Adelaida d'Anjou esmentada també com Blanca d'Anjou, o a vegades Adelaida del Gavaldà (~947 -1026)<ref>Pel seu matrimoni amb Esteve, comte de Gavaldà Revue du Gévaudan, des causses et des Cévennes'''', volum n° 9, 1963, pàg. 105 a 111.</ref> fou una dama medieval Era germana de Jofré I d'Anjou i filla de Folc II, comte d'Anjou, i de Gerberga.

Biografia El seu primer matrimoni fou amb el comte Esteve de Gavaldà (mort el 970) amb el que va tenir fills. En segones noces es va casar amb Ramon V de Tolosa, mort el 978.

Es va casar en terceres noces el 982 amb el jove Lluís (que més tard fou rei de França com Lluís V) a Vieille-Brioude; una gran diferència d'edat i els excessos del seu marit seran la causa del seu divorci el 984.Richer - Historiarum libri quartet - Acadèmia imperial de Reims - Reims,1855 pàg. 339 (Llibre III) en línia aquí: Segons Raoul Glaber, Adelaida decebuda per les accions de Lluís, va maniobrar per abandonar-lo i fugir amb als seus.Crònica de Raoul Glaber, Collection des mémoires de France par M. Guizot, París, 1824 - llibre I, capítol III, §180, 181 en línia aquí A Provença va fer dissoldre el seu matrimoni (el 983segurament el 984) amb el futur rei de França".. http://www.france-pittoresque.com/spip.php?article2247

Matrimoni amb el comte de Provença Va anar tot seguit a Arle i es va casar de nou contra l'opinió del papa amb el comte de Provença, Guillem l'Alliberador el 984. La seva filla, Constança d'Arle (986-1032), serà reina de França pel seu matrimoni amb Robert II de França el 1003. La parella hauria tingut una segona filla Ermengarda d'ArleErmengarda és de vegades considerada com la filla d'Adelaida i d'Esteve de Gavaldà. que es va casar amb Robert I d'Alvèrnia.

Regència del comtat de Provença A la mort de Guillem l'Alliberador el 993, va assegurar una llarga regència que va proporcionar a la nova noblesa l'ocasió d'aixecar-se diverses vegades contra la dinastia comtal. Hi va haver un primer aixecament el 1008, el dels fills de Niveló de Signes, vescomte de Guillem l'Alliberador; després el 1009 foren Audibert i Rainald de Châteaurenard. Aquesta nova generació nobiliària es va oposar amb violència a les donacions religioses fetes pel marquès i els membres del seu cercle.Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La Provence au Moyen Âge, pàgina 22. També va haver d'intervenir igualment després de la mort del nou comte Guillem II mort en el setge del castell de Fos el 1018: efectivament la situació es va far més crítica quan la família dels Fos es va alçar en una rebel·lió que va comportar la mort de comte i que va obligar a Adelaida a sol·licitar ajut extern, sobretot la del seu fill tingut en un matrimoni precedent, Guillem III de Tolosa Tallaferro, comte de Tolosa.Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La Provence au Moyen Âge, pàgina 23.

Un cinquè matrimoni ? miniatura|Montmajour, l'església de Nostra Senyora del , construïda sobre la primera església del començament del . Vista exterior.

La hipòtesi d'una cinquena unió d'Adélaïde d'Anjou, vídua del comte de Provença, amb Otó Guillem, comte de Borgonya i de Mâcon, va ser proposada el 1907 per René Poupardin. René Poupardin, Le Royaume de Bourgogne, 888-1038 : étude sur les origines du royaume d'Arles. París: Biblioteca de l'Escola dels alts estudis, IV secció, Ciències històriques i filològiques; fasc. 163, pàg. 418, nota 6 i represa per altres historiadors posteriorment. Aquesta hipòtesi descansa de manera única sobre tres cartes.August Bernard i Alexandre Bruel, editors, Recueil des chartes de l'abbaye de Cluny, París: Impremta nacional, volum 3, carta nº 2694; C. Ragut, editor.Cartulaire de Saint-Vincent de Mâcon connu sous le nom de livre enchaîné. Mâcon, 1864, cartes nº 471 i 490. testificant simplement l'existència d'una segona esposa d'Otó Guillem de nom Adelaida i una Butlla del papa Benet VIII adreçada, entre d'altres, als dirigents seculars de Borgonya i de Provença, entre els quals Otó Guillem i Adelaida d'Anjou, sense mencionar una unió matrimonial entre ells. Aquesta hipòtesi, que no descansa sobre cap prova decisiva, s'ha d'agafar per tant amb prudència..

Va morir el 1026, potser a Avinyó, ja que l'any de la seva mort és anotat per un monjo de l'abadia de Saint-André, prop d'Avinyó. Fou inhumada a l'abadia de Montmajor. una abadia propera a Arle considerada en aquell temps com la necròpoli de la família comtal de Provença.

Llista de fills coneguts D'Esteve del Gavaldà: Ermengarda de Gavaldà Felipa de Gavaldà Bertran II, comte de Gavaldà (980 - 1038) De Ramon (V) de Tolosa Guillem III de Tolosa, comte de Tolosa Ponç de Tolosa (Ponç II d'Albi) comte d'Albi vers 975/978-987 Lutgarda de Tolosa De Guillem I de Provença (després del 984, data del matrimoni): Hermengarda de Tolosa (975? - 1033)Si Hermengarda va néixer el 975 no pot ser fill d'Adelaida i Guillem que no es van casar fins al 984 Toda de Provença (985 ? - ?) Llúcia de Provença (986 ? - ?) Guillem II de Provença (987 - 1019), comte de Provença; aquesta filiació és discutida i alguns historiadors consideren a Guillem com el fill d'Arsenda de Commenge, la primera esposa de Guillem l'Alliberador, i nascut vers 982.Els comtes de Provença : Constança d'Arle (986-1032)

Referències

Bibliografia Thierry Stasser, Adélaïde d'Anjou, sa famille, ses unions, sa descendance. État de la question, a Le Moyen Âge, volum 103, número 1 | any 1997, pàg. 9-52 Christian Lauranson-Rosaz, L'Auvergne et ses Marges (Velay, Gévaudan) du VIIIe au XIe siècle. La fin du monde antique ?, ed. Les Cahiers de la Haute-Loire, Le Puy-en-Velay, 1987, reimpressió 2008, en línia a l'enllaç Martin Aurell, Jean-Paul Boyer i Noël Coulet, La Provence au Moyen Âge, ISBN|978-2-85399-617-4. Eliana Magnani Soares-Christen, « Les femmes et l'exercice du pouvoir comtal dans le Midi. Autour d'Adélaïde Blanche d'Anjou, comtesse de Provence († 1026) », a Armel Nayt-Dubois et Emmanuelle Santinelli-Foltz, ed. Femmes de pouvoir, pouvoir des femmes dans l'Occident médiéval et moderne, Presses Universitaires de Valenciennes, Valenciennes, 2009, pàg. 273-289 () a Riquer de Reims, Historiarum libri quatuor, Académie impériale de Reims – Reims,1855 Chronique de Raoul Glaber – Collection des mémoires de France par M. Guizot'', París, 1824

Enllaços externs Foundation for Medieval Genealogy

Categoria:Comtes de Provença Categoria:Morts a Avinyó (Valclusa) Categoria:Nascuts al segle X