Els zawaqil () foren unes bandes de mercenaris i bandits àrabs de l'època abbàssida que operaven a la Jazira i el Xam (nord de Síria).
El seu nom podria derivar de la paraula zawala que vol dir ‘deixar caure els dos extrems del turbant sobre l'esquena’.
La primera vegada que són esmentats fou durant la revolta del qaisita Abu-l-Haydham al-Murrí a Damasc (vers 792/793). Els zawaqil van combatre amb els qaisites contra els iemenites i abbàssides. Un dels seus caps fou Duama ibn Abd-Al·lah.
El 796/797 s'esmenten grups zawaqil participant en un conflicte tribal a Síria, que fou dominat per Jàfar ibn Yahya al-Barmakí.
Un cap destacat fou Nasr ibn Xàbath, un militar que fou empresonat per matar el seu comandant i va fugir de presó i es va erigir en cap d'una banda de zawaqil durant la guerra civil entre al-Mamun i al-Amín (després del 809). Ibn Xàbath i al-Abbàs Dhufar (un altre cap) van sembrar el terror a la regió de Kurus (Cyrrhus) i van lluitar contra el qaisita Uthman ibn Thumama de la regió de Qinnasrin, que més tard es va acabar aliant a Nasr ibn Xàbath. Aquest i al-Abbàs foren cridats pels descendents del noble abbàssida Sàlih ibn Alí per combatre una revolta d'una tribu iemenita, els tanukh.
El 811 s'esmenten bandes de zawaqil dirigides per Amr ibn Abd-al-Aziz as-Sulamí durant la revolta del pretendent omeia Abu-l-Umàytir as-Sufyaní contra el governador de Damasc. Grups zawaqil van lluitar a favor del rebel (que tenia suport dels iemenites), mentre altres van lluitar a l'altre bàndol que tenia el suport qaisita. Després de sortir de Damasc, els homes d'Amr ibn Abd-al-Aziz van anar a Raqqà on es van reunir amb Nasr ibn Xàbath i al-Abbàs ibn Dhufar i altres grups de zawaqil que havien anat a la zona cridats per al-Amín, que necessitava tropes irregulars per la seva guerra contra el seu germà. Però entre les files d'al-Amín va esclatar la discòrdia, i els zawaqil i les tropes sirianes d'un costat, es van enfrontar a l'altra grup de tropes d'al-Amín, els ahl Khurassan i els abna. Zawaqil i sirians foren derrotats i es van dispersar. Després del triomf d'al-Mamun a la guerra civil, Nasr ibn Xàbath va quedar com a principal cap, dominant la fortalesa de Kaysun, que va rebutjar els atacs dels soldats del califa. Finalment els zawaqil foren integrats a l'exèrcit del califat. Una part va acompanyar el general Abd-Al·lah ibn Tàhir al Khorasan, on van quedar delmats en els combats del 828.Encyclopaedia of Islam, XI, 501, 502
Referències
Categoria:Califat Abbàssida