Sigebert el Ranc (o Sigibert el Ranc) († 507) fou un rei dels francs (renans) a Colònia. Era ja rei el 496 i estava emparentat amb Clodoveu I.

Biografia Cap document no permet de saber la data del seu adveniment, que és probablement posterior a 469.Data del matrimoni del príncep franc Sigemer (o Sigismer) amb una princesa burgúndia, relatat per Sidoni Apol·linar. i anterior a 496. Data de la batalla de Tolbiac, on els francs salis de Clodoveu i els francs renans de Sigebert van combatre els alamans.

Per tal de lluitar eficaçment contra la pressió dels alamans, els seus predecessors estaven aliats amb els burgundis i el príncep franc Sigemer s'havia casat amb una princesa burgúndia el 469 a Lió.Settipani, 1996, pàg. 31.Staab, 1997, pàg. 550 Va seguir un període de tensió amb els francs salis, puix que Gondioc, rei dels burgundis i magister militum, el nou aliat dels francs renans, estava oposat a un altre magister militum, el romà Egidi (Ægidius) que estava aliat amb els francs salis.Werner, 1984, pàg. 333.Staab, 1997, pàg. 562.. Riché, 1989, pàg. 308, esmenta «francs renans (ripuaris)».

miniatura|upright=1.8|Els regnes Francs vers el 480.. Kinder, Hilgemann 1964, pàg. 116.Rouche, 1996, pàg. 188. En l'època de Sigebert, la pau, fins i tot la cooperació, entre els francs salis i els francs renans va retornar. Sigebert no va participar en la batalla de Soissons en el moment de la campanya contra Siagri, al contrari dels altres reis francs: la seva missió era de protegir la defensa dels regnes francs contra els alamans.Werner, 1984, pàg. 338 El 496, aquests últims envaïren el seu regne i Sigebert va cridar Clodoveu al seu socors. Els dos cosins lliuraren el combat a Tolbiac, desfen i rebutjant als alamans. Sigebert fou ferit al genoll en el transcurs de la batalla, ferida que li va comportar una ranquesa i el qualificatiu de «Ranc».Settipani, 1989, pàg. 126 Aquesta victòria contra els alamans sembla haver-se saldat amb un guany territorial, el de la regió Metz. En efecte aquesta regió a les mans dels alamans cap al 480, després fou part de la Francia Rinensis, segons el Cosmògraf de Ravenna, que tenia probablement les seves informacions del geògraf ostrogot Atanarid, que va escriure les seves obres entre 496 i 507.Staab, 1997 pàg. 555-556.Rouche, 1996, pàg. 181.

A canvi de la seva ajuda, va enviar una part del seu exèrcit, dirigit pel seu fill Cloderic, a ajudar Clodoveu a combatre Alaric II, rei dels visigots a Vouillé, i després a conquerir l'Aquitània. Segons Gregori de Tours, a la fi de la campanya, Clodoveu va incitar Cloderic a matar el seu pare, el que va fer en el moment d'una passejada (o més probablement una cacera) d'aquest darrer al bosc de Bucònia. Però Godefroid Kurth, seguit actualment per Georges Bordonove, planteja alguns problemes en el relat de Gregori de Tours i estima que Sigebert s'hauria mort en una emboscada, sense que Cloderic en fos responsable.Kurth, 1893, pàg. 437-442.Bordonove, 1988, pàg. 143-146.

Família Ascendència Si bé Gregori de Tours parla de Sigebert el Coix, no anomena res de l'ascendència d'aquest, limitant-se a assenyalar que Clodoveu i Sigebert eren parents.

Diversos autors consideren que els regnes francs eren governats pels membres d'una mateixa dinastia. Així Godefroid Kurth presenta els reis francs eliminats per Clovis com descendents de Clodió el Cabellut.,Kurth, 1893, pàg. 171-172. Karl Ferdinand Werner parla del repartiment d'estats molt diversos entre els membres d'una mateixa dinastia.Werner, 1984, pàg. 318-320. Christian Settipani presenta els diferents reis francs (Clodoveu I, Ragnacari, Riquer, Khararic i Sigebert el Coix) com descendents tots Clodió el Cabellut.Settipani, 1996, pàg. 31 i Franz Staab parla de la "dinastia merovingia renana"Staab, 1997, pàg. 550. o de "la branca renana de la dinastia merovingia".Franz Staab, op. cit. pàg. 561.

Existeix una genealogia redactada a Nèustria entre 584 i 629, que bé que fortament errònia,és probablement una interpolació d'una llista incompleta de reis francs renans: esmenta un Clodebald com a fill de Clodió i suggereix que Clodebald fou un predecessor de Cloderic. Una altra genealogia de reis francs, redactada a Austràsia vers 629 o 639 i que sembla igualment ser una interpolació d'una llista de reis salis,. Caldria llegir més aviat: Clodió fou el primer rei dels francs. Clodió engendra Clodebaud i Meroveu. Meroveu engendra Khildebrict (Khildebert o Khilperic ?) Genniod (Gennebald ?) i Quilderic. Quilderic engendra Clodoveu . esmenta igualment un Clodebald fill de Clodió.Settipani, 1990, pàg. 7-8.Settipani, 1996, pàg. 30

El 469, Sidoni Apol·linar explica en una carta la vinguda a Lió d'un príncep de nom Sigemer que es va casar amb una princesa burgúndia. La descripció del seu vestit permet identificar aquest Sigemer com un franc renà.Warner, 1984, pàg. 398. Cloderic, el fill gran de Sigebert va néixer cap a 485, per tant Sigebert va néixer a tot tardar cap al 465 i no pot ser un fill de Sigemer casat el 469. En canvi probablement és el germà i podria ser fill de Clodebald.

Descendència D'una esposa de la qual el nom es manté desconegut, Sigebert va deixar diversos fills:

Cloderic (vers 485 † 509) rei de Colònia, segons explica Gregori de Tours. Balderic, sacerdot i co-fondateur de l'abadia de Saint-Pierre-les-Dames a Reims santa Beuva o Boba (Bova), co-fundadora i primera abadessa de l'abadia de Saint-Pierre-les-Dames a Reims. Aquestos dos darrers noms són donats per Flodoard, a la seva Historia eccclesiæ Remensis qui precisa que eren fills d'un rei de nom Sigebert. Com que la fundació es va fer amb l'ajut de sant Remigi, aquest rei Sigebert no podria ser pas Sigebert I, sinó que hauria de ser per força Sigebert el Coix.Settipani, 2000, pàg. 219.

Genealogia hipotètica

Les Fonts

Referències

Notes

Bibliografia

Godefroid Kurth, Clovis, le fondateur, Éditions Tallandier, 1896 (reimpr. 2000) (). Laurence Charlotte Feffer et Patrick Périn, Les Francs (tome 1 - A la conquête de la Gaule), París, Armand Collin Editeur, 1987 (). Karl Ferdinand Werner, Les Origines, avant l'an mil Georges Bordonove, Clovis, Pygmalion, col. « Les Rois qui ont fait la France », 1988 (). Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (). Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne - Addenda, París, 1990. Michel Rouche, Clovis, Éditions Fayard, 1996 (). Christian Settipani, « Clovis, un roi sans ancêtre ? », a Gé-Magazine, nº 153, octubre 1996. Franz Staab (de), « Les royaumes francs au Ve siècle » dans Clovis - Histoire et Mémoire - Actes du colloque international d'histoire de Reims, vol. 1, Presses Universitaires de la Sorbonne, desembre 1997 () parcialment en línia a , pàg. 541-566. Christian Settipani, « L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, ()

Categoria:Reis dels francs Categoria:Merovingis Categoria:Germànics de l'antiguitat Categoria:Alemanys de la reialesa o de la noblesa amb discapacitats Categoria:Biografies del segle V Categoria:Biografies del segle VI