miniatura|címbal hongarès. El címbal hongarès, també conegut com a címbal, és un instrument musical que té un origen una mica incert. Es creu que el poble gitano el va portar a Europa oriental aproximadament al . És molt utilitzat en la música de països com Hongria, Romania, Eslovàquia, Ucraïna, etc., I en la música persa iraniana, on se'l coneix com a santur. És un instrument de corda, i es toca amb un parell de malls en ambdues mans, colpejant les cordes per fer-les sonar. És una espècie de salteri però de major grandària, encara que també n'hi ha portàtils.
Història La primera representació d'un cordòfon de percussió simple que es categoritza com un dulcimer de malls pot trobar-se en el baix relleu assiri en Kyindjuk, aproximadament per l'any 3500 aC. Pobles de tota la Mediterrània han utilitzat aquest instrument, igual que molts pobles a Àsia, però l'han anomenat amb noms diferents.
El mall del dulcimer folklòric va ser pres per V. Josef Schunda, un expert fabricant de pianos que vivia i treballava en Pest, Hongria, com a base per a un címbal de concert, i va idear la producció en sèrie el 1874. El primer llibre de text per a aquest instrument va ser publicat per Geza Allagen, un membre de l'orquestra de la Reial Òpera hongaresa el 1889.
L'instrument es va fer popular a l'Imperi Austrohongarès i va ser utilitzat per tots els grups ètnics al país, incloent jueus klezmorim, així com els músics eslaus i magiars (hongaresos), i els romanís (gitanos) i els músics lautari (lăutari). L'ús d'aquest instrument es va estendre a la fi del i va substituir la Kobza en els conjunts folklòrics romanesos i moldaus. En Valàquia s'utilitza gairebé com un instrument de percussió. En Transsilvània i el Banat, l'estil de tocar-lo és més tonal, amb arpegis pesants.
Vegeu també Dulcimer Santur Santouri
Categoria:Instruments de corda percudida Categoria:Instruments tradicionals Categoria:Música gitana