Lluís el Germànic (804, Frankfurt del Main, 28 d'agost de 876) va ser rei dels francs orientals, al territori de l'actual Alemanya.
Biografia Nasqué a Frankfurt el 804, fill de l'emperador d'Occident carolingi Lluís el Pietós i la seva primera esposa Ermengarda d'Hesbaye.Monumenta Germaniae Historica, tomus II: Thegani Vita Hludovici Imperatoris, pag. 591 El 30 de juliol del 817, als tretze anys, va ser nomenat rei de Baviera pel seu pare (a Aquisgrà) seguint la tradició que havia iniciat Carlemany de cedir un territori de l'Imperi als seus fills perquè s'iniciessin en l'art del govern.Monumenta Germanica Historica, tomus I: Einhardi Annales, pag. 204 Lluís el Pietós també va establir com es repartirien els regnes de l'imperi a la seva mort.
El naixement d'un nou fill de la segona esposa de Lluís el Pietós i els intents d'aquest de deixar algun regne al nounat toparen amb els interessos dels fills de la primera esposa, que no volien veure reduïda la seva herència. Arran d'aquestes disputes els fills s'enfrontaren al seu pare al llarg de contínues guerres civilsPer a més detalls vegeu Revolució a l'imperi carolingi (830) i contrarevolució a l'imperi carolingi (830)
El 832 Lluís va donar suport a la revolta del seu germà Pipí I d'Aquitània.Annales Bertiniani pàg 2, Cridat a una assemblea a Orleans no es va presentar i, aconsellat per Matfred d'Orleans, va intentar mobilitzar als senyors de Germània en favor seu. Però quan Lluís el Pietós es va dirigir contra ell, els senyors es van declarar a favor de l'emperador, i Lluís es va retirar als seus estats de Baviera deixant les seves forces al camp, que van engrossir les de l'emperador a qui van jurar fidelitat. Lluís el Pietós va marxar aleshores contra Augsburg on va arribar al mes de maig, i va cridar al seu fill Lluís el Germànic a la seva presència; el fill no va gosar desobeir i es va presentar, i l'emperador el va perdonar després que va reconèixer la seva falta i mala conducta prometent que li seria fidel en endavant. Lluís el Pietós es va dirigir llavors a Magúncia on se li va presentar Lotari que va intentar excusar-se de les sospites de complicitat que hi havia sobre ell i els seus dos germans. Finalment Pipí es va haver de sotmetre a la dieta de Joac el setembre del 832 i fou enviat desterrat a Trèveris, però pel camí va fugir i es va revoltar (octubre).Monumenta Germaniae Historica, tomus II: Vita Hludovici imperatoris, Pag 635
La revolta de Pipí va arrossegar als seus dos germans Lotari I i Lluís de Baviera. Durant l'hivern (principis del 833) els tres prínceps van ajustar una aliança contra el seu pare al qui atribuïen el desig de desheretar-los contra el jurament que havia fet el 817. El tres rebels van cridar als seus partidaris que estaven desterrats i van intentar revoltar els pobles al seu favor. Al front dels rebels es va posar Matfred d'Orleans mentre el bisbe Ebó de Reims quedava com a principal conseller de Lotari. Lluís el Pietós va reunir a Worms un exèrcit lleial. Al començament de la quaresma va marxar contra els rebels que s'havien reunit a Alsàcia entre Estrasburg i Basilea, prop de Colmar, en un lloc anomenat Rotfelth.Rotfelth (que vol dir "Camp Roig"), situat entre Brisach i el riu Ell i que després va ser conegut com a "Camp de la Mentida" o Lugenfeld i avui dia és Rotleube Lotari havia aconseguit el suport del papa Gregori IV que el va seguir des d'Itàlia amb tota la cort romana per a fer de mediador de pau dins la família reial. Lluís el Pietós va intentar primer, com habitualment, la via de la negociació i va enviar delegats per convidar-los a sotmetre's i subjectar-se a la seva clemència; però tot fou inútil. També va enviar delegats al papa per queixar-se que després de la seva arribada no l'havia anat a trobar com si estigués de la banda dels rebels. Els bisbes lleials a Lluís ja s'havien declarat contra el papa després de córrer el rumor que els volia excomunicar incloent l'emperador mateix si no restituïa en els seus drets a Lotari, i de comú acord es van avançar i el van excomunicar per arrogar-se facultats que els cànons no li concedien i van amenaçar amb la seva deposició per haver anat a l'imperi sense haver estat cridat. Els tres prínceps rebels van contestar al pare ferma però respectuosament: ells no havien fet cap falta doncs la iniciativa havia sorgit del pare quan els havia desheretat a instància de certes persones de les quals seguia fàcilment els mals consells i que no feia cap intent de conservar la pau restablint la partició del 817, ja que les posteriors eren sempre massa favorables a Judit de Baviera i els seus interessos, i que aquesta emperadriu tenia massa ascendent sobre l'emperador i el dominava impedint-li desheretar a Carles (futur Carles el Calb).
Els dos exèrcits esperaven el senyal per l'enfrontament quan l'emperador fou avisat de l'arribada de Gregori IV al seu campament; el papa fou rebut fredament i els sos homes van tenir una entrevista curta. Gregori va restar llavors al campament, va seguir negociant i va començar a influir en Lluís al qual segons alguns va convèncer de ser designat àrbitre en el conflicte però segons altres es va retirar sense aconseguir res positiu. En aquesta condició va retornar al campament de Lotari que no podia acceptar amb honor les condicions de pau que oferia el seu pare. El cert és que durant el temps que Lotari i Gregori van estar negociant els tres prínceps van aconseguir guanyar-se molts dels senyors, bé per regals o per promeses; la nit després de l'entrevista els senyors guanyats pels prínceps van desertar amb la seva gent i l'endemà Lluís el Pietós es va trobar gairebé sol fora dels prelats i senyors sempre lleials als quals, per salvar la vida el mateix emperador, va aconsellar retirar-se al campament de Lotari o fugir, opció aquesta darrera triada per la major part.Monumenta Germanica Historica, tomus II: Thegani Vita Hludowici Imperatoris, pag. 598, par. 42
Lluís el Pietós va enviar emissaris als seus fills demanant que li fos evitat el deshonor de ser portat al campament rival pels soldats. Els prínceps li van comunicar que anés al seu campament i ells el rebrien amb tot l'honor i respecte deguts. Així ho va fer Lluís el Pietós: en acostar-se els tres fills van baixar del cavall i el van anar a saludar; l'emperador els va abraçar i hi va parlar algun temps; els va recordar la seva paraula sobre l'emperadriu i el jove Carles, el seu germanastre i li van prometre que no els farien res i altres promeses que els va demanar. Conduït Lluís amb el seu fill Carles a la tenda de Lotari I, Judit fou portada a la tenda de Lluís de Baviera. Les promeses no es van mantenir i Judit fou enviada a l'exili al convent de Tortona a Llombardia.Monumenta Germaniae Historica, tomus II: Vita Hludovici imperatoris, Pag 636, par 48
Lotari va convocar una assemblea en la qual l'imperi fou declarat vacant i ell mateix fou proclamat emperador (oficialment se li va oferir el càrrec que va acceptar). Els tres prínceps van procedir a un nou repartiment de la monarquia conforme a la partició del 817 i cadascun va rebre el jurament dels senyors que esdevindrien els seus súbdits segons la nova partició i que estaven presents al lloc. Després d'això es van separar. Pipí va retornar a Aquitània, restaurat en el seu anterior estatus de rei, Lluís a Baviera i el papa a Roma. Lotari es va dirigir a França amb el seu pare que fou conduït sota una forta guàrdia, igual que el jove príncep Carles i en arribar a Soissons Lluís el Pietós fou tancat al monestir de Saint-Médard, on li fou prohibida qualsevol visita; Carles fou enviat a l'abadia de Prüm a la diòcesi de Trèveris.
Lotari va anar a Aquisgrà on va arribar el 29 de novembre, amb idea de passar-hi l'hivern. Llavors va fer venir a la cort el seu pare del qual malfiava. Però quan les disposicions ignominioses adoptades envers Lluís el Pietós a l'assemblea de Compiègne van ser conegudes per Pipí, altre cop Pipí i Lluís es van girar contra el seu germà Lotari, el qual consideraven que s'apoderava de massa poder sense participació dels altres germans. També els prelats que havien participat en l'assemblea de Compiegne van començar a vacil·lar i alguns van fer públic el seu penediment; el poble va començar a murmurar i es van produir assemblees secretes de senyors de Germània, Aquitània i Borgonya on es va discutir sobre com alliberar Lluís el Pietós de mans del seu fill Lotari. El duc Bernat de Septimània, que vivia retirat a Borgonya a les terres familiars, con enemic declarat de Lotari i amb l'esperança de recuperar els seus honors es va unir al comte Guarí un dels més grans senyors de Borgonya i junts van treballar per aconseguir la lleialtat dels senyors del regne borgonyó, formant una lliga en favor de Lluís el Pietós. Al mateix temps Bernat va enviar missatgers a Pipí I d'Aquitània, el seu amic, per convindre la manera d'actuar per restablir al Pietós. El rei Lluís el Germànic va marxar amb el seu exèrcit cap a Frankfurt on va enviar missatgers al seu germà Lotari demanant que el pare fos tractat amb més humanitat, però aquestes protestes no van tenir efecte. Llavors Lluís es va acostar amb les seves tropes a Aquisgrà mentre Pipí preparava les seves també per avançar i unir-se al seu germà petit. Lotari, assabentat, va fer venir al jove Carles de l'abadia de Prüm i el va mantenir al mateix lloc que al pare, sent portats primer a Compiègne, i després cap a París on considerava que la noblesa li era més lleial que en cap altre lloc, en espera de l'arribada de les seves tropes.
En arribar a París va saber que els comtes Egebard i Guillem (el seu escuder), amb altres senyors, havien decidit atacar-lo i arrabassar-li l'emperador. Però Lluís el Pietós els va dissuadir en benefici de la pau i va aconsellar no fer res precipitat. Mentrestant, Pipí havia arribat ja a la vora del Sena amb l'exèrcit d'Aquitània però no podia travessar el riu perquè Lotari ja havia ordenat confiscar totes les barques i una inundació extraordinària s'havia emportat els ponts. Al mateix temps Bernat i Guarí van arribar a l'inici de la quaresma amb les tropes borgonyones fins a la vora del Marne; el fred encara era rigorós i les forces es van haver d'aturar a Bonnœil (Bongilo). Poc després, el dissabte de la primera setmana de quaresma (26 de febrer) els dos senyors van enviar a Lotari uns missatgers, l'abat Rebald i el comte Gaucelm (ex comte, germà de Bernat,) per demanar l'alliberament de l'emperador i van advertir que si el deixava en les seves mans de bon grat, ells farien la pau i obtindrien la gràcia per Lotari, però si no haurien d'utilitzar la força. Lotari va contestar que era el més sensible de tots a qualsevol cosa en benefici del pare i que els senyors que l'acusaven havien estat abans els primers a trair l'emperador i entregar-lo a les seves mans; al·legava que la seva deposició havia estat canònica seguint el consell dels bisbes. A més deia que la diputació no era prou nombrosa i reclamava almenys dos abats i dos comtes, entre els quals hi hauria d'haver Odó d'Orleans, cosí de Bernat; Lotari tractava de guanyar temps per poder-se retirar i posar-se a cobert de l'exèrcit de Germània que conduït pel rei de Baviera avançava a bon ritme, i de l'exèrcit aquità que,juntament amb el borgonyó, podien rodejar-lo. Lotari va deixar el seu pare i el germanastre Carles a l'abadia de Saint-Denis, i el darrer dia de febrer va marxar acompanyat només d'alguns senyors que van voler seguir la seva sort, cap a Borgonya, arribant a Viena del Delfinat on va intentar sostenir-se i va reunir totes les tropes que va poder. Entre els que el van seguir Bartomeu de Narbona i Salomó bisbes d'Elna. El 7 d'abril va donar una carta a favor de l'església d'Elna datada a Clunac que podria ser Cluny al Regne de Borgonya.