Güel és un antic municipi de la Ribagorça, de parla catalana. S'incorporà a Graus el 1972 (Decret 3357/71, de 23 de desembre).
La localitat està situada a la dreta del riu Isàvena, límit meridional de l'antic terme. Al nord hi ha la serra de Güel (màx. 1.401 m), que junt al Massís del Turbó i la Serra del Jordal, separa les valls de l'Éssera i de l'Isàvena.
És accidentat el sector septentrional. Està cobert de boscs de pins, roures i alzines, i també per matolls.
Des de Güel podem anar cap al nord a Esdolomada, pel camí de l'ermita passant pel Tossal de les Piles, dalt de la serra d'Esdolomada.
Entitats de població L'antic terme, caracteritzat per l'hàbitat disseminat, comprenia: Les caseries de la Badia. Casa Campo El Castell. La Collada, caseria. Farrerós. Julià. La Mançana, caseria a la dreta del riu Isàvena i en el límit amb el de Roda d'Isàvena de Ribagorça. Peregrí. Picontor, caseria amb capella romànica (Sant Crist). Remorosa, caseria amb una capella (Santa Anna). La Ribera, al sud del poble i a la dreta de l'Isàvena. El Pueio. El Rincó. Solano, caseria amb la capella de Sant Joan i Santa Anna. Trespueio, caseria amb la capella de la Trinitat.
Art Actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya podem trobar el frontal gòtic de Sant Nicolau (ss XIII-XIV) de la seva església parroquial (Santa Valdesca)
Imatges
miniatura|esquerra|500px|Vista panoràmica de les terres de Güel, i els termes de Capella i Graus, a la vall de l'Isàvena. Darrere a l'esquerra el Cotiella, al centre el Pirineu aragonès, i a la dreta el Turbó. Davant del Turbó, el Morrón de Güel.
Referències
Bibliografia
Categoria:Graus