Starlight Express és un musical d'Andrew Lloyd Webber (música), Richard Stilgoe (lletres) Arlene Phillips (coreografia), amb revisions posteriors de Don Black (lletres) David Yazbek (música i lletres). La història gira al voltant del somni d'un nen en la que els seus trens de joguina assoleixen vida; i els actors fan servir durant tota la funció patins, en un concepte totalment innovador que donà gran popularitat a l'espectacle. http://www.love4musicals.com/2011/10/11/starlight-express/" És un dels musicals més representats al West End amb 7.461 funcions, però la producció de Broadway només en realitzà 761. És el musical més popular a Alemanya, on estrenat el 1988 està a punt de celebrar els 25 anys en cartell, quelcom que aquest musical no ha aconseguit enlloc més.
Història Durant la dècada de 1970, Lloyd Webber pensà a adaptar musicalment els llibres de Reverend W. Awdry, "Railway Series". Però no s'arribà a un acord, car el reverend no donà els drets a Webber car estimà que el músic volia un control sobre la seva obra molt més gran del que ell estava disposat a cedir.
No va ser fins a quan Lloyd Webber, buscant un argument per a centrar-se després de Cats, va tornar a pensar en els trens i decidí escriure un musical pels seus fills Imogen i Nicholas sota el títol de "Trains", que després canvià pel definitiu de Starlight Express.
Així, Lloyd Webber va reconcebre la seva idea com una "història de Ventafocs", en la que Rusty fa de Ventafocs, i Greaseball i Electra les germanastres, mentre que el Starlight Express és la fada. Per realitzar-lo va tornar a reunir l'equip de Cats: Trevor Nunn (director), John Napier (dissenyador) i David Hersey (il·luminació), el lletrista Richard Stilgoe i el coreograf Arlene Phillips. Lloyd Webber volia quelcom diferent del que hom troba en anar al teatre, i la seva primera condició seria que tots els intèrprets portarien patins sobre rodes durant tota la funció, un concepte llavors innovador.
La música és de tipus disco i pop, amb algunes cançons pastitx com el country titulat "U.N.C.O.U.P.L.E.D.", el duet d'amor "Only You" o la cançó del títol "Starlight Express". En alguna forma aquest musical podria veure's com un retorn a l'estil de Joseph and the Amazing Technicolor Dreamcoat, tot i que aquest darrer és més variat en l'ús d'estils musicals i influències.
A l'estiu de 1982 es presentà una avançada a Sydmonton, des d'on va créixer en magnitud. El seu cost va pujar fins a 2 milions de lliures, sent el musical més car mai produït a Londres. Van habilitar-se 3 nivells en els quals tenia lloc l'acció, envoltat de públic i per on tenien lloc les curses. El teatre Apollo Victoria va ser reconstruït emprant 8 km de llistons de fusta, 60 tones d'acer i 6.000 bombetes. El gener de 1984, per obtenir els diners necessaris, Lloyd Webber va oferir 1.000 participacions a 2.000 lliures cadascuna, les quals s'esgotaren en 24 hores. Va estrenar-se al març de 1984 sent un èxit absolut, omplint el teatre cada nit.
Starlight ha estat interpretat per diverses estrelles, com Jane Krakowski, Jeffrey Daniel (del grup R&B/disco Shalamar), Andrea McArdle, Ray Shell, Stephanie Lawrence, Frances Ruffelle, John Partridge, Rachel Wooding, Greg Ellis, Martyn Andrews, Reva Rice, Oliver Thornton, Jo Gibb, James Gillan o Greg Mowry.
Sinopsi miniatura|Un dels personatges de Starlight Express L'argument gira al voltant d'un grup de trens de joguina, interpretats per actors amb patins, que prenen vida a la imaginació d'un nen. Els personatges corren per esdevenir la "màquina més veloç del món", i al final, guanya el perdedor Rusty, guanyant la cursa i el cor de Pear, el vagó d'observació.
I Acte El musical comença amb la veu incorpòria de Control (a qui no veiem mai), que juga amb els seus trens de joguina, ordenant-los que es preparin per córrer. Mentre que Control cau adormit, encara murmurant les seves instruccions, comença a sonar l'Obertura. La música va fent crescendos mentre que el repartiment apareix en la penombra per patinar per la pista, arribant al clímax quan és interromput de cop i volta per "Rolling Stock". Greaseball i la seva Banda de pinxos dièsel es passegen per l'escenari per cantar les seves frases, principalment que estan en marxa i molt de pressa. Greaseball provoca a tots a desafiar-lo en una cursa: "això és el meu darrere, i és tot el que veuràs".
Rusty, la màquina de vapor relegada a la via morta, entra, cantant que ningú no ho fa com un tren de vapor. Greaseball i la seva Banda l'intimiden i marxen, deixant-lo perquè canti la seva desafiant "Call me Rusty" mentre que porta els vagons, somiant en competir al campionat de curses i guanyant-lo.
Els vagons qüestionen la capacitat de competir de Rusty: no és ni prou ràpid ni prou fort. Rusty surt, deixant que els vagons es presentin ells mateixos amb la cançó "A Lotta Locomotion": Ashley, un vagó de fumadors, que ha intentat deixar-ho però no pot, Buffy, el vagó restaurant que ofereix aperitius "calents, ràpids i barats", Dinah és un vagó menjador que cuinarà per a tu i ofereix escoltar els teus problemes. Pearl és la noia nova, que abans havia promès a Rusty córrer junts, però ara té dubtes sobre la seva capacitat.
El posturer Greaseball torna, amb els Vagons Dormitori de 2a i 3a classe. Juntament amb els seus vagons, canten "Pumping Iron", un altre tribut a la grandesa de Greaseball.
Rusty porta el tren de càrrega, que consisteix en 3 vagons: Rockies, Flat Top, Dustin i C.B. després de barallar-se amb els vagons, els presenta amb la cançó "Freight".
Al final del número els representants nacionals de França (Bobo), Itàlia (Espresso), Alemanya (Weltschaft), Rússia (Turnov), Japó (Hashamoto) i Gran Bretanya (The City of Milton Keynes) entren i s'alineen per prendre lloc a la primera cursa, però abans que no puguin fer res hi ha una darrera entrada per sorpresa: els llums s'apaguen i un herald anuncia l'entrada d'Electra, el Tren Elèctric, introduït pels seus 5 components (Krupp, un vagó blindat, Wrench, un vagó de reparació, Purse, un vagó de diners, Volta, un vagó congelador i Joule, un vagó de dinamita). Electra tant exhibicionista com Greaseball. Canta les seves frases a "AC/DC" superficialment, afirmant que pot córrer tant amb corrent altern com amb corrent continu, però també referint-se al fet que tindrà company masculí o femení.
Ara totes les màquines s'uneixen als seus companys, preparats per a la primera mànega. Electra envia un missatger per a fer la cort a Pearl, convidant-la a córrer amb ell. Amb la seva indecisió sobre amb qui correrà, Pearl deixa a Rusty sense connexió, i canta l'energètica "He'll Whistle at Me" sobre la màquina dels seus somnis, que és una màquina de vapor que xiula per a ella. Llavors, marxa per córrer amb Electra.
"Heat One" veu a Greaseball i a Dina, intimidant i forçant el seu camí davant de Hashamoto i Espresso, corrent amb C.B. i Buffy respectivament.
Dinah no està contenta amb l'engany, i li ho diu a Greaseball. Aquest la colpeja i la llença a terra, deixant-la allà, malgrat les seves súpliques i disculpes. C.B. felicita la parella per la seva bona cursa, i llavors, en veure que Dinah està sola, canta la balada "There's Me".
Poppa entra amb la famfàrria dels Rockies per cantar el blues. El "Poppa's Blues" ens dona un petit tutorial sobre cantar el blues, i llavors apareix Rusty capcot. Poppa li pregunta què passa, i descobreix que a menys que pugui competir amb Pearl, Rusty es mostra refractari a córrer. Per convèncer-lo que pot córrer i guanyar, que encara hi ha esperança, Poppa li presenta un altre cotxe amb el qual competir: Belle, el vagó dormitori. Belle, aparentment adormida a un dipòsit de carbó, es desperta i canta "Belle, the Sleeping Car", la història de la seva vida. Antigament havia corregut amb Poppa. Rusty li demana que corri amb ell, i ella accepta.
A "Heat Two", Rusty perd a Electra (coorent amb Pearl) i Weltschaft amb Joule. El desalè torna a Rusty, que va al dipòsit de ferralla on s'està Poppa, i aquest li demana que confií en el Starlight Express. Rusty, però, no creu en el Starlight Express. Per provar la seva existència, Poppa li anuncia que correrà. Només hi ha un problema: totes les places per a la tercera mànega estan ocupades. De sobte, i aparentment per intervenció divina, Control anuncia una vacant: el vagó britànic ha estat desestimat. Prenent-ho com un senyal del Starlight Express, Poppa fa parella amb Dustin (l'únic vagó de càrrega que anirà amb ell), Rocky I està associat amb el City of Milton Keynes i Flat Top es nega) i córre.
La "Heat Three" és guanyada per Poppa, amb Bobo a la segona posició i Turnov al darrere. Malgrat haver guanyat, la cursa gairebé mata a Poppa: no hi ha manera que pugui córrer a la final; i li demana a Rusty que ocupi el seu lloc. Insegur de què fer, i sense creure en la seva existència, Rusty demana ajut al Starlight Express amb la cançó "Starlight Express".
II Acte El II Acte comença amb "The Rap", on el repartiment es pregunta sobre la validesa que Rusty ocupi el lloc de Poppa. Malgrat tot, ja havia corregut i havia estat desqualificat, però era en una altra mànega, i Poppa té dret a nomenar el seu successor. Finalment decideix que sigui Rusty qui corri, en lloc del segon qualificat Bobo. Greaseball, després d'haver abandonat a Dinah, convida a Pearl a córrer amb ell en lloc de amb Electra. Afirmant que només és diversió, Pearl accepta.
Dinah canta sobre el seu nou estat de soltera amb el country "U.N.C.O.U.P.L.E.D.". Es lamenta que serà l'objecte de les burles de la resta de trens, però que, malgrat tot, promet que mai no perdonarà a Greaseball. Belle, Buffy i Ashley l'animen i intenten aconseguir que torni el seu home a "Rolling Stock: Reprise" per ser més activa, agressiva i manipuladora. Poc després, Electra convida a Dinah a córrer amb ell, i per tal que Greaseball estigui gelós, ella accepta.
C.B. es troba amb Electra, i li explica la seva naturalesa psicòtica i destructiva a la cançó "C.B.", en la que admet que ha causat els principals accidents de trens en la història recent. Acorda fixar la cursa perquè tal que Electra guanyi. La "Uphill Final" és una mànega a mort entre Electra i Greaseball, amb Rusty detingut per C.B., que fa que perdi la connexió vital i la resta de la carrera. Quan Pearl ho descobreix diu que anirà a córrer amb ell, Greaseball es torna desagradable i li diu que, si ho fa, la desqualificarà. Lamentant-se que no és així com volia que anessin les coses, s'està quieta. C.B. es burla de Rusty, dient-li que no és cap motor de veritat, i que mai no podrà ocupar el primer lloc.
Rusty no es dol de si mateix, car els Rockies baixen per dir-li que les coses són com són: no importa el teu talent, si no tens sort, mai no guanyaràs. "Right Place, Right Time" és una queixa sobre el racisme, els Rockies i els trens de vapor són negres i, per tant, hi ha un desavantatge automàtic.
Finalment es troba al fons, i Rusty torna a demanar al Starlight Express que l'ajudi, i aquest cop, a la "Starlight Sequence", rep la seva resposta. El Starlight Express apareix i li diu que l'ajudarà a guanyar, i que Rusty és, ell mateix, el Starlight Express. De sobte es troba ple de confiança en si mateix. Mentre que la música (el clímax frustrat de l'obertura) es fon, i Rusty sent estossegar al fons. És Dustin, el vagó tolva. Rusty li demana si vol córrer amb ell la cursa final, i Dustin accepta de seguida.
Dinah està farta de les curses. Espera un tren que la xiuli, i Electra no vol, i desconnecta ("He Whistled at Me" (reprise)). Impertorbable, Electra demana a C.B. que corri amb ell.