va ser un compositor, professor i musicòleg austríac —més tard britànic—. Egon Wellesz va ser un compositor i musicòleg clau del segle XX que va unir la modernitat de Schönberg amb la tradició i va destacar pels seus estudis fonamentals sobre la música romana d'Orient.

Biografia Egon Wellesz va néixer a Viena el 1885, fill únic de pares d'origen hongarès. La seva mare, Ilona Lovenyi, pianista i antiga alumna de Carl Frühling, va ser una influència clau en la seva inclinació musical. Tot i rebre classes de piano de petit, Wellesz mai no va destacar tècnicament, però va arribar a acompanyar cantants en composicions pròpies. Va estudiar al prestigiós Gymnasium Franz Joseph, on es va formar en humanitats clàssiques. Malgrat que els seus pares volien que estudiés Dret, Wellesz es va sentir profundament atret per Gustav Mahler, que va marcar decisivament la seva vocació musical.

Després va cursar els estudis de música sota la direcció de Frühling i Schönberg. Des de la seva tesi doctoral, presentada el 1908 i en la qual s'estudiava les obres de J. Bonne, compositor i mestre de capella del teatre de l'Òpera de Viena el , Wellesz destacà com a erudit i crític profund, especialment versat en música antiga, vers la qual publicà innombrables treballs en les revistes professionals alemanyes, angleses i nord-americanes. La majoria d'aquests apareixen col·leccionats en llibre, especialment els referents a música de l'Església Ortodoxa.

De 1911 a 1915 fou professor d'història de la música en el Neuen Konservatorium, de Viena, i el 1913 ocupà la càtedra de musicologia de la universitat d'aquella capital. Durant els primers anys de 1930 fou professor de composició en el Quenn's College d'Oxford, on entra d'altres alumnes va tenir a Robert Donington. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 345. () Després també fou professor al «Downing College» de Cambridge, on també tingué alumnes com Wilfrid Mellers i d'altres. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 826. ()

Les composicions musicals d'aquest autor, del gènere impressionista i expressionista, i que cultivaven les modernes escoles vienesa, francesa i anglesa, seguien les orientacions assenyalades per Schönberg en el seu últim estil, mostrant en l'autor una robusta personalitat, així com una sòlida i extremada formació. Les seves obres principals publicades foren: Arnold Schönberg, (1921). Der Beggin des musikalischen Barock und die Anfänge der Oper in Wien, 1922). Byzantinischen Musik, (1926). Ausgaben und Probleme der orientalischen Kirchenmusik, (1927). A part de diverses obres per a piano i lieder va compondre: Vorfrühling, poema per a orquestra. Una suite, Gebete der Mädchen zur Maria, per a cor i orquestra. Un quartet de corda. Diana; Persisches Ballet i Achylles auf Skyros, Die Prinzessin Cirnara, estrenada a Hannover i Frankfurt el 1921.

Obres Orquestral Heldensang, op. 2 (1905), pròleg simfònic per a gran orquestra Vorfrühling (El despertar de la primavera), op. 12 (1912), poema simfònic. Gravació: Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, 2004 Suite, op. 16 (1913), per a orquestra Mitte des Lebens, op. 45 (1931–32), cantata per a soprano, cor i orquestra Concert per a piano, op. 49 (1933). Gravació: Berlin Radio Symphony Orchestra, solista Margarete Babinsky, 2010 Amor Timido, op. 50 (1933), ària per a soprano i petita orquestra, text: Pietro Metastasio Prosperos Beschwörungen, op. 53 (1934–36), cinc moviments simfònics per a orquestra inspirats en La tempesta. Gravació: Radio Symphonie Orchester Wien/Gerd Albrecht. Lied der Welt, op. 54 (1936–38), per a soprano i orquestra. Text: Hugo von Hofmannsthal. Gravació: Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, 2004 Leben, Traum und Tod, op. 55 (1936–37), per a contralt i orquestra. Text: Hugo von Hofmannsthal. Gravació: Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, 2004 Schönbüheler Messe en Do major, op. 58 (1937), per a cor, orquestra i orgue Simfonia núm. 1, op. 62 (1945) Simfonia núm. 2, op. 65 (1947–48), The English Simfonia núm. 3, op. 68 (1949–51) Simfonia núm. 4, op. 70 (1951–53), Austríaca Simfonia núm. 5, op. 75 (1955–56) Concert per a violí, op. 84 (1961), dedicat al violinista Eduard Melkus. Gravacions: Andrea Duka Lowenstein, 1999; David Frühwirth, 2010 Quatre cançons del retorn, op. 85 (1961), per a soprano i orquestra de cambra, després de textos d’Elizabeth Mackenzie Duineser Elegie, op. 90 (1963), per a soprano, cor i orquestra, després de Rainer Maria Rilke Ode an die Musik, op. 92 (1965), per a baríton o contralt i orquestra de cambra, text: Píndar, adaptat de Friedrich Hölderlin. Gravació: Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, 2004 Simfonia núm. 6, op. 95 (1965) Vision per a soprano i orquestra, op. 99 (1966), text: Georg Trakl. Gravació: Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, 2004 Mirabile Mysterium, op. 101 (1967), per a solista, cor i orquestra Simfonia núm. 7, op. 102 (1967–68), Contra torrentem Canticum Sapientiae, op. 104 (1968), per a baríton, cor i orquestra, després de textos de l'Antic Testament Divertimento, op. 107 (1969), per a petita orquestra. Gravació: Luzerner Sinfonieorchester/Howard Griffiths, 1999 Epíleg simfònic, op. 108 (1969). Gravació: Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, 2004 Simfonia núm. 8, op. 110 (1970) Simfonia núm. 9, op. 111 (1970–71)

Cambra i instrumental Der Abend, op. 4 (1909–10), quatre peces per a piano Drei Skizzen, op. 6 (1911), per a piano. Gravació: Karl-Andreas Kolly, 1999 Eklogen, op. 11, quatre peces per a piano. Gravació: Karl-Andreas Kolly, 1999 Quartets de corda núm. 1, op. 14 (1912) Quartets de corda núm. 2, op. 20 (1915–16) Idyllen, op. 21 (1917), cinc peces per a piano després de poemes de Stefan George Geistliches Lied, op. 23 (1918–19) per a veu cantada, violí, viola i piano Quartets de corda núm. 3, op. 25 (1918). Gravació: Artis-Quartett Vienna, 2008 Quartets de corda núm. 4, op. 28 (1920). Gravació: Artis-Quartett Vienna, 2008 Sonata per a violoncel sol, op. 31 (1920) Zwei Stücke per a clarinet i piano, op. 34 (1922) Sonata per a violí sol, op. 36 (1923) Suite per a violí i orquestra de cambra, op. 38 (1924) Sonnets from the Portuguese per a soprano i quartet o ensemble de cordes, op. 52 (1934). Gravació: Deutsches Symphonie-Orchester Berlin, 2004 Suite per a violoncel sol, op. 39 (1924) Suite per a violí i piano, op. 56 (1937/1957) Suite per a flauta sol, op. 57 (1937) Quartets de corda núm. 5, op. 60 (1943) The Leaden Echo and the Golden Echo, cantata per a soprano, clarinet, violoncel i piano, op. 61 (1944), text: Gerard Manley Hopkins Quartets de corda núm. 6, op. 64 (1946). Gravació: Artis-Quartett Vienna, 2008 Quartets de corda núm. 7, op. 66 (1948) Octet, op. 67 (1948–49), per a clarinet, fagot, trompa, dos violins, viola, violoncel i contrabaixContinental Britons: The Emigre Composers NIMBUS NI 5730/1 (2007), revisió a MusicWeb International Sonata per a violí sol, op. 72 (1953/59) Suite, op. 73 (1954), per a flauta, oboè, clarinet, trompa i fagot Suite per a clarinet sol, op. 74 (1956) Suite per a oboè sol, op. 76 (1956) Suite per a fagot sol, op. 77 (1957) Fanfare per a trompa sol, op. 78 (1957) Quartets de corda núm. 8, op. 79 (1957). Gravació: Artis-Quartett Vienna, 2008 Quintet, op. 81 (1959), per a clarinet, 2 violins, viola i violoncel Trio de corda, op. 86 (1962) Rapsòdia per a viola sol, op. 87 (1962) Musik per a orquestra de corda en un sol moviment, op. 91 (1964) Fünf Miniaturen per a violins i piano, op. 93 (1965) Partita en honor de Johann Sebastian Bach, op. 96 (1965), per a orgue Quartets de corda núm. 9, op. 97 (1966) Triptychon, op. 98, tres peces per a piano (1966). Gravació: Karl-Andreas Kolly, 1999 Quatre peces per a quartet de corda, op. 103 (1968) Quatre peces per a trio de corda, op. 105 (1969, segona versió 1971) Cinc estudis en gris, op. 106, per a piano (1969) Quatre peces per a quintet de corda, op. 109 (1970) Preludi per a viola sol, op. 112 (1971)

Escena Das Wunder der Diana, op. 18 (1914–1917), ballet de Béla Balázs Die Prinzessin Girnara, op. 27 (1919–1920), llibret de Jakob Wassermann Persisches Ballett, op. 30 (1920), ballet d'Ellen Tels Achilles auf Skyros, op. 33 (1921), ballet d'Hugo von Hofmannsthal Alkestis, op. 35 (1924), llibret d'Hugo von Hofmannsthal sobre Eurípides Die Nächtlichen: Tanzsinfonien, op. 37 (1924), ballet escènic de Max Terpis Die Opferung des Gefangenen, op. 40 (1924–1925), drama escènic d'Eduard Stucken Scherz, List und Rache, op. 41 (1927), llibret de Johann Wolfgang von Goethe Die Bakchantinnen, op. 44 (1931), llibret del compositor basat en Eurípides, òpera en 2 actes Incognita, op. 69 (1950), llibret de Elizabeth MacKenzie i William Congreve

Publicacions Conjuntament amb Henry Julius Wetenhall Tillyard i Carsten Høeg de «Monumenta Musicae Byzantinae».Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1457. ()

Referències

Bibliografia

Enciclopèdia Espasa Volum núm. 70, pàg. 62

Categoria:Membres de l'Acadèmia Britànica Categoria:Compositors d'òpera austríacs Categoria:Compositors vienesos Categoria:Musicòlegs austríacs Categoria:Alumnes de la Universitat de Viena Categoria:Comandants de l'Orde de l'Imperi Britànic Categoria:Morts a Oxford Categoria:Musicòlegs britànics Categoria:Compositors d'òpera britànics Categoria:Compositors britànics del segle XX Categoria:Compositors britànics del segle XIX Categoria:Compositors austríacs morts al segle XX Categoria:Compositors austríacs nascuts al segle XIX