Francis Albert Sinatra (Hoboken, Nova Jersey, 12 de desembre de 1915 - Los Angeles, Califòrnia, 14 de maig de 1998), Frank Sinatra, conegut com La veu, fou un cantant i actor estatunidenc. Al llarg de cinc dècades, va gravar no pas menys de 1300 cançons per a quatre companyies discogràfiques, i va guanyar l'Oscar al millor actor secundari per la seva actuació a D'aquí a l'eternitat.
És un dels autors més exitosos de la història. Va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat de mans del president Ronald Reagan, i es va endur onze premis Grammy, entre d'altres.
Biografia Considerat per molts com el millor cantant popular de la història, el seu repertori es basa en l'obra dels compositors més importants populars nord-americans (Cole Porter, Sammy Cahn…) i la seva categoria artística es fonamenta en unes considerables qualitats com a intèrpret que li permeten de transmetre les emocions i sentiments implícits en les lletres de les cançons. Tècnicament, es caracteritza per la seva precisió acurada en el fraseig i el seu domini del control de la respiració. El rang de la seva veu és pròxim al d'un baix-baríton.
A Sinatra se li reconeix, a més, l'haver estat el primer cantant que fa un ús conscient dels mitjans d'amplificació del so per tal de situar la seva veu no ja únicament per sobre de les orquestres (que eren qui dominaven la música popular nord-americana de principis del ), sinó d'aproximar-la a la intimitat de l'orella de l'oient.
La popularitat extrema de Sinatra va ser pràcticament constant al llarg de tota la seva vida; no obstant això, van ser els anys quaranta i cinquanta els més reeixits, sent aquests últims en concret els considerats com els de major qualitat artística a causa de la seva producció discogràfica per a la companyia Capitol.
Com a actor, Sinatra va ser un artista purament intuïtiu, incapaç per la seva personalitat de sotmetre's als assaigs i repeticions habituals en un enregistrament, per la qual cosa les seves interpretacions solen ser molt intenses i irregulars. La importància en la seva vida del seu treball actoral va ser considerable, ja que va ser, precisament, a través del seu paper a D'aquí a l'eternitat (1953) com va aconseguir sortir d'un sot personal i artístic en el trànsit dels anys quaranta als cinquanta per a encumbrar-se definitivament al cim de la seva popularitat, guanyant per la seva interpretació l'Oscar al millor actor secundari.
Vida pública Sinatra es va casar el 1939 amb Nancy Barbato. Els continus viatges del cantant van possibilitar la seva infidelitat gairebé des del començament del matrimoni, tot i que van arribar a tenir tres fills (Nancy, Frank i Tina). De fet, Sinatra va intentar mantenir una imatge pública a través dels mitjans d'home familiar, però la situació es va fer tan insostenible per a ella que, el Sant Valentí del 1950, Nancy va anunciar la seva decisió de separar-se definitivament d'ell, en sortir a la llum la relació que mantenien el seu marit i Ava Gardner. L'anul·lació del matrimoni arribaria el 31 d'octubre del 1951, i poc després, Sinatra i Gardner es van casar. La seva lluna de mel la van fer a Cuba, allotjant-se a l'Hotel Nacional de l'Havana. Tot i aquesta ruptura i de les raons per a aquesta, al llarg dels anys ella mai va fer el més mínim retret públic a Sinatra; alhora, Sinatra no li va donar mai l'esquena a ella ni als seus fills.
La seva relació amb Ava Gardner va ser extraordinàriament problemàtica. Profundament enamorats l'un de l'altre, amb una càrrega eròtica molt palpable, el xoc de caràcters va destruir la relació. Sinatra va patir a les seves pròpies carns el mateix que havia patit la seva dona Nancy per les seves infidelitats. Ava Gardner no només era una actriu immensament popular, sinó que la seva bellesa i desig sexual eren molt coneguts. Gelosia, baralles violentes, borratxeres, intents de suïcidi per part de Sinatra i dos avortaments intencionats van ser alguns dels problemes que va enfrontar la parella. El 27 d'octubre del 1953 van decidir separar-se, cosa que va provocar un tercer intent de suïcidi de Sinatra, impedit per un amic del cantant. En divorciar-se de Gardner va trobar un gran suport en Marilyn Monroe, que també s'havia separat del seu marit Joe DiMaggio. Es van fer molt amics i fins i tot Monroe se'n va anar a casa de Sinatra a viure un temps, poc abans de la mort de l'actriu.
El magnetisme de Sinatra es va materialitzar públicament en la formació espontània d'un grup d'amics que Lauren Bacall va anomenar Rat Pack. Aquesta banda estava composta per multitud d'actors i actrius, com Jerry Lewis, Dean Martin, Sammy Davis Jr., Peter Lawford, Joey Bishop, Shirley MacLaine, David Niven, Don Rickles o Humphrey Bogart. Aquest últim diria: «Ens admiràvem mútuament i no necessitàvem res més». Eren famoses les festes i les orgies d'aquest grup, sempre acompanyades de molt alcohol, drogues i prostitutes. Frank era el pack master, per la qual cosa era admirat i respectat per la resta dels packers.
Es va casar per tercera vegada amb l'actriu Mia Farrow el 1966, però l'enllaç només duraria dos anys, així que es va casar una quarta i última vegada amb Barbara (exdona de Zeppo Marx) el 1976, amb qui seguia casat a la mort del cantant i actor.
Obra destacada Strangers in the Night lletra de Charles Singleton i Eddie Snyder, música de Bert Kaempfert convertit en número ú per Frank Sinatra el 1966.
Filmografia A continuació es mostra una relació amb els films on apareix Sinatra.
Curtmetratges i migmetratges
En el seu propi paper:
1935: Major Bowes Amateur Theatre of the Air de John H. Auer 1943: Show Business at War - The March of Time Volume IX de Louis de Rochemont 1943: Upbeat in Music - The March of Time Volume X de Frank P. Donovan 1944: Road to Victory de LeRoy Prinz 1945: The All-Star Bond Rally de Michael Audley 1945: The House I Live In de Mervyn LeRoy 1945: MGM Christmas Trailer de Harry Loud 1947: Screen Snapshots Series 27, No. 3: Out of This World Series de Ralph Staub 1948: Lucky Strike Salesman's Movie 48-A 1952: Screen Snapshots: Hollywood Night Life de Ralph Staub 1956: Screen Snapshots: Playtime in Hollywood de Ralph Staub 1959: Invitation to Monte Carlo d'Euan Lloyd 1959: Premier Khrushchev in the USA 1962: Sinatra In Israel 1965: A Tribute to the Will Rogers Memorial Hospital 1967: Think Twentieth de Richard Fleischer 1993: In Person de Stephen Altobello
Llargmetratges i telefilms
1941: Las Vegas Nights de Ralph Murphy (com a cantant de l'orquestra de Tommy Dorsey) 1942: Ship Ahoy d'Edward Buzzell (com a cantant de l'orquestra de Tommy Dorsey) 1943: Reveille with Beverly de Charles Barton (en el seu propi paper) 1943: Higher and Higher de Tim Whelan 1944: Step Lively de Tim Whelan 1945: Lleveu àncores! (Anchors Aweigh) de George Sidney 1946: Till The Clouds Roll By de Richard Whorf 1947: It Happened in Brooklyn de Richard Whorf 1948: The Miracle of the Bells d'Irving Pichel 1948: The Kissing Bandit de László Benedek 1949: Take Me Out to the Ball Game de Busby Berkeley 1949: Un dia a Nova York (On the Town) de Stanley Donen 1949: Adam's Rib de George Cukor (cançó original només) 1951: Double Dynamite d'Irving Cummings 1952: Meet Danny Wilson de Joseph Pevney 1953: D'aquí a l'eternitat (From Here to Eternity) de Fred Zinnemann 1954: Suddenly de Lewis Allen 1954: Young at Heart de Gordon Douglas 1955: No seràs un estrany (Not as a Stranger) de Stanley Kramer 1955: Ells i elles (Guys and Dolls) de Joseph L. Mankiewicz 1955: The Tender Trap de Charles Walters 1955: L'home del braç d'or (The Man with the Golden Arm) d'Otto Preminger 1956: Carousel de Henry King (va registrar moltes cançons, rodar moltes escenes, va abandonar el film rellançat per Gordon MacRae) 1956: Meet Me in Las Vegas de Roy Rowland 1956: Alta societat (High Society), de Charles Walters 1956: Johnny Concho de Don McGuire 1956: La volta al món en vuitanta dies (Around the World in Eighty Days) de Michael Anderson (cameo) 1957: Orgull i passió (The Pride and the Passion) de Stanley Kramer 1957: The Joker Is Wild de Charles Vidor 1957: Pal Joey de George Sidney 1958: Kings Go Forth de Delmer Daves 1958: Com un torrent (Some Came Running) de Vincente Minnelli 1959: Milionari d'il·lusions (A Hole in the Head) de Frank Capra 1959: Quan bull la sang (Never So Fe) de John Sturges 1960: Can-Can de Walter Lang 1960: La quadrilla dels onze (Ocean's 11) de Lewis Milestone 1960: Pepe de George Sidney: (Cameo) 1961: The Devil at Four O'Clock de Mervyn LeRoy 1962: Sergeants 3 de John Sturges 1962: The Road to Hong Kong de Norman Panama 1962: Tempesta sobre Washington (Advise and Consent) d'Otto Preminger 1962: El missatger de la por (The Manchurian Candidate) de John Frankenheimer 1963: The List of Adrian Messenger de John Huston 1963: Come Blow Your Horn de Bud Yorkin 1963: Quatre tipus de Texas (4 for Texas) de Robert Aldrich 1964: Robin and the 7 Hoods de Gordon Douglas (també productor) 1964: Paris - When It Sizzles de Richard Quine 1965: None But The Brave de Frank Sinatra (també productor) 1965: Von Ryan's Express de Mark Robson 1965: Marriage on the Rocks de Jack Donohue 1966: The Oscar de Russell Rouse (en el seu propi paper) 1966: L'ombra d'un gegant (Cast a Giant Shadow) de Melville Shavelson 1966: Assault on a Queen de Jack Donohue 1967: El solitari (The Naked Runner) de Sidney J. Furie 1967: Tony Rome de Gordon Douglas 1968: The Detective de Gordon Douglas 1968: La dona de ciment (Lady in Cement) de Gordon Douglas 1970: Dirty Dingus Magee de Burt Kennedy 1974: Això és l'espectacle (That's Entertainment!) de Jack Haley Jr (documental) 1974: René Simard au Japon de Laurent Larouche (documental) 1976: That's entertainement Part II de Gene Kelly (documental) 1977: Contract on Cherry Street de William A. Graham (telefilm) 1980: El primer pecat mortal (The First Deadly Sin) de Brian G. Hutton 1984: Els bojos del Cannonball 2 (Cannonball Run II) de Hal Needham 1987: Magnum, P.I. d'Alan J. Levi (sèrie de TV - temporada 7 - episodi 18: Laura'" 1987: Magnum, P.I. d'Alan J. Levi (sèrie de TV - temporada 7 - episodi 19: Laura'm 1990: Listen Up: The Lives of Quincy Jones d'Ellen Weissbrod (documental) 1993: Le Grand Détournement de Michel Hazanavicius i Dominique Mézerette 1994: Young at Heart d'Allan Arkush (aparició en el seu propi paper- telefilm produït per Tina Sinatra)
Guardons miniatura|Frank Sinatra (1947)
Premis 1946: Oscar d'honor 1954: Oscar al millor actor secundari per D'aquí a l'eternitat 1958: Globus d'Or al millor actor secundari per D'aquí a l'eternitat 1958: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Pal Joey 1960: Grammy a l'àlbum de l'any 1966: Grammy a l'àlbum de l'any 1967: Grammy a l'àlbum de l'any 1971: Premi Humanitari Jean Hersholt 1971: Premi Cecil B. DeMille
Nominacions 1956: Oscar al millor actor per L'home del braç d'or 1956: Primetime Emmy Awards al millor cantant masculí 1956: BAFTA al millor actor estranger per No seràs un estrany 1957: BAFTA al millor actor estranger per L'home del braç d'or 1959: Grammy a l'àlbum de l'any 1961: Grammy a l'àlbum de l'any 1964: Globus d'Or al millor actor musical o còmic per Come Blow Your Horn 1968: Grammy a l'àlbum de l'any 1969: Primetime Emmy Awards al millor programa de varietats o musical per Francis Albert Sinatra Does His Thing 1970: Primetime Emmy Awards al millor programa de varietats o musical per Frank Sinatra: Sinatra 1974: Primetime Emmy Awards al millor programa de varietats còmic o especial musical per Magnavox Presents Frank Sinatra 1981: Grammy a l'àlbum de l'any 1987: Grammy al millor videoclip de llarg format per Frank Sinatra: Portrait of an Album''
Honors 50px Medalla Presidencial de la Llibertat
Referències
Bibliografia
Bibliografia complementària
Enllaços externs
Lloc web oficial Lletres de totes les cançons de Frank Sinatra
Categoria:Cantants de Nova Jersey