'alletar del pit afectat. Hi va haver informes que mostraven que el contingut de llet estava alterat, de vegades aquesta alteració es traduïa en un gust una mica més salat, i pot ser que aquest nou sabor de la llet faci que el nadó pugui al principi rebutjar la lactància d'aquest pit.
La presència d'esquerdes i ferides en els mugrons augmenten la probabilitat d'una infecció. L'ús de roba i vestimentes ajustades, o sostenidors de la mida incorrecta poden causar problemes en comprimir els pits. L'organisme infectant més comú és el bacteri staphylococcus aureus , i la ruta més probable d'atracció de l'organisme als pits materns és el nas i els dits del bebè. De manera que netejar els mocs, especialment líquids, pot ajudar a prevenir una recurrència. En els casos més severs pot ser necessària la interrupció de la lactància i l'ús de medicaments que suprimeixin la producció de llet materna.
Prevenció Un estudi conclou que la millora i control de l'estrès i la fatiga té importància en la prevenció de la mastitis.
Mastitis no-puerperal El terme mastitis no-puerperal fa referència a tota lesió inflamatòria del si amb l'excepció del càncer de mama i condicions relacionades amb la pell, com la dermatitis o fol·liculitis. La majoria de les pacients amb mastitis són dones en edats reproductives, encara que no és infreqüent veure la condició en dones majors de 60 anys. La mastitis rarament ocorre en nounats (mastitis neonatorum) o en nenes abans de la pubertat. En l'edat adolescent o just abans s'observa l'aparició de la malaltia, tant en homes com en dones, amb símptomes molt lleus que tendeixen a resoldre sense intervenció mèdica.
Símptomes La mastitis no-puerperal, és a dir, quan no hi ha hagut un embaràs recent o que no ocorre durant la lactància materna, tendeix a ser localitzada a una part específica del si, sovint prop del mugró i l'arèola i amb freqüència en el costat superior i intern (en direcció a la línia mitjana del cos) del si. Molt rarament es veu afectat el si en la seva totalitat, en general només una de les mames està afectada. Alguns indicadors de la inflamació en curs, inclouen: Enrogiment de l'àrea afectada. Dolor localitzat. Massa(s) difuses i palpables de variable grandària. Zones de calor detectable en comparació amb la pell que envolta l'àrea. La intensitat de la inflamació pot repetidament augmentar i disminuir. Abscés(s).
Els símptomes gripals no són freqüents en pacients que no estan lactant. Algunes formes de mastitis poden presentar un abscés subareolar, en els casosen què es pot, ocasionalment, veure retracció de l'arèola i altres símptomes en la pell circumdant.
Etiologia i patogènia Els casos clínicament significatius es presenten amb inflamacions en els productes galactòfors i el sistema lobulillar de la glàndula mamària (anomenat galactoforitis), i en alguns casos amb inflamació en els teixits del voltant de la glàndula.
L'estasi o estancament secretora és la causa de les mastitis no-puerperals en un 80% dels casos. Les secrecions retingudes d'aquesta manera poden resultar infectades o causar inflamació per mecanismes de dany a la composició del túbul glandular, o per fugida de líquid d'aquests conductes. Les reaccions autoimmunes a aquestes secrecions poden tenir un factor causal en certs casos.
Prop d'un 25% dels pacients tenen hiperprolactinèmia. També s'ha demostrat una co-incidència significativa entre les entitats fibroquística i anomalies de la tiroide. Fins a un 50% dels pacients tenen una hiperprolactinèmia transitòria, possiblement causada per inflamació o pel tractament d'ella, mostrant reserves elevades de prolactina.
La prolactina, el IGF-1 i el TSH, són factors sistèmics importants en la galactopoesi i, encara que el seu significat en la malaltia secretora no s'ha documentat encara, s'ha trobat que el mecanisme tant de la galactopoesi i la malaltia secretora tenen una relació propera .
La permeabilitat de l'epiteli dels conductes i dels alvèols és controlada, principalment, per unions finament regulades, i pot ser que hi hagin errors en aquesta regulació que s'associïn amb la galactopoesi i possiblement amb la malaltia secretora. Aquestes unions intercel·lulars tenen els seus mecanismes de control en la perifèria sistèmica-prolactina, progesterona, glucocorticoides, així com locals, gradients de pressió, TGF-beta, balanç osmòtic.
El fet de fumar cigarretes, sembla un factor important en l'etiologia de la metaplàsia escamosa dels productes galactòfors, doncs prop del 90% de les pacients són fumadores. Les pacients que fumen en el present tenen el pitjor pronòstic i el major índex de recurrència d'abscés.