miniatura|Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, Scribe and Illuminators , Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus Miracles de Nostre Dame , en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium,Paraula del llatí medieval composta per l'arrel script-, scribere (escriure), i la terminació -orium , del neutre singular per adjectius que indiquen lloc. literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics. No obstant això, múltiples indicis (tant documentals com arqueològics) semblen indicar que aquestes habitacions van ser molt poc freqüents, la major part de l'escriptura monàstica s'hauria realitzat en una espècie de cubicles que existien en els claustres o en les mateixes cel·les dels monjos. D'altra banda, les referències especialitzades solen al·ludir en l'actualitat amb el terme scriptoria a la producció escrita d'un monestir, i no a unes habitacions.
En qualsevol cas, i independentment de la seva identitat física, un scriptorium era, necessàriament, una zona pròxima o adjunta a una biblioteca, dit d'una altra manera, la presència d'una biblioteca és indici de l'existència propera d'un scriptorium .Cf Christopher S. Celenza, «Creating Canons in Fifteenth-Century Ferrara: Angelo Decembrie s" de Política litteraria "», 1.10 " Renaissance Quarterly , 57.1, Spring, 2004, pàg. 43-98 (48). Els scriptoria , en aquest sentit d'habitacions dedicades a un fi concret, probablement només van existir durant períodes limitats, quan una institució o un individu volien aconseguir un gran nombre de textos copiats per nodrir una biblioteca, una vegada que això s'aconseguia, no hi hauria necessitat que aquestes zones seguissin estant habilitades per a això. Cap a començaments del , es van començar a desenvolupar també negocis seculars de còpia de textos, els escribes professionals van poder haver arribat a tenir habitacions especials dedicades a la seva tasca, però en la major part dels casos el més probable és que tinguessin una taula d'escriptura propera a una finestra en les seves pròpies cases.
Església de Sant Joan Evangelista a Rimini En aquesta església fundada per Gal·la Placídia (morta en 450), la parella de cambres rectangulars que flanquejaven l'absis, accessibles només des de cada nau lateral, s'han interpretat com a dues biblioteques (llatines i gregues) i, potser, com a scriptoria .Cf Janet Charlotte Smith, «The Side Chambers of Sant Giovanni Evangelista in Ravenna: Church Libraries of the Fifth Century», Gesta , 29.1, 1990, pàg. 86-97. La seva abundant il·luminació, els nínxols de 0,5 metres de profunditat, la disposició d'hipocaust sota el sòl per mantenir l'espai sec, són trets que es poden trobar en l'arquitectura de les biblioteques de l'antiga Roma.Cf E. Mackowiecka, The Origin and the Evolution of the Architectural Forms of the Roman Library , Varsòvia, 1978, anotat per Smith, 1990.
Quan les biblioteques i scriptoria monàstiques van sorgir al començament del (els primers escrits monàstics europeus daten de l'any 517), van definir la cultura literària europea i preservar selectivament la història literària d'Occident. Els monjos van copiar la Bíblia de Jeroni d'Estridó i els comentaris i cartes dels Primers Pares de l'Església, tant amb intenció missionera com per a ús dins del mateix monestir. Els productes del scriptorium proporcionaven un valuós mitjà d'intercanvi. Dins del scriptorium , hi havia normalment una divisió del treball entre els monjos que preparaven els pergamins per a la còpia, allisant i marcant amb guix la superfície, els que pautaven el pergamí i copiaven el text, i els que l'il·lustraven. De vegades, un sol monjo podia assumir totes aquestes funcions.Cf Barbara A. Shailor, The Medieval Book , Toronto, Editorial de la Universitat de Toronto, 1991, pág.68. Al començament del , la producció manuscrita monàstica va entrar en declivi, ja que els copistes particulars es van reciclar per escriure per als laics. Cap a 1250 van aparèixer les primeres llibreries que, abans de la introducció de la impremta en l'últim quart del , ja havien substituït virtualment als monestirs com dispensadors de llibres per a la comunitat.Cf Christopher De Hamel, Scribe and Illuminators , Universitat de Toronto, 1992, pàg. 5.
Les tradicions individuals de scriptoria es van desenvolupar en complet aïllament, fins al punt que la moderna paleografia ha d'identificar el producte de cada scriptorium i la seva datació aproximada per comparació amb altres produccions datables d'aquest mateix scriptorium . Al mateix temps, les comparacions de la «mà» característica dels scriptoria revelen connexions socials i culturals entre ells, així com el desenvolupament de noves «mans» i la seva disseminació a través dels viatges realitzats pels individus i pels exemples dels manuscrits que van passar d'una biblioteca a una altra. miniatura|esquerra|Sant Mateu en un «despatx» o scriptorium idealitzat. ( Llibre d'Hores , París, c 1420 (Biblioteca Britànica, Sloane Mss 2468)British Library Catalogue of Illuminated Manuscripts: Book of Hours, Use of Sarum (the 'Hours of the Umfray Family'), Paris, c 1420. Solana Mss 2468 Els il·lustradors de manuscrits treballaven en col·laboració amb els mestres en una intricada varietat d'interaccions que impedien qualsevol mínim model de producció manuscrita monàstica.Cf Aliza muslines-Cohen, A Medieval Scriptorium: St maria Magdalena de Frankenthal , sèries Wolfenbüttler Mittelalter Studien (Wiesbaden), 1990.
L'scriptorium físic De Casiodor de Vivarium El monestir construït en el segon quart del sota la indicació de Casiodor a Vivarium, al sud d'Itàlia, contenia un scriptorium construït expressament, ja que estava interessat a col·leccionar, copiar i preservar textos.
La descripció de Casiodoro suggereix que lscriptorium tindria llums d'oli autoalimentada, un rellotge de sol i una clepsidra. El scriptorium hauria tingut també escriptoris per al treball de còpia de textos per part dels monjos, així com els necessaris tinters, navalles i plomes. Casiodoro va establir una biblioteca on, al final de l'Imperi Romà, va assajar de fer aprendre grec als lectors en llatí i preservar textos tant sagrats com profans per a les generacions futures. Mentre biblioteca no oficial, Casiodoro va col·leccionar tants manuscrits com va poder i va escriure tractats amb la intenció d'instruir als seus monjos en l'ús adequat dels textos. Al final, però, la biblioteca de Vivarium va ser dispersada i perduda, encara que va estar activa fins aproximadament l'any 630.
Dels benedictins El contemporani de Casiodoro, Benet de Núrsia, també va permetre als seus monjos llegir les grans obres paganes al monestir que va fundar en Monte Cassino a 529. La creació d'una biblioteca en aquest monestir va iniciar la tradició dels scriptoria benedictins, on la còpia dels textos no només proveïa de materials realment necessaris per a les rutines de la comunitat i servia com a treball per unes mans i unes ments que d'altra manera estarien ocioses, sinó que produïa un producte valuós. Sant Jeroni va mostrar que els productes del scriptorium podrien ser una font d'ingressos per a la comunitat monàstica, encara que Benet amb cautela va indicar que «si hi ha treballadors experts en el monestir, déjeseles treballar en el seu art amb tota humilitat». Regla de Sant Benet , Capítol 57, http://www.kansasmonks.org/RuleOfStBenedict.html #ch57, consultat el 2 de maig 2007.
En els primitius monestirs benedictins, les habitacions per escriure eren en realitat un corredor obert al pati central del claustre.Fr Landelino Robling OSB, monasticismo scriptoria, http://www.osb.org/gen/robling/03script.html #location, consultat el 2 de maig de 2007. L'espai podia acollir, aproximadament, a vint monjos, que estaven protegits dels elements només pel mur del darrere i pel volta de sobre. Els monestirs construïts després en l'Edat Mitjana van situar l ' scriptorium a l'interior, prop de l'entrada de la cuina o prop de la calefacció. La calor d'aquests scriptoria va servir com a incentiu perquè els monjos poc disposats treballessin en la transcripció de textos (doncs rares vegades les zones de residència del monestir eren escalfades).
El Plànol de Sant Gal benedictí és un disseny d'un monestir idealitzat que data d'entre 819 i 826, i que mostra al scriptorium i la biblioteca situats a la cantonada nord-est del cos principal de l'església, les proves trobades en els monestirs que han sobreviscut no reflecteixen aquesta disposició. Encara que el propòsit del plànol és desconegut, mostra amb claredat la conveniència de situar els scriptoria dins d'un gran cos d'estructures monàstiques al començament del .Cf A.C. Murray, After Rome 's Fall , Universitat de Toronto, 1998, pàg. 262, 283.
Dels cistercencs Els scriptoria dels cistercencs semblen haver estat similars als dels benedictins. La casa generalícia en Cîteaux, amb uns dels scriptoria millor documentats de l'alta edat mitjana, va desenvolupar un sever estil particular en la primera meitat del Una ordenança cistercenc d'entre 1119 i 1152 (cf. Zaluska, 1989) prescrivia «literae unius coloris et non depictae» (és a dir, «lletres d'un sol color i res d'ornaments»), seguit de diversos graus de literalitat. que es va estendre en paral·lel al mateix orde cistercenc, a través dels priorats de Burgundy i d'altres més.El mateix scriptorium de Citeaux del i els seus productes, en el context dels scriptoria cistercencs, han estat estudiats per Yolanta Zaluska en L'enluminure et le scriptorium de Cîteaux au XIIe siècle (Brecht: Cîteaux, 1989). el 1134, l'orde cistercenc va ordenar que els monjos es mantinguessin en silenci al scriptorium com havien de fer-ho al claustre. Hi ha proves també que, a finals del , els cistercencs haurien permès a certs monjos dur a terme el seu treball en petites cel·les en què no caldria més d'una persona.Cf George Haven Putnam, Books and their Makers During the Middle Ages , Hillary House, Nova York, 1962, pàg. 405. Aquestes cel·les van ser cridades scriptoria per la tasca de còpia que es realitzava en elles, encara que la seva funció primària no hagués estat la d'una habitació per a escriure.
Dels cartoixans Els cartoixans entenien la seva tasca de còpia de textos religiosos com la seva obra missionera per engrandir a l'Església; l'estricta solitud dels cartoixans precisava que la tasca manual dels monjos fos practicada a l'interior de les seves cel·les individuals, molts monjos es van dedicar a aquesta tasca de transcripció de textos. De fet, cada cel·la estava equipada com a habitació a aquest efecte, amb pergamins, ploma, tinter i regla. Guigues du Pin, o Guigó, l'arquitecte de l'orde, recomanava als germans que fossin curosos amb els llibres que rebessin de la biblioteca i que no els taques amb fum o brutícia, i que els tractessin com si fossin l'aliment etern de les seves ànimes.Cf CHLawrence, Medieval Monasticism , Ed.2, Longman, Londres-Nova York, 1989, pàg. 162.
Els scriptoria en les regles monàstiques Regla de Sant Ferréol La vida monàstica a l'edat mitjana estava estrictament centrada en l'oració i en el treball manual. Al començament de l'edat mitjana, hi va haver molts intents d'establir una organització i rutina per a la vida monàstica. Charles Forbes René de Montalembert cita un document del , la Regla de Sant Ferréol, que prescriu que aquell que no treballés la terra hauria de dedicar-se al treball de copista.Cf Montalembert, The Monks of the West from St Benedict to St Bernard , vol. 6, Edimburg, 1861-1879, pàg. 191. Aquesta indicació implica que la tasca d'un escriba es comparava amb la de l'exercici de l'agricultura o d'un altre tipus de treball extern. Montalembert també assenyala que el treball de l'escriba és físicament cansat.Cf ídem, pàg. 194.