Joaquim Ros i Bofarull (Barcelona, 1906 - ídem, 1991) fou un escultor i xilògraf català. Format en l'Escola Superior de Bells Oficis, de la Mancomunitat de Catalunya, amb Francesc d'Assís Galí, i a París amb Pau Gargallo, que ja havia estat també mestre seu a Barcelona. Participà en les Exposiciones de Primavera de Barcelona dels anys 1930. Les seves obres, d'estil noucentista, tendeixen a l'estilització. Col·laborà en l'obra del tron de la Mare de Déu (1947) per al Monestir de Montserrat, i realitzà el Monument a Miquel Biada i Bunyol (1948) a Mataró, ciutat on va fer nombroses obres per a l'església parroquial de Santa Maria.Guanyabens Calvet, Nicolau. L'escultor Joaquim Ros i Bofarull en Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró núm 42 (gener de 1992), p. 35-45 Autor dels grups de lAdoració dels Reis i l'Adoració dels pastors per a la façana del Naixement del Sagrada Família (1981-1982).gaudiallgaudi.com, Fachada de la Natividad Com a xilògraf la seva obra es circumscriu als seus primers anys d'activitat, i és un dels exemples més evidents del gravat noucentista català. Una part representativa de la seva obra es recull del Museu de Montserrat i els seus dibuixos, estampes, documents i fotografies foren donats per la seva família a la Biblioteca de Catalunya a Barcelona.
Pare del també escultor Joaquim Ros i Sabaté (Barcelona, 1936).
Obres destacades
Referències
Enllaços externs
Biografia
Fons Joaquim Ros i Bofarull de la Biblioteca de Catalunya
Categoria:Escultors barcelonins contemporanis Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Gravadors barcelonins contemporanis