Carlo Valentini (Lucca, 1790 - 1 d'abril, 1853) fou un compositor italià.
Fou deixeble de Giovanni Pacini i el 1827 fou director de la música del Teatre de Messina, on i va romandre fins a l'any 1835. El 1838 passà a Nàpols, on estrenà la seva òpera Anima, que no aconseguí cap èxit. Més afortunat fou a Roma, on a finals del mateix any donà al teatre la seva òpera Gli aragonesi in Napoli. Al seu retorn a Lucca, on va viure els últims anys de la seva vida, estrenà Il Sonnanbulo i Gli Avventurieri. A més se li deuen les òperes: Il capriccio drammatico, Il figlio del signor padre, Lo spettro parlante, L'Orfanella di Ginevra, Ildegonda,
A més de les seves òperes aquest compositor va escriure un gran nombre de misses, motets, vigílies i un oratori titulat Les set paraules de Jesucrist, amb acompanyament de piano, dedicat a la princesa Maria Teresa d'Àustria-Toscana.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 66, pàg. 680 ()
Categoria:Compositors d'òpera italians Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Músics de Lucca Categoria:Morts a Lucca Categoria:Compositors toscans Categoria:Compositors italians morts al segle XIX Categoria:Compositors nascuts al segle XVIII