Alfredo Kraus Trujillo (Las Palmas de Gran Canaria, Illes Canàries, 1927 – Madrid, 1999) fou un tenor canari.
Biografia miniatura|esquerra|Alfredo Kraus i José Espert Climent, 1973 (Alginet-País Valencià) Kraus nasqué el 24 de novembre de 1927 a Las Palmas de Gran Canaria. Va iniciar els seus estudis musicals als quatre anys, rebent lliçons de piano, i a l'edat de vuit anys entrà a formar part del cor infantil de l'escola. Va estudiar tècnica vocal a Milà amb la soprano i pedagoga Mercè Llopart.
Va debutar internacionalment al Caire l'any 1956 amb el paper de Duc de Màntua a l'òpera Rigoletto de Giuseppe Verdi.
En 1960 es casà amb Rosa Blanca Ley-Byrd també de Las Palmas de Gran Canarias i tingueren quatre fills, entre ells Alfredo i Rosa.
Alfredo Kraus mai abandonà la interpretació de la sarsuela, que sempre considerà tan important com l'òpera.
El 1991 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts al costat de Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Montserrat Caballé, Josep Carreras, Pilar Lorengar i Plácido Domingo.
El 5 de setembre de 1997 morí la seva muller a causa d'un tumor cerebral, a la seva residència madrilenya de Monte Principe en Boadilla del Monte.
Tècnica Gràcies a la seva tècnica superlativa i a la cura acurada dels seus recursos vocals, Kraus va cantar a l'escenari fins als seus 70 anys. Va estudiar tècnica de veu a Milà amb Mercè Llopart.
Kraus també es va destacar per una musicalitat extremadament refinada, acompanyada d'un registre agut aparentment sense esforç. En conseqüència, molts coneixedors de l'òpera el consideren un dels millors tenors de finals del . Era admirat per la seva culta educació musical i el seu total respecte per la professió escollida. La seva primera prioritat era la integritat de la seva interpretació artística d'una peça, més que la seva formidable gamma i excel·lent tècnica.
Va actuar per tot el món, com ara el Teatro Colón de Buenos Aires, el Teatro Municipal de Caracas, el Teatre Municipal de Santiago, Xile, el Teatre Municipal de Rio de Janeiro i el Liceu de Barcelona.
L'any 1991, Kraus va rebre el Premi Príncep d'Astúries. L'any 1997, la seva ciutat natal, Las Palmas de Gran Canària, va obrir l'Auditori Alfredo Kraus en el seu honor.
Anys posteriors La pèrdua de la seva dona el 1997 va afectar tan profundament a Kraus que va deixar d'actuar durant vuit mesos. Un home orgullós i de voluntat, finalment va tornar als escenaris i a la docència. Va dir: "No tinc ganes de cantar però ho he de fer, perquè, en cert sentit, és un senyal que he superat la tragèdia. Cantar és una forma d'admetre que estic viu".
Alfredo Kraus morí a Madrid el 10 de setembre de 1999 a l'edat de 71 anys a causa d'un càncer. Fou enterrat al Cementeri de La Vegueta (Las Palmas de Gran Canaria). Des del 10 de setembre de 2021 el seu gran amic Martin Chirino descansa al devora del gran tenor canari al mateix cementeri com darrera voluntat de l'escultor.
Referències
Enllaços externs
Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries de les Arts 1991 http://www.bruceduffie.com/kraus.html
Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a Madrid Categoria:Orde de les Arts i de les Lletres Categoria:Cantants canaris Categoria:Tenors espanyols Categoria:Premis Príncep d'Astúries de les Arts Categoria:Tenors que han actuat al Liceu Categoria:Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts Categoria:Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria Categoria:Cantants d'òpera africans Categoria:Artistes de Las Palmas de Gran Canària