Enric de NèustriaGenealogia a Medieval Lands fou un noble franc de la família dels Popònides, instal·lat a Frància Oriental (després els Babenberg). La seva esposa va ser probablement Ingeltruda, filla del marquès Eberard de Friül, i de Gisela (filla de Lluís el Pietós). Va tenir quatre fills: Hedwigis (nascuda cap a 850/855, casada amb Otó I de Saxònia l'Il·lustre);Hervé Pinoteau, La simbologia reial francesa, Ve - XVIIIe segle, pàg. 43 i 45, P. S. R. edicions, 2004Enric de Babenberg era l'avi del rei Enric I d'Alemanya i és per la filla d'aquest darrer, esposa d'Hug el Gran, que el nom Enric va passar als Capets després de passar als Otonians. Adalbert (executat el 9 de juny de 906); Enric (mort vers 902 o 903); i Adalard (executat el 903). D'altra banda fou de manera quasi segura el pare o sogre de Berenguer II de Nèustria, marquès de Nèustria i comte de Bayeux.
Vivia en el cercle de l'emperador Carles el Gras, que va reconstituir l'Imperi de Carlemany sota la seva autoritat el 885, de manera que a la mort de Ragenold, marquès de Nèustria, va ser a Enric a qui l'emperador va confiar aquest govern el 886Segons la genealogia relacionada amb Henri donada per Medieval Lands: Fou nomenat marquès a Nèustria el 886 per l'Emperador Carles III "el Gros" en quedar la marca vacant, encarregant-li defensar el territori contra les incursions normandes. En aquesta època hi havia dues marques a Nèustria, una per fer front als normands a la zona fronterera de Normandia, i una altra a la frontera amb Bretanya; fou la primera la que va rebre Enric.
Després d'haver combatut el 885 contra els normands i haver destruït els seus establiments a Frísia, el 886 va anar en socors de París, assetjada pels normands, però va ser mort en els combats.Laurent Theis L'heretatge dels Charles, Seuil, 1990, pàg. 117 Carles el Gros es va retirar, deixant als vikings saquejar Borgonya, i París no va ser salvada més que per la defensa organitzada pel bisbe Gauzlí (fill de Rorogó I del Maine) en la que es va destacar el comte Eudes o Odo.
Notes i referències
Fonts bibliogràfiques Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (), amb, entre d'altres, les dues comunicacions següents: Hubert Guillotel, Une autre marche de Neustrie Katharine S. B. Keats-Rohan, Poppa de Bayeux et sa famille
Categoria:Marquesos de Nèustria Categoria:Morts a París Categoria:Persones de Bamberg Categoria:Morts en combat Categoria:Nascuts al segle IX