miniatura|Insígnia regimental del 24è RIC miniatura|Insígnia regimental del 24è RIMa
El 24è Regiment d'Infanteria Colonial va ser una unitat de l'exèrcit de terra francès. És l'únic regiment que sempre (o quasi sempre) ha tingut la base a Perpinyà, la seva ciutat de guarnició original, on va ser creat el 16 de desembre del 1902. Per aquesta raó, se l'ha anomenat el "Royal Catalan", manllevant el nom d'una unitat creada pel cardenal Mazarí el 1657 a la capital del Rosselló, que s'hi mantingué fins a finals del . Ha estat dissolt i recreat diverses vegades fins a la darrera dissolució el 1991.
Història El regiment va ser creat el 16 de desembre del 1902 a Perpinyà a partir del 4t Regiment d'Infanteria Colonial. Aquest havia estat un dels regiments d'infanteria de marina més antics de l'exèrcit francès, amb seu a Toló des de la seva constitució el 1854, i s'havia distingit a les campanyes de Crimea, Indoxina, Madagascar i Xina.
Successives denominacions al llarg de tota la seva història El 24è Regiment d'Infanteria Colonial va ser creat el 1902 per desdoblament del 4t Regiment d'Infanteria Colonial i, per raó d'aquesta filiació, el nou regiment heretà al seu banderí, així com els mèrits d'aquell regiment. L'1 de maig del 1923 el regiment va ser rebatejat 24è Regiment de Tiradors Colonials, amb un gran nombre d'africans als seus rengles. El 22 de febrer del 1926 es creà el 24è Regiment de Tiradors Senegalesos, amb un gran nombre de senegalesos en els seus rengles, i va heretar les inscripcions i mèrits del 24è RIC. El 1939, i possiblement en preparació de la que seria Segona Guerra Mundial, es recreà un altre 24è RIC amb la bandera que havia tingut l'original fins al 1923, quan va ser rebatejat 24è RTC, i els dos regiments coexistiren, mal que fos per poc temps. El 31 de juliol del 1940, i com totes les altres unitats de l'exèrcit francès, el regiment va ser dissolt de resultes de les clàusules de l'armistici del 25 de juny. De tota manera, el RTS gairebé havia estat anorreat entre el 10 i el 15 de juny, després d'heroics combats de rereguarda a la zona del Somme. El juliol del 1941 es constituí el Batalló de Marxa del 24è RIC a l'Orient Mitjà. El 2 de setembre del 1944, amb ocasió de l'Alliberament, es recreà el 24è RIC amb efectius totals d'un batalló (sis companyies), format per elements de les Forces Franceses de l'Interior del departament dels Pirineus Orientals. El 25 d'agost del 1945, el regiment va ser dissolt i els seus efectius foren transferits al 18è Regiment de Tiradors Senegalesos de Montpeller. L'1 de maig del 1948, es va donar la reconstitució del 24è RTS a Carcassona i Perpinyà, per a participar en la campanya d'Indoxina i Tonquín. L'1 de desembre del mateix any es reconstituí també a Carcassona i a Perpinyà el 24è RIC. El 18 de desembre del 1954, i per la fi de les hostilitats a l'Extrem Orient, fou dissolt el 24è RTS. L'1 de desembre del 1958, el renascut 24è RIC es convertí a Algèria en 24è Regiment d'Infanteria de Marina, sense canvis en les estructures, reprenent la denominació que la unitat tenia abans del 1902. 30 de setembre del 1962, dissolució del 24è RIMa a la fi de la guerra d'Algèria. L'1 de juliol del 1964, reconstitució del 24è RIMa a Perpinyà a partir d'elements del darrer batalló del 9è RIMa, repatriat d'Algèria el juny. L'1 de juliol del 1980, dissolució del 24è RIMa a conseqüència de la reorganització de l'exèrcit de terra. La meitat del 4t RIMa s'establí a Perpinyà, on incorporà el personal del regiment dissolt. L'1 de juliol del 1986, nova reconstitució del 24è RIMa. Una meitat del 4t RIMa que era a Perpinyà es traslladà a Fréjus. El 30 del juliol del 1991, darrera (per ara) dissolució del regiment.
Actuacions fins a la primera guerra mundial 1908-1913: Campanya del Marroc. La conquesta francesa del Marroc, que s'havia iniciat el 1907, requerí grans quantitats de tropes, i el vint-i-quatrè hi aportà uns reforços de 2.000 homes. Es destinaren a la creació de tres "regiments de marxa" constituïts per tropes colonials; a més a més, hom aportà oficials i sotsoficials per a enquadrar tiradors senegalesos provinents de l'Àfrica Occidental Francesa. La campanya fou dura i severa contra un adversari molt motivat, i durà sis anys. Els reforços vinguts del 24è s'integraren al 1r regiment colonial de marxa, que participà en els fets de la Chaouia (1908-1909), la presa de Kasba Tadla (1910) i la columna Mangin a Marràqueix (1912). Quan la situació a la zona s'estabilitzà el 1913, els reforços pogueren tornar a llurs guarnicions d'origen. A la bandera de 24è RIC s'afegí la inscripció "Marroc 1908-1913" a les quatre mencions que havia heretat del 4t RIC.
Primera guerra mundial Quan es produí la mobilització general del 1914 el regiment era a la caserna de Perpinyà, amb el primer batalló estacionat a Seta. El 24è i el 22è RIC formaren la 6a Brigada Colonial que, juntament amb la 4a esdevingueren la 2a Divisió d'Infanteria Colonial, enquadrada en el Cos d'Exèrcit Colonial del 4t Exèrcit Francès. Els seus efectius eren 72 oficials i 3.290 sotsoficials i soldats. A partir de l'agost del 1914, el regiment participà en combats a Neufchâteau (Bèlgica), Rossignol (Tintigny), Jaulnay, Hatillon, Bussy-le-Château. El combat de Jaulnay costà al vint-i-quatrè 9 oficials i 550 homes. Sota les ordres del Comandant Bourda, el regiment intervingué a la primera batalla del Marne: al sud de Frignicourt, l'enfrontament de Mont Morêt se saldà amb unes pèrdues de 8 oficials i 537 soldats més. El 14 de setembre, al Mont Tetu, caigueren 10 oficials i 450 homes més. El 26 de setembre, en un nou enfrontament amb les tropes alemanyes a Minaucourt, el regiment perdé 3 oficials i 470 homes, però feu 300 presoners enemics i s'emparà de la bandera del 69è regiment alemany (una de les tretze banderes que l'exèrcit francès prengué a l'alemany en el decurs de la Gran Guerra). Seguint la tradició provinent del Segon Imperi Francès, que dictava que la unitat que prengués una bandera a l'enemic rebria la Legió d'Honor, el general comandant de Langley De Cari atorgà el 13 d'octubre del 1914 la Creu de Cavaller de la Legió d'Honor al 24è Regiment d'Infanteria Colonial. Del 21 de març al 31 de maig del 1915, ocupació del fortí de Beauséjour. Al setembre, batalla de la Xampanya: Main-de-Massiges El 26 de gener del 1916 el regiment s'incorporà al front del Somme. Entre juliol i setembre intervingué en la batalla del Somme, i al novembre rellevà el 164è Regiment d'Infanteria al sector del Bosc de Loges. Batalla del Chemin des Dames: al 5 de desembre del 1917, quan el regiment es retirà del gran escorxador de l'exèrcit francès, havia perdut 15 oficials i 200 soldats més. Al primer semestre del 1918, intervingué en accions devora Reims. Al 10 de juliol, el 24è fou citat a l'Ordre de l'ExèrcitCitació a l'Ordre de l'Exèrcit número 248, 5è Exèrcit, 10 de juliol del 1918. per les actuacions del regiment del 1916 ençà. Quan a l'1 d'agost l'enemic abandonà Reims, el Regiment va ser citat a l'Ordre del 1r Cos d'Exèrcit ColonialCitació 59 del 1r CAC el 8 d'agost. Després d'intervenir a Suippe el 10 d'octubre, el vint-i-quatrè tornà a ser esmentat a l'Ordre de l'ExèrcitOrdre número 454 del 5è Exèrcit el 29 de desembre del 1918. Després de l'armistici, el regiment participà en l'ocupació del Palatinat des del gener del 1920 i fins al juliol, quan tornà a la seva ciutat de guarnició original.
Període d'entreguerres Durant els anys que separaren les dues guerres mundials, el regiment ocupà les seves antigues casernes a Seta i Perpinyà, amb l'excepció de l'antiga caserna de Sant Jaume; aquesta vella construcció del 1685, a la plaça del Puig, havia estat tornada a la ciutat el 1919.
La fi de la guerra comportà una profunda reorganització de l'exèrcit, i un 80% dels regiments colonials van ser dissolts. El 24è, malgrat la seva Legió d'Honor i les 8.000 baixes durant la guerra, fou donat de baixa com a regiment blanc. L'1 de maig del 1923, el 24è RIC va ser redenominat en 24è RTC ("Regiment de Tiradors Colonials"). El 1926 es començaren a crear els regiments de Tiradors SenegalesosLa creació d'aquestes es beneficiava del fet que els soldats indígenes (algerians, marroquins, tunisians o de l'Àfrica Occidental Francesa) eren més dòcils i més econòmics que els soldats blancs. Els soldats "europeus", en un nombre reduït, ocupaven places d'especialistes (transmissions, oficines) o de sots-oficials. Els oficials eren sempre blancs. números 4 i 8 (basats a Toló), 12è (La Rochelle), 14è (Lo Mont de Marsan), 16è (Montalban) i 24è (redenominació del 24è RTC, Perpinyà). Dos regiments indígenes més, però no de senegalesos, foren el 42è ("Metralladors Malgaixos", Pàmies) i el 52è ("Metralladors Indoxinesos", Carcassona). D'aquesta forma, Perpinyà continuà tenint un 24è que, malgrat el seu nom nou i la seva nova composició humana, heretava la bandera i les distincions de la unitat precedent.
El regiment participà en la guerra del Rif entre el 1925 i el 1927. Després de les derrotes espanyoles (Desastre d'Annual), el govern francès veié perillar les línies de comunicació entre Algèria i el Marroc per les accions militars d'Abd-El-Krim. Els dies 4 i 5 de juny del 1925, el 24è RTC comandat pel coronel Le Boulanger abandonà les seves guarnicions, i s'embarcà els 8 i 9 a Marsella amb destinació Casablanca. Després de diversos fets d'armes a Bab-Taza, M'sila, El Hadar, Fès i El Bali, la unitat guanyà una nova inscripció a l'estendard: "Maroc 1925 - 1927". Atès que les inscripcions estaven limitades a 8Historique et épopée des troupes coloniales Paris: Les presses modernes, 1965, 3a edició calgué afegir aquesta a la prèvia "Maroc 1908 - 1913".
Estada a la metròpoli: 1927-1939 Aquest període de reorganització i a partir de l'ocupació de la Renània el març del 1936, de preparació d'una guerra que es veia com a possible, no es traduí en un canvi a les rutines de la unitat: localment i de manera anual, estades a Montlluís i al camp de Larzac, on es traslladà a peu. A l'esfera colonial, relleus biennals dels efectius indígenes (l'estada dels senegalesos a França era, en principi, per tres anys), i instrucció dels nous reclutes senegalesos (amb una nova fornada cada sis mesos). Des de la fi del 1927, els quadres del regiment efectuaven regularment períodes de servei a ultramar. Progressivament, els exercicis de mobilització anaren prenent força, i s'hi anaren incorporant quadres de reserva amb destinació al 24è i al seu derivat, el 44è RICMS.
El 25 d'agost del 1939 el regiment va ser posat en peu de guerra, i dos dies després partí de les seves guarnicions de Perpinyà i Seta cap a la regió Bitche (departament del Mosel·la), on es concentrà en el si de la 4a Divisió d'Infanteria Colonial. La DIC es traslladà a Alsàcia, on fins a mitjans de novembre cobrí sectors de la Línia Sigfrid. A finals d'aquell mes, el vint-i-quatrè i altres unitats de tropes indígenes feren com a la primera guerra mundial i es retiraren a passar l'hivern a una zona més càlida,
Vigilància dels camps de refugiats republicans espanyols Després de passar algunes setmanes a la regió de Toló i d'Hyères, el 24è tornà al Rosselló, per tenir cura de la vigilància dels camps de concentració de la regió (n'hi hagué a altres regions) dels refugiats que havien fugit de la desfeta republicana espanyola del gener del 1939. L'actuació dels soldats senegalesos als camps d'Argelers, El Barcarès, Bram, Sant Cebrià o el Vernet deixà molts mals recordsAixí, s'esmenta que les refugiades portaven xiulets penjats del coll per poder-se prevenir dels intents de violació per part dels soldats. en els refugiats republicans. La tasca de vigilància s'acabà l'abril del 1940, quan el regiment s'incorporà a la seva unitat superior, la 4a Divisió d'Infanteria Colonial, a Sarrebourg (Lorena), i era en aquesta destinació quan es desencadenà l'ofensiva alemanya el 10 de maig.
La Segona Guerra Mundial 24è Regiment de Tiradors Senegalesos