Ses Olleries és un llogaret agregat al terme de Santa Eugènia, situat al Pla de Mallorca, entre Pontiró (llebeig) i la vila de Santa Eugènia (gregal). La contrada, d'aproximadament 2,46 km² de superfície, es troba al coster de Son Tano, al vessant meridional del puig de Son Seguí —que amb 320 m és la cota més alta del terme—, i, juntament amb el puig de Santa Eugènia (245 m), conforma l'espai més muntanyós del municipi, encara que de relleu suau. El nucli, situat a 150 m d'altitud, s'estén linealment al llarg del camí d'enllaç entre la vila i la carretera de Palma-Sineu.
El 5 de març de 2009 el Consell de Mallorca el declarà Bé d'Interès Cultural (BIC) amb la categoria de conjunt històric, juntament amb els altres dos llogarets del terme, ses Alqueries i ses Coves.
Toponímia El topònim prové dels antics ollers del llogaret, terrissers especialitzats en la fabricació d'olles, tassons i altres atuells de cuina.
Geografia A la part més elevada del coster afloren molasses blanques d'edat helveciana–tortoniana, mentre que la resta de l'àrea és coberta per llims vermells quaternaris d'origen al·luvial, transportats i dipositats per l'aigua des del puig de Son Seguí.
La contrada s'integra al vessant hidrogràfic de Palma i aboca les aigües en un afluent del torrent de la Síquia de Sant Jordi. Aquest afluent només presenta curs definit a partir del sud de la possessió de sa Cova, fora de la contrada, i, ja al Prat de Sant Jordi, dóna lloc a un dels barrancs de més dimensions de Pontiró.
La pineda creix a les cotes més elevades del coster, mentre que la garriga, sovint mesclada amb el pinar, apareix tant als indrets alts com als baixos de la possessió de Son Tano. Al peu del puig i al camp d'en Gall predomina l'agricultura de secà, amb garrover i ametler, conreus que hi troben condicions climàtiques favorables.
Urbanisme i arquitectura El nucli s'ha desenvolupat al voltant d'un únic carrer principal que en travessa tota la longitud, traçat seguint l'antic camí d'enllaç entre Santa Eugènia i la carretera de Palma-Sineu. Les construccions s'hi disposen de manera dispersa al llarg del recorregut; només en un tram concret, on diverses cases s'agrupen sense formar un autèntic teixit dens, hi ha una certa proximitat. Els carrers transversals, perpendiculars a la via principal, són rectes, curts i estrets, i menen als habitatges situats a cota més alta. Una característica significativa del conjunt és que cada casa conserva al voltant els seus espais oberts.
L'arquitectura del nucli s'inscriu plenament en la tradició constructiva rural mallorquina. Les més de seixanta cases que componen el conjunt són habitatges austers, generalment d'una o dues crugies, amb planta baixa i pis i pràcticament sense ornamentació. Aquesta uniformitat tipològica, mantinguda al llarg dels segles, dóna al conjunt una notable homogeneïtat formal. Un dels trets d'arquitectura vernacular més destacats —i que la declaració de BIC vincula explícitament a la pervivència del paisatge urbà— són les anomenades carreres, patis oberts que actuen com a espai de transició entre la via pública i els habitatges.
Història Hi ha dos jaciments arqueològics: les coves d'en Pelleringa i des Bufador, ubicades totes dues dins la possessió de Son Tano, que van funcionar com a habitatge durant l'època pretalaiòtica. Sota la dominació romana, el territori s'incorporà a la xarxa de cultiu cerealístic.
Sota el domini andalusí, el sector pertanyia a l'alqueria de Benibahari, integrada al juz' de Qanarusa. Existeix la possibilitat que la terrisseria que dóna nom al llogaret tingui els seus orígens en aquesta etapa, tot i que no se n'ha documentat cap testimoni directe.
L'expedició de Jaume I sotmeté el territori sense resistència significativa el 1229. El Llibre del Repartiment de Mallorca (1232) atribueix les terres corresponents a ses Olleries al vescomte de Bearn, a diferència de les del nucli actual de Santa Eugènia, que foren concedides a Bernat de Santa Eugènia.
L'apogeu de la producció terrissera local se situa entre els segles i . Va ser durant aquesta etapa que una part dels ollers locals s'instal·là a Pòrtol (Marratxí), on van implantar la tradició terrissera que encara avui caracteritza aquell nucli. Les primeres referències documentals als ollers de Santa Eugènia apareixen al Llibre d'òbits parroquial corresponent al període 1675-1715. Es consigna l'existència de deu gerrers en actiu al llogaret el 1784, i la producció encara es va mantenir al llarg del .
Fins ben entrat el , l'estructura econòmica del llogaret va combinar diverses activitats: el conreu de garrover, ametler, vinya i cereals; la cria d'ovins i d'indiots; i, en l'època en què encara va ser viable, la producció terrissera. Entre 1900 i 1930, s'hi va desenvolupar també una activitat artesanal específicament femenina: la confecció de bosses de plata. Un punt de referència del trànsit pre-automobilístic, l'hostal de Cas Penós —parada habitual de carreters i pallolers en ruta per la carretera de Palma-Sineu—, va tancar les portes el 1933.
La dècada de 1960 va marcar l'inici d'una transformació socioeconòmica accelerada. Els joves del llogaret van deixar d'integrar-se als oficis agraris i van trobar feina al sector serveis, principalment a la propera ciutat de Palma. La conseqüència demogràfica no va ser tant un èxode rural pròpiament dit com un envelliment progressiu del nucli. La tendència es va invertir lleugerament a partir dels anys vuitanta: la condició perifèrica respecte de Palma va començar a jugar a favor del llogaret, que es va consolidar com a residència principal d'una població que treballa fora i com a localització habitual de segones residències.
Patrimoni Aljub de sa Cova miniatura|Aljub de Ses Olleries Al sector septentrional de la contrada, vora el camí vell de Sineu, es conserva l'aljub de sa Cova, d'origen medieval. Era una infraestructura clau per a la transhumància: hi abeuraven les guardes d'ovelles que recorrien la ruta i hi feien parada els transeünts del camí.
Cova de Lourdes A poca distància del nucli, oberta en una paret de roca calcària del puig de Santa Eugènia, hi ha la cova de Lourdes —antigament coneguda com a cova des Coloms. La transformació en santuari es va produir el 1920, quan el primer rector de la nova parròquia de Santa Eugènia va instal·lar-hi una imatge de la Mare de Déu de Lorda; una talla de santa Bernadeta s'hi va afegir el 1942.
Forns d'oller Els forns d'oller de can Freixura, Son Garrit, can Planiol, Son Pericàs i Son Rigo es conserven, en estat divers. El de Son Rigo és el que va perdurar fins més tard. La protecció patrimonial actual incorpora explícitament la preservació dels llocs i elements vinculats a la tradició olleria com a part essencial del valor del conjunt.
Cases i possessions Entre les cases destacades del conjunt hi figuren Cas Penós, sa Cova, Son Mora, can Prim, can Planiol, Son Pericàs, Son Rigo Son Ponç, Can Freixura, Can Palou, Can Rom, Can Cotà, ses Rotes Velles, can Vidal i Son Garrit. Algunes d'aquestes cases conserven encara forns d'oller. L'estructura de la propietat és molt fragmentada: el gruix dels predis no arriba a la quarterada de superfície. L'única excepció rellevant és la possessió de Son Tano, de 144 quarterades.
Protecció patrimonial L'expedient de declaració del nucli com a Bé d'Interès Cultural amb categoria de conjunt històric s'incoà el 14 de desembre de 2007 per acord de la Comissió Insular d'Ordenació del Territori, Urbanisme i Patrimoni Històric de Mallorca. La declaració definitiva fou aprovada pel ple del Consell de Mallorca el 5 de març de 2009 i es va publicar al BOE el 12 de maig del mateix any. El conjunt històric protegit cobreix una superfície de 72.841 m², als quals s'hi afegeix un entorn de protecció de 391.393 m².
L'any 2020, l'Ajuntament de Santa Eugènia aprovà inicialment el Pla Especial de Protecció dels tres llogarets del terme, instrument urbanístic destinat a desplegar la protecció derivada de la declaració de BIC i a agilitar la tramitació de les llicències d'obres als nuclis afectats.
Referències
Bibliografia addicional
Olleries, Les Olleries, Les