miniatura|311x311px|Aneurisma sacular Un aneurisma és una dilatació permanent i localitzada de la paret d’un vas sanguini —habitualment d’una artèria— per debilitament estructural de les seves capes. Es pot trencar i provocar una hemorràgia potencialment greu. Les localitzacions clíniques més rellevants, per freqüència i gravetat, són l’aorta i les artèries cerebrals.

Etimologia El terme «aneurisma» prové del grec antic aneúrysma (dilatació). Vegeu també la definició normativa al DIEC i el Diccionari Enciclopèdic de Medicina (DEM) de l'IEC.Institut d’Estudis Catalans. Diccionari Enciclopèdic de Medicina (DEM). Disponible a: https://cit.iec.cat/DEM/default.asp?opcio=0 [Consulta: 15 març 2026].

Anatomia i fisiopatologia La paret de les artèries té tres capes. Cadascuna hi aporta una funció i, si es lesiona, pot afavorir que es formi un aneurisma.

Túnica íntima (capa interior) És la capa que està en contacte amb la sang. Quan l’endoteli es fa malbé —per exemple, per l’aterosclerosi— es facilita l’entrada d’inflamació i es pot debilitar la làmina elàstica interna. Al cervell, les bifurcacions de les artèries (polígon de Willis) reben més “força de la sang” i, si aquesta zona és fràgil, s’hi poden formar petits sacs (aneurismes saculars).

Túnica mitjana (capa muscular i elàstica) Dona resistència i elasticitat al vas. Si amb els anys es perd elastina o cèl·lules musculars, la paret esdevé menys flexible i més dèbil, i el vas es pot anar eixamplant. A l’aorta infrarenal, la quantitat d’elastina és menor que en altres segments, cosa que ajuda a explicar per què l’aneurisma aòrtic abdominal és relativament freqüent en aquesta zona.

Túnica adventícia (capa externa) És l’embolcall de suport i conté petits vasos propis (vasa vasorum) que nodreixen la paret. Quan hi ha inflamació a l’adventícia, o aquests petits vasos no funcionen bé, la paret pot perdre qualitat i afavorir el creixement de l’aneurisma, sobretot a l’aorta.

En conjunt, als aneurismes de l'aorta abdominal solen predominar canvis de la matriu (pèrdua d’elastina, substitució per col·lagen) i inflamació crònica; mentre que als aneurismes intracranials pesa especialment el dany focal de la làmina elàstica interna en zones de bifurcació i l’efecte de la força del flux sanguini. miniatura|311x311px|Aneurisma fusiforme L’aneurisma apareix quan un tram de la paret perd la capacitat de contenir la pressió de la sang i queda dilatat de manera permanent. El risc clínic ve del creixement progressiu i de la ruptura, i també de possibles coàguls dins del sac que puguin desprendre’s i obstruir altres artèries (embòlia).

Classificació Segons la paret Aneurisma veritable: afecta les tres capes de la paret arterial. Fals aneurisma (pseudoaneurisma): col·lecció sanguínia extravascular en comunicació amb la llum; la “paret” és teixit perivascular/coàgul.

Segons la forma Sacular (en baia): protrusió focal, típica de les artèries cerebrals. Fusiforme: dilatació longitudinal uniforme, freqüent a l’aorta. Dissecant: la sang disseca la paret i crea un fals canal.

Segons la localització Aneurismes intracranials (cerebrals), sovint al polígon de Willis. Aneurismes de l’aorta: toràcics, abdominals (infrarenals) i toracoabdominals.

Causes i factors de risc L’etiologia és multifactorial: factors congènits (debilitat constitucional; malalties del teixit connectiu) i adquirits (aterosclerosi, inflamació/infecció, traumatisme). Tabaquisme (principal factor modificable), sexe masculí, edat avançada, hipertensió i dislipèmia s’associen a aneurisma aòrtic, junt amb antecedents familiars o síndromes com Marfan, Ehlers-Danlos o Loeys–Dietz. En aneurisma intracranial, a més de la predisposició congènita i el tabaquisme, hi influeixen l’HTA i alguns factors morfològics i hemodinàmics del sac aneurismàtic.

Epidemiologia La prevalença d’aneurisma aòrtic abdominal (AAA) en homes >60 anys se situa aproximadament entre 4–5% (1–2% en dones), amb variabilitat geogràfica i per hàbits (p. ex. tabaquisme). A Catalunya no hi ha (a 2023) un programa poblacional establert; s’han fet avaluacions i pilots: Tesi UAB (2021): estudi de prevalença i viabilitat d’un cribratge poblacional; conclou que el cribratge seria cost-efectiu i logísticament viable, i que manquen dades locals robustes de prevalença. AQuAS (2023): síntesi d’evidència sobre seguretat, eficàcia i cost-efectivitat del cribratge ecogràfic d’AAA en població de risc a Catalunya. Atenció Primària (Alt Pirineu/Aran, 2022–2023): pilot de cribratge ecogràfic en 65 anys, amb prevalença estimada 1,7% (3,14% en homes; 0% en dones en la mostra), i viabilitat del procediment a primària. Avaluació estatal (Angiología, 2025): el cribratge d’homes ≥65 anys redueix la mortalitat específica i és cost-efectiu en el context del SNS, amb incertesa per a dones; inclou autoria i participació d’equips catalans (AQuAS, CAPSBE, UdL).

A escala global, les càrregues de malaltia per aneurisma varien per edat, sexe i regió; el tabaquisme continua essent el principal factor atribuïble de mortalitat per aneurisma.

Símptomes Molts aneurismes són asimptomàtics fins que creixen o es compliquen. Quan hi ha símptomes: Intracranials: cefalea severa sobtada («el pitjor mal de cap de la vida»), dèficits de nervis cranials, nàusees, alteracions visuals; la ruptura causa hemorràgia subaracnoïdal. Aòrtics abdominals: dolor abdominal o lumbar profund i massa pulsàtil; la ruptura és una emergència vital.

Diagnòstic Ecografia abdominal: tècnica de cribratge de l’AAA i seguiment de mida. Angio-TC / Angio-RM: definició anatòmica, planificació terapèutica (aorta, cervell). Angiografia: estàndard d’or en alguns entorns (especialment intracranial).

Tractament La decisió depèn de la mida, localització, símptomes i risc de ruptura: Vigilància en aneurismes petits/baix risc amb controls periòdics. Cirurgia oberta (resecció i pròtesi) o tècniques endovasculars (EVAR aorta; coils/stents intracranials).

Pronòstic El risc de ruptura augmenta amb el diàmetre i la velociat de creixement (p. ex., AAA ≥5,5–6 cm solen indicar reparació electiva), però també amb factors com el tabaquisme i la HTA.

Prevenció i cribratge El cessament tabàquic, el control de la pressió arterial i de la dislipèmia minimitzen el risc. El cribratge ecogràfic d’homes ≥65 anys és clínicament efectiu i cost-efectiu; la seva implementació poblacional a Espanya/Catalunya s’està avaluant (estudis AQuAS, UAB).

Casos notables El senador Joe Biden, que més tard va esdevenir president, va patir dos aneurismes cerebrals el 1988. Es va recuperar després de cirurgies reeixides per corregir-los. Lucille Ball va morir d'una ruptura aòrtica a la zona abdominal dies després d'haver estat sotmesa a una cirurgia cardíaca aparentment reeixida per un aneurisma aòrtic dissecant. Albert Einstein va morir a causa d'un aneurisma aòrtic reparat. Charles de Gaulle va morir a causa d'un trencament d'aneurisma al coll. Richard Holbrooke va morir d'un aneurisma d'aorta toràcica . Édith Piaf va morir d'un aneurisma a causa d'una insuficiència hepàtica. Stuart Sutcliffe va morir d'un aneurisma a l'hemisferi dret del cervell. Joni Mitchell va patir un aneurisma cerebral el 2015 i va sobreviure. Dr. Dre va patir un aneurisma cerebral el gener del 2021 i va sobreviure.

Referències

Bibliografia complementària

Vegeu també

Aneurisma intracranial Aneurisma de l'aorta Hemorràgia subaracnoïdal

Categoria:Malalties vasculars Categoria:Cirurgia vascular Categoria:Neurocirurgia