Pere Le Baud (francès Pierre Le Baud o Lebaud, nascut vers 1450, potser a Saint-Ouën-des-Toits (Mayenne), mort el 29 de setembre de 1505 a Laval) fou un eclesiàstic francès, conegut com a confessor de la duquessa Anna de Bretanya i pels seus treballs sobre la història de Bretanya.
Va escriure dues històries de Bretanya, la primera el 1480 en el regant de Francesc II de Bretanya, i la segona el 1505 en el regnat d'Anna. De la primera, sota el nom de "Cronicques et ystoires des Bretons", existeixen dues versions manuscrites publicades parcialment al començament del .
El 4 d'octubre de 1496 Anna el va autoritzar per consultar tots els títols i documents als capítols, abadies, comunitats i arxius del país; va acabar la redacció de l'obra el 1505 amb el títol de "Cronique des roys et princes de Bretaigne armoricane" de la que es conserven tres còpies manuscrites; fou publicada el 1638 junt amb les cròniques de les cases de Vitré i Laval.
Va deixar també alguns altres escrits menors.
Bibliografia «Pierre Le Baud», a Louis-Gabriel Michaud, Biographie universelle ancienne et moderne : histoire par ordre alphabétique de la vie publique et privée de tous les hommes avec la collaboration de plus de 300 savants et littérateurs français ou étrangers, 2a edició 1843-1865 Jean-Barthélemy Hauréau, Histoire littéraire du Maine, volum II, pàg. 165-172, 1852. «Pierre Le Baud», a Alphonse-Victor Angot, Ferdinand Gaugain, Dictionnaire historique, topographique et biographique de la Mayenne, Goupil, 1900-1910, volum IV, pàg. 537. Du Paz, Histoire Généalogique de plusieurs maisons de Bretagne. René Merlet, La Chronique de Nantes (570-1049), Éditions Alphonse Picard et Fils, París, 1896 (reconstitució d'una obre del a partir de les Històries de Bretanya de Pierre Le Baud). Stéphanie Vincent, L'Énigme de l'enluminure, Derval ou Châteaugiron, Éditions Sutton, 2009. Prix des Lauriers Verts 2009.
Categoria:Historiadors francesos Categoria:Religiosos bretons Categoria:Morts a la Mayenne Categoria:Persones de Mayenne