El rasclet mandarí (Zapornia paykullii) és una espècie d'ocell de la família dels ràl·lids (Rallidae) que habita aiguamolls del nord d'Àsia oriental. Es reprodueix a Manxúria, al nord-est de la Xina i el nord de Corea; passa l'hivern a tot el sud-est asiàtic.

Descripció Aquest rasclet és de mida mitjana, esvelt i difícil de veure, sovint es detecta pel cant inconfusible, un so buit que es pot comparar amb un sonall de fusta o un cop ràpid i agut en un petit tambor. Si es veu bé, es pot observar l'esquena de color marró grisenc apagat, la cara, la gola i el pit taronges, i els costats amb ratlles blanques i negres. El rasclet pit-rogenc (Z. fusca) pot semblar molt similar, però cal observar l'esquena més grisa i el ventre amb franges, les potes de color vermell més apagat, les franges blanques més extenses als costats i les cobertores amb ratlles blanques (no sempre visibles).

Distribució L'espècie es reprodueix a l'extrem oriental de Rússia i al nord-est de la Xina, amb límits incerts del sud i l'oest, possiblement estenent-se fins al nord de Henan i la Mongòlia Interior. També pot reproduir-se a Corea del Nord i del Sud, tot i que la majoria dels registres sud-coreans provenen de migracions. Se sap que l'espècie hiverna al nord i sud del Vietnam, al sud de Tailàndia i a parts d'Indonèsia, Malàisia i Singapur, amb possibles estades a gran part del sud-est asiàtic, incloent-hi Cambodja i Laos.

Ecologia i hàbitat El rasclet mandarí és una espècie solitària i reservada. Es reprodueix en aiguamolls i prats de terres baixes amb matolls, arbustos o arbres petits, incloent-hi zones pantanoses i humides de muntanyes i boscos, evitant aigües obertes. L'espècie també es veu sovint a prop de pobles i al llarg de tanques i vores de camps. L'hàbitat no reproductor és menys conegut, però se sap que ocupa prats humits, aiguamolls, vores de boscos i arrossars a les illes Grans de la Sonda, i prats i pantans al Vietnam, predominantment a les terres baixes. També ocupa conreus, però en densitats més baixes. Segons s'informa, s'alimenta de crustacis, insectes i llavors.

Amenaces L'espècie s'enfronta a amenaces principalment per la pèrdua i la degradació de l'hàbitat, inclosa la construcció de preses, l'expansió agrícola i el desenvolupament industrial a l'àrea de reproducció a Rússia i la Xina. Els aiguamolls, crucials per a l'espècie, s'estan convertint per a l'agricultura i les infraestructures, amb exemples com el Parc Muraviovka i la Reserva Natural de Zhalong que mostren una degradació significativa de l'hàbitat. En l'àrea de reproducció al sud-est asiàtic, les amenaces inclouen la desforestació, la pèrdua d'aiguamolls i la conversió a plantacions, especialment de palma d'oli i cautxú. A més, l'espècie es caça per esport tant a les zones de cria com a les de no cria.

Taxonomia El rasclet mandarí va ser descrit l'any 1813 pel naturalista suec Sven Ingemar Ljungh amb el nom binomial Rallus paykullii i la localitat tipus "Bandjarmasin, Borneo i Batavia, Java".

Inclòs prèviament en el gènere Porzana, a ran d'estudis de filogènia molecular a càrrec de Slikas et al. (2002) es va desplaçar al gènere Zapornia.

Referències

Bibliografia

mandarí Categoria:Porzana Categoria:Ocells d'Àsia