Aigilulf o Agiulf fou el 24è bisbe de Metz entre 590 i 601.
Biografia No se sap gaire cosa sobre aquest bisbe: va rebre el 596 una carta del papa Gregori I recomanant-li missioners que havien anar a evangelitzar la Gran Bretanya.<ref>Dictionnaire du département de la Moselle'''' per Claude Philippe de Viville, 1817.</ref> Aparentment, aquesta missió va sortir cap a Anglaterra el 601.Le diocèse de Metz, a Histoire des diocèse de France, París, 1970, sota la direcció d'Henri Tribout de Morembert.
El 616, sant Bertran, bisbe de Le Mans, el cita en el seu testament com aquell qui, amb el seu nebot Arnoald, havia usurpat béns pertanyent a l'Església de Le Mans.Settipani, 1989, pàg. 66
Vers el 783, Pau Diaca explica en el Líber d'Episcoporum Mettensium: Després d'ell va venir el seu nebot Arnoald. El va succeir Pappolus. Arnulf, procedent d'una molt noble i molt poderosa estirp de francs, va engendrar dos fills d'un matrimoni legítim, Anquisi o Ansegisel i Clodulf de Metz.Settipani, 2000, pàg. 189, 190 i 197
Christian Settipani considera que Pau Diaca va fer una mala lectura (Clodo-v-icus en lloc de Clodo-r-icus) i proposa que l'avi d'Agilulf fou de fet Cloderic, últim rei de ColòniaSettipani, 1989, pàg. 101-102.Settipani, 2000, pàg. 220-201.
La Commemoratio genealogia domni Arnulfi episcopi i confessoris Christi redactat al bisbat de Metz cap al 840 o 855 menciona els bisbes d'Usès Sant Fermí i sant Ferriol, respectivament com a germà i fill d'Ansbert el Senador i d'Agilulf.Settipani, 2000, pàg. 191.
Fou al quan un historiador va gosar fer el vincle entre la Commemoratio i la Vita Firmini que esmenta aquests dos mateixos bisbes.Settipani, 2000, pàg. 185, note 4. Encara que la Commemoratio sigui culpable respecte al vincle de parentiu existent entre els dos bisbes i Ansbert, per no tenir en compte de la cronologia,sant Fermí, bisbe d'Uzès de 507 a 533 difícilment podria ser germà d'Agilulf, bisbe de Metz el 591 i de Deotari, bisbe d'Arisitum el mateix any. contradiu la Vita Firmini: l'anàlisi mostra que l'autor metssí de la Commemoratio no tenia coneixements sobre la família de sant Fermí. Settipani pensa que, coneixent-los malament, no tenia cap interès a afegir-los al text i que, si ho va fer, fou a partir de documents que va interpretar malament. Fixant-se en les relacions de la família d'Ansbert amb la regió de NimesEl seu germà Deotari i el seu fill Munderic foren bisbes d'Arisitum, la seva filla Tarcisa fou monja a Rodès. com a la de sant Fermí, proposa considerar Ansbert el Senador com un fill de sant Fermí. L'ascendència de sant Fermí és ben coneguda: es tracta de la família dels Ferriol, i Agilulf era probablement el fill d'un fill de Tonantius Ferreolus (Tonanci Ferriol), senador a Narbona.Settipani, 1989, pàg. 99-100, 115 i 130-131.
Quant al nom d'Agilulf, revela un vincle de parentiu amb la família dels Agilolfings, a la qual pertany probablement l'àvia materna d'Agilulf, la dona de ChlodericSettipani, 1989, pàg. 110
Notes i referències
Bibliografia Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (). Christian Settipani, « L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica'', 2000, (), Enllaços externs Aigulphe sur Saarländische Biografien
Categoria:Bisbes de les ciutats de França Categoria:Persones de Metz Categoria:Biografies del segle VI Categoria:Biografies del segle VII