La revolta dels zanj fou una revolta d'esclaus del baix Iraq al que va anar precedida de dos intents de revolta anteriors al segle VII. Nombrosos esclaus negres del país Zanj i altres llocs de la costa africana havien arribat a l'Iraq abbàssida com esclaus al llarg del temps. Les seves condicions de vida eren força dures.

La primera revolta va esclatar el 689/690 sota el govern de Khàlid ibn Abd-Al·lah al-Qasrí, successor de Mússab ibn az-Zubayr. Es va tractar de petites bandes organitzades dedicades al pillatge, de feble importància, dispersades ràpidament per l'exèrcit; els que foren capturats foren decapitats.

La segona revolta es va produir al cap de cinc anys, el 694. Estava millor organitzada. Rabah o Riyah, àlies Shir Zanj (el Lleó dels Zanj) la va dirigir. Foren necessàries dues expedicions per sotmetre els rebels.

La tercera revolta, la més important i coneguda, es va desenvolupar entre 869 i 883 al baix Iraq i Khuzestan, i va causar milers de morts. La va dirigir Alí ibn Muhàmmad az-Zanjí, àlies Sahib al-Zanj (el Senyor dels Zanj), poeta de talent, profeta frustrat i que havia arribat a relacionar-se amb les altes esferes a Samarra. No era zanj però en els zanj va trobar el seu suport. Al front d'un grup reduït de seguidors va atacar una fortalesa on va trobar esclaus que es va emportar a les maresmes on va trobar altres grups d'esclaus fugitius. Progressivament Alí va reunir un gran nombre d'esclaus als quals va prometre que dirigiria fins a fer-los propietaris, i va jurar no trair-los mai i tractar-los correctament. Els rebels eren tots esclaus encarregats de les feines més dures o del treball al camp en grups d'entre 500 i 5.000 que rebien per la seva feina només una mica de farina, esmola i dàtils, sense esperança, sense res a perdre. El territori del baix Iraq era propici a la guerrilla i el poder califal ja estava en decadència. Les qualitats organitzatives del líder també van tenir un paper important. Primer va agafar els propietaris i els va fer fuetejar abans d'alliberar-los, aconseguint l'adhesió de molts altres esclaus individualment o en grup.

En un primer període de 869 a 879 la rebel·lió va triomfar i es va expandir sense capacitat de resposta pel califat. Els rebels es van procurar armes i van crear campaments inaccessibles ben fortificats des d'on feien ràtzies; les emboscades eren freqüents i les batalles sovint els eren favorables. Cada vegada més esclaus s'unien a l'exèrcit rebel i van poder ocupar al-Ubulla, Abadan, Bàssora, Wasit, Djubba, Ahwaz i en general totes les ciutats del baix Iraq i del Khuzestan, que després de saquejar abandonaven. Quan l'exèrcit abbàssida hi entrava no quedava gaire cosa. L'exèrcit no podia perseguir els rebels perquè eren arreu i enlloc. L'existència de problemes majors va demorar la solució de la revolta. En els combats generalment no es feien presoners. L'assalt a Bàssora fou particularment cruel: al-Tabari (la principal font de la revolta) diu que va provocar més de 25.000 morts. Després de l'atac a Bàssora, Alí ibn Muhàmmad ja no fou anomenat més per al-Tabari com el Senyor dels Zanj, sinó com l'«Abominable».

Alí ibn Muhàmmad va establir la seva capital a la regió dels canals a al-Mukhtara, i va encunyar moneda, va organitzar el seu domini com un estat, i va intentar aliances amb altres rebels com els d'Hamdan Karmat i el de Yaqub ibn al-Layth. Des de 879 a 883, el califat va passar a l'ofensiva, actuant metòdicament, arrasant tot al seu pas i empenyent els zanj a la regió dels canals on van quedar assetjats pel regent al-Muwàffaq i el seu fill Abu-l-Abbàs (el futur califa al-Mútadid). Mort Alí ibn Muhàmmad en la lluita, els seus lloctinents foren fets presoners i portats a Bagdad on foren decapitats dos anys després; els seus parents van morir a presó.

Referències The History of al-Ṭabarī, Taʼrīkh al-rusul waʼl-mulūk 36, The revolt of the Zanj, ressenya a Alexandre Popovic, « La révolte des Zandj, esclaves noirs importés en Mésopotamie », Cahiers de la Méditerranée [En línia], 65 | 2002, posat en línia el 15 d'octubre de 2004, Consultat el 13 de febrer de 2012. URL : La revolta dels zanj

Categoria:Califat Abbàssida Zanj Categoria:Esdeveniments del segle IX