Antonio Aramburo (Erla, Saragossa, Aragó, 17 de gener de 1840 - Montevideo, Uruguai, 16 de setembre de 1912) fou un cantant d'òpera aragonès.
Malgrat que la seva família tenia suficients mitjans per enviar-lo estudiar enginyeria, Antonio decidí el 1867, interrompre els estudis per a dedicar-se al cant. Estudià en Madrid amb el mestre Antonio Cordero.
Debutà a Milà el 1871 en el Teatro Carcano, i va recórrer amb molts aplaudiments els primers teatres d'Europa i Amèrica. La veu d'Aramburo, pel timbre, igual i varonil, fou potser la més perfecta que s'escoltà en les escenes líriques durant el .
Ja en els seus últims anys, i després d'haver-se retirat de l'escena, n'hi havia prou que en qualsevulla dels grans teatres d'Amèrica del Sud s'anunciés que Aramburo cantaria una romança, perquè s'omplis la sala de gom a gom.
Les seves òperes predilectes eren: La favorita, Poliuto, Ernani i Il trovatore.
El 17 de gener del 2003, es col·locà un bust en el seu honor en la seva vila nadiua, obra de l'escultor Miguel Cabré.
Bibliografia
Enciclopèdia Espasa Volum núm. 5, pàg, 1195 ()
Categoria:Tenors espanyols Categoria:Persones de les Cinco Villas Categoria:Tenors que han actuat al Liceu Categoria:Morts a Montevideo Categoria:Cantants aragonesos