miniatura|Blasó de Pere I Mauclerc, batlle i duc de Bretanya, portat després pels dics de Bretanya fins al 1316 miniatura|Blasó de Joan III, portades després pels ducs de Bretanya fins al 1514. miniatura|Regne de Bretanya Segons les èpoques els monarques o sobirans que van governar Bretanya foren reis i després ducs i pars de França.Fins a la meitat del els ducs eren sovint anomenats només comtes ja que els reis de França els consideraven Bretanya com un comtat El 1297 el ducat de França fou erigit en pairia de França.
Reis i prínceps de Bretanya Reis i prínceps semilegendaris de l'alta edat mitjana miniatura|Elm del duc de Bretanya (Francesc II) Armòrica ??? - vers 359 Guitel, príncep de Dumnònia vers 400 Derech I vers 350-421: Conan Meriadec instal·lat a Armòrica el 383, considerat el primer rei a la "Vie de Saint-Gouesnou" i per dom Morice, la seva existència és incerta. dades desconegudes : Riwallon o Rivallon Mucmazon, Riwal, Riwalt o Rivelen, considerat el primer rei a les vides dels sants Guénolé, Winnoc, Brieuc, Tugdual i Llunar 421-421: Gradlon, un rei de Cornualla és esmentat com Gradlon al cartulari de Landévennec; Dom Lobineau el considera el primer rei ??? - 446: Salomó I d'Armòrica ??? - 464: Aldrià de Cornualla ??? - 478: Eric de Cornualla ??? - ??? Riòtam rei de Domnònia 490-509: Budic de Cornualla, el cartulari de Landévennec esmenta un rei de Cornualla de nom Budic 509-545: Hoël I 545-554: Hoël II 554-594: Alain I 594-612: Hoël III 600 env Concar Cheronnog de Cornualla, el cartulari de Landévennec esmenta un rei de Cornualla de nom Concar 610-647: Judicaël de Cornualla el Sant 647 - ??? : Judoc de Cornualla
liste segons la Crònica de St-Brieuc i dom Morice Conan / Conan Meriadec Grallon / Gradlon Salomó d'Armòrica Audren / Aldrià de Cornualla Budic, casat amb Anna, germana del rei Artur Hoël I el Gran, el seu fill era nebot del rei Artur Hoël II, fill de l'anterior Alain I, fill de l'anterior Hoël III, fill de l'anterior Salomó II d'Armòrica (o Salaün), fill de l'anterior Alan II el LLarg, fill de l'anterior invasió dels gots i els francs Conober Rivallon Meur Marziou o Rivallon Mucmazon o Rivallon Murmaczon Deroch, fill de l'anterior Riatam, fill de l'anterior Jona o Jonas, fill de l'anterior (???-640) Conomor, usurpador Judual
Reis de Domnònia (nord d'Armòrica) 515-520: Riwal 520-535: Deroch fill de Riwal 535-540: Iona fill de Deroch 540-545: Judwal fill de Iona 540-555: Conomor, comte de Poher, regent, després usurpador 555-580: Judwal (segona vegada) 580-605: Judaël fill de Judwal 605-610: Haëloc fill (no el fill gran) de Judaël 610-640: Judicaël (+658) fill gran de Judaël, abdicà 640-640: Judoc (+669) germà de Judicaël, renuncià al tron 640-640: Winoc (+717) possible fill de Judicaël, renuncia al tron
Reis de Cornualla El cartulari de l'abadia de Landévennec (copiat al ) dona la llista de reis o prínceps i dels comtes de Cornualla. Hi ha altres dos llistes als cartularis de l'abadia de Sainte-Croix de Quimperlé (finals del ) i de Quimper (mitad del segle XIV) que presenten lleugeres diferències. D'acord amb aquestos tres cartularis la llista seria la següent: Rivelen Mor Marthou / Riwallon Meurmarziou (= De les Grans Meravelles o Dels Grans Cavalls), citat com a primer rei bretó d'Armòrica per diverses fonts Rivelen Marthou, aquest personatge és considerat el doble de l'anterior Concar o Cungar Gradlon Meur (= el Gran), hauria viscut vers l'any 500. Podria ser el prototip del rei Gradlon de la llegende d'Is Daniel Drem Rud, es diu que va regnar també sobre els "Allamanni", que podria ser un error per "Albani" (segons Fleuriot, Origines, 1980), el que l'hauria fet regnat als dos costat del canal de la Maniga, ja que "Albani" era el nom dels habitants d'Albion és a dir de la Gran Bretanya Budic i Maxenri o Maxenti (dos germans) Iahan Reith Daniel Unua Gradlon Flam Concar Cheroenoc Budic Mur Fragual Fradleoc Gradlon Plueneor, que alguns consideren com el Gradlon « històric » donant de l'abadia de Landévennec; Aulfret Alesrudon, Aulfret és el nom testimoniat del pare del vescomte Diles; Diles Heirguor Chebre, Diles és el nom d'un vescomte testimoniat almenys entre 946 i 952; Budic Bud Berhuc, personatge testimoniat, pare del següent, mort entre 1008 i 1031; Binidic (Benet), testimoniat com a comte i bisbe de Cornualla, pare del següent, mort entre 1008 i 1029; Alan Canhiart, comte de Cornualla testimoniat, fill del precedent i pare del següent; Houel Huuel o Hoel de Cornualla, personatge conegut com a comte de Nantes i de Cornualla, després duc de Bretanya a partir de 1066.
La Vida llatina de Saint Mélar dona una llista diferent: Lex o Règul, fundador de la dinastia Daniel Budic, pare de Méliau i Rivod (aquest Méliau, Guimilliau o Ploumiliau, fou el pare del mateix Mélar; aquest darrer fou mort com el seu pare per l'ambiciós Rivod. Aquesta història feria més aviat referència als antics comtes de Léon) Iahan Reith Daniel Unua Gradlon Flam Concar Cheroenoc Budic Mur, (fill de l'anterior) Fragual Fradleoc, mort vers el 600 interrupció de quatre segles Gradlon Plueneor (regna al segle X)
Manquen en aquestes llistes dos comtes testimoniats històricament: Rivelen, germà de Salomó de Bretanya Gourmaëlon, qui va governar al darrere d'Alan el Gran
Reis de Vannes i del Bro Waroch RegnatsobiràNotesvers segles IV/VCaradoc Freichfras Cavaller de la Taula Rodona, rei semillegendari del Gwent i de Vannes.vers 490Eusebi Rei de Vannes i de l'Alt Vennetèsvers 500 a vers 550Waroc'h I Rei del Baix Vannetès i després del Vannetèsvers 550 a vers 560Canao I fill del anteriorvers 560 a vers 577Macliau fill de Waroc'h I - abans bisbe de Vannesvers 577 a vers 594Waroc'h II fill de l'anteriorvers 594Canao II fill de l'anteriorvers 818 a vers 822Morvan Lez-Breizh regna al Bro Waroch, la Domnònia i el Bisbat de Léon
Comtes de Vannes RegnatGovernantNotes799 a 813Frodoald germà de Guiu de Nantes - widònida813 a 831Guiu II fill de l'anterior831 a 851Nominoe Tad ar Vro - Pare de la Pàtria o de la Nació865 a 877Pascweten gendre del rei Salomó - comte de Nantes el 870 - pretendent al tron de Bretanya877 a 907Alan I el Gran comte de Nantes el 877 i rei dels Bretons.907 a 913Rudalt fill de l'anteriorvers 970Orscand bisbe de Vannes - controla el Vannetès per compte de Conan I de Bretanya, comte de Rennes
El comtat de Vannes fou llavors integrat al domini ducal per Conan I.
Reis de l'alta edat mitjana ImatgeRegnatTitularNotes 80px|Judicael vers 636 Judicaël Rei de Domnòniasant bretó 80px|Morvan v. 818 Morvan Lez-Breizh Rei dels bretons de la zona de Priziac 40px|Wiomarc'h vers 822 a vers 825 Wiomarc'h cap o rei dels bretons del nord-est
Reis de Bretanya ImatgeRegnatTitularNotes 80px|Nominoe 845 a 851 Nominoe comte de VannesMissus 40px|Erispoe 851 a 857 Erispoe Fill de l'anteriorReconegut rei el 851 80px|Salomó 857 a 874 Salomó Reconegut rei el 868
Del 874 al 876: guerra de successió entre Pascweten, comte de Vannes i Gurvant, comte de Rennes. De 876 à 890: guerre de successió entre Alan el Gran, comte de Vannes i Judicael, príncep de Poher.
ImatgeRegnatTitularNotes 40px|Alain 890 a 907 Alan I el Gran <center>comte de Vannesrei únic vers 890<center> 40px|Gourmaelon 908 a 913 Gourmaëlon <center>comte de Cornualla (abans de 907) Príncep regnant el 908<center>
Dominació normanda DatesNotes913 a 931Ocupació de Bretanya pels vikings o normands dirigits pels caps Rögnvald, Felecan i Incon.931Alain Barbitorte i Juhel Berenger, comte de Rennes intenten alliberar Bretanya sense èxit.931 a 937Guillem Llarga-espasa, duc de Normandia, va conquerir el Cotentin i l'Avranchin, i es va titular duc de Bretanya (el primer a portar aquest títol).
Ducs de Bretanya Llista succinta Alan II Barbitorte (936 - 952) Drogó (952 - vers 958) Hoel I (vers 960 - 980) Guerech (v.980 - 988) Alain (III) (988 - 990) Conan I (990 - 992) Jofré I (992 - 1008) Alan III (1008 - 1040) Conan II (1040 - 1066) Hoel II (1066 - 1084) Alan IV (1084 - 1115) Conan III (1115 - 1148) Berta (1148 - 1156) Conan IV (1156 - 1166) Jofré II (1181 - 1186) Constància (1166 - 1201) Artur I (1201 - 1203) Alix de Thouars (1203 - 1221) Pere I Mauclerc (1213 - 1237)Batlle de Bretanya Joan I (1221 - 1286) Joan II (1286 - 1305) Artur II (1305 - 1312) Joan III (1312 - 1341) Joan IV (1364 - 1399) Joan V (1399 - 1442) Francesc I (1442 -1450) Pere II (1450 - 1457) Artur III (1457 - 1458) Francesc II (1458 - 1488) Anna (1488 - 1514) Clàudia (1514 -1524) Francesc III (1524 - 1536) Enric (1536 - 1547)
Casa de Nantes Rang Imatge Nom Regnat Dinastia Notes 1 40px|Alan II Alan II Barbitorte(910 - 952) 936 - 952 NantesDuc de Bretanya 2 40px|Drogó Drogó(v.950 - 958) 952 - v.958 NantesDuc de Bretanya sota regència del seu oncle Tibau o Tibald I el Trampós, comte de Blois, que va confiar l'administració a l'arquebisbe de Dol, Wicohen, i de Juhel o Judicael Berenger, comte de Rennes i el seu sogre Folc II d'Anjou el Bo, comte d'Anjou (que es va casar amb la vídua d'Alan II). 3 40px|Hoel Hoel I(? - ?)vers 960 - 980 NantesDuc de Bretanya, comte de Nantes. 4 40px|Guerech Guerech de Bretanya(? - 988)vers 980 - 988 NantesDuc de Bretanya i bisbe de Nantes. 5 40px|sense foto Alan (III)(v.981 - 990) 988 - 990 NantesDuc de Bretanya, comte de Nantes.
Casa de Rennes Rang Imatge Nom Regnat Dinastia Notes 6 40px|Conan I Conan el Tort(? - 27 de juny de 992) 990 - 992 RennesDuc de Bretanya - comte de Rennes 7 40px|Geoffroi Jofré I Berenger(? - 1008) 992 - 1008 RennesDuc de BretanyaRegència (1008 - 1012) : Havoisa de Normandia (duquessa dotal), en nom del seu fill menor Alan III
|align=center| 8 ||align=center| 80px|Alan III || align=center| Alan III Rebrit(997- 1 d'octubre de 1040)||align=center| 1008 - 1040 || align=center|Rennes||Duc de Bretanya - va utilitzar a vegades el títol de "rei de Bretanya". |- |align=center colspan=6 |Regència (1040 - 1047) : Eó o Odó I de Penthièvre en nom del seu nebot Conan II 9 40px|Conan II Conan II(1030 - 11 de desembre de 1066) 1040 - 1066 RennesDuc de Bretanya.
Casa de Cornualla {| width=100% class=wikitable ! width=4% | Rang ! width=8% | Imatge ! width=15% | Nom ! width=14% | Regnat ! width=14% | Dinastia ! width=28% | Notes |- |align=center| 10 ||align=center| 40px|Hoel || align=center| Hoël II(vers 1030 - 13 d'abril de 1084)||align=center| 1066 - 1084 || align=center|Cornuailla||Duc de Bretanya, comte de Cornualla (Cornouaille) - comte de Nantes. Marit d'Havoisa de Bretanya, filla d'Alan III i germana de Conan II.
|align=center| 11 ||align=center| 80px|Alan IV || align=center| Alan IV Fergent(v.1060 - 13 d'octubre de 1119)||align=center| 1084 - 1112 || align=center|Cornualla||Duc de Bretanya.
|align=center| 12 ||align=center| 40px|Conan || align=center| Conan III el Gros(1095 - 17 de setembre de 1148)||align=center| 1112 - 1148 || align=center|Cornualla||Duc de Bretanya. |- |align=center| 13 ||align=center| 40px|Berta || align=center| Berta(1114 - 1156)||align=center| 1148 - 1156 || align=center|Cornualla||Duquessa heriditària de Bretanya; el seu pare Conan III de Bretanya va desheretar al seu fill Hoël III de Bretanya per causa d'il·legitimitat, i va designar com a successor al seu net Conan IV, sota la regència del seu gendre Eudes de Porhoët. A la seva mort, Eudes de Porhoët va eliminar el seu fillastre i va agafar el tron; Hoel III de Bretanya va intentar fer valer els seus drets. Conan IV de Bretanya el Negre, es va refugiar a Anglaterra i finalment el rei Enric II d'Anglaterra el va reinstal·lar com a duc el 1156. |- |align=center colspan=6 |Regència (1148 - 1156) : Eudes de Porhoët en nom de la duquessa Berta.
Casa de Penthièvre - Plantagenêt - Thouars