El Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors (, abreujat NSDAP), comunament conegut com a Partit Nazi, va ser un partit polític alemany que va actuar entre el 1919 i el 1945. Era conegut com el Partit Obrer Alemany (DAP) abans d'un canvi de nom el 1920. El mot nazi és una reducció de Nationalsozialist, per analogia amb el mot alemany sozi per socialista.Jordi Bruguera i Talleda i Assumpta Fluvià i Figueras, «Nazi», Diccionari etimològic, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1996, 4a edició 2006, pàgina 628,
El darrer líder del partit, Adolf Hitler, va ser nomenat Canceller d'Alemanya pel president Paul von Hindenburg el 1933. Hitler va establir ràpidament un règim totalitari conegut com el Tercer Reich.
La ideologia nazi va subratllar el fracàs del Laissez faire del capitalisme, el comunisme, el liberalisme econòmic i la democràcia; advocar a favor del Cristianisme Positiu, i fonamentar-se en les idees de Lebensraum (espai de vida) i de puresa racial del poble alemany i la d'altres països del nord-oest d'Europa. S'afirmà com el protector de la nació contra els jueus, la influència i la corrupció. Els nazis van perseguir els que consideraven enemics de la raça o lebensunwertes Leben, traduït com vida no mereixedora de vida. Això inclou jueus, els eslaus, els gitanos, i els mestissos, juntament amb els comunistes, homosexuals, discapacitats físics i mentals, francmaçons i altres. La persecució va arribar al seu clímax quan el partit que controlava l'estat alemany va organitzar l'assassinat sistemàtic d'uns sis milions de jueus i de persones dels altres grups especificats, el que es coneix com l'Holocaust. La política expansionista de Hitler, en aplicació del principi nazi del Lebensraum del poble germànic conduí a l'esclat de la Segona Guerra Mundial.
Història Inicis i prohibició 1923 miniatura|Amb Hitler l'esvàstica esdevingué l'emblema del nacionalsocialisme i la bandera nacional de l'Imperi Alemany (Deutsche Reich) (1933/1935–1945) L'NSDAP sorgí del Partit Alemany dels Treballadors, en alemany Deutsche Arbeiterpartei (DAP) arran del seu canvi de nom el 24 de febrer del 1920. La fundació del partit es dugué a terme al biergarten muniquès del Hofbräuhaus. En aquell dia el partit publicà el seu programa de 25 punts (25-Punkte-Programm). Els principals punts eren l'aixecament del Tractat de Versalles, retirada de la nacionalitat alemanya dels ciutadans jueus i reforçament del sentiment de societat (Stärkung der Volksgemeinschaft). Fins a l'any 1923 guanyà adeptes sobretot en l'estat de Baviera i el 9 de novembre del 1923 dugué a terme el cop d'estat de Hitler. El motiu d'aquest fou la hiperinflació alemanya, la mala situació econòmica en general del país i l'ocupació del Ruhr pels exèrcits francès i belga.
Després del fracàs del cop d'estat, el partit fou prohibit, es confiscaren totes les seves pertinences, l'oficina a Múnic es tancà, i Hitler, de nacionalitat austríaca, fou empresonat. Això va fer que l'NSDAP s'ajuntés amb un altre partit, el Deutschvölkische Freiheitspartei per a poder presentar-se a les eleccions al Reichstag del 1924.
L'NSDAP al poder des del 1933 miniatura|El Partit. escultura al·legòrica d'Arno Breker. miniatura|L'NSDAP tenia força en especial a Ostelbien i les regions evangèliques. (esquema en alemany) miniatura|NSDAP Gaue 1926,1928,1933 & 1937
Després del cop d'estat fracassat a Baviera, els nazis continuaren participant en les eleccions restants dels anys vint. A l'inici de la dècada dels 1930, impulsats pels problemes econòmics deguts a la incipient Gran Depressió, van incrementar els seus vots considerablement i convertir-se en el segon partit al Reichstag, una posició que van continuar millorant als anys següents. En les eleccions parlamentàries de juliol de 1932, tot i l'amenaça de proscripció de les Sturmabteilung (SA), l'exèrcit privat del partit, el 1932 els nazis van aconseguir un total de 13,57 milions de vots, i es convertiren en el grup més gran al parlament. No obstant això, aquesta victòria va ser insuficient perquè Hitler accedís a la cancelleria. Després de forjar una aliança amb el Centre Catòlic i els Nacionalistes al parlament, i en vista que els nazis havien guanyat 22 processos electorals, Hitler va ser nomenat canceller pel president Paul von Hindenburg el 30 de gener de 1933.
Immediatament es van realitzar noves eleccions parlamentàries, i els nazis i els seus aliats van aconseguir la majoria de la que es van servir per aprovar la Llei de Capacitació de 1933, destinada a posar el poder absolut a les mans de Hitler. Després de l'abolició de tots els altres partits (5 de juliol de 1933) i la prohibició de formar-ne de nous (14 de juliol de 1933), els nacionalsocialistes es converteixen en partit únic. Això era part de la Gleichschaltung, literalment 'sincronització', terme usat per descriure el procés mitjançant el qual el règim nazi va establir successivament un sistema de control totalitari sobre l'individu. Nomenar les SA com braç armat del règim i les Schutzstaffel (SS) com un organisme auxiliar de les SA, a més de crear la Policia Secreta de l'Estat, la Geheime Staats Polizei, amb les sigles Gestapo). L'himne del Partit Nazi era el Horst Wessel Lied, una cançó dedicada a un dels màrtirs inicials del moviment, Horst Wessel, mort durant les habituals aldarulls de carrer amb oponents polítics. Cada membre del partit en ingressar rebia una constància per escrit que durava sis mesos, renovable per sis mesos més. A l'any rebia un cartró on es deixava constar que la persona era militant actiu i tenia un espai per enganxar les dotze estampilles corresponents a la mensualitat, ja que el partit era finançat pels seus propis membres. Als dos anys rebia un carnet de membre vermell on constaven les dades i fotos del militant, les seves aportacions polítiques i financeres, així com els seus deures i drets com a membre del partit.
Suport de l'economia i la indústria Durant la fi de la república de Weimer, només en casos escassos els grans empresaris recolzaren el finançament de l'NSDAP. Això però canvià de forma radical a partir del 1933. Grans empresaris com Fritz Thyssen i Albert Vögler varen sotasignar una llista d'importants empresaris en contra de Hitler el novembre del 1932. Tot i així, aquests mateixos varen acabar donant suport al partit Nazi, que s'havia gastat molts diners en campanyes propagandístiques. Emil Kirdorf, un dels empresaris més importants de la regió del Ruhr, també el recolzà. Les donacions de la indústria s'acabaren institucionalitzant en la donació-Adolf-Hitler de l'economia alemanya i en poc temps s'acabaren convertint en una mena d'impost revolucionari obligatori. En bescanvi del seu suport financer, aquests empresaris obtingueren diversos avantatges. Per a poder fer realitat el pla de Hitler de recrear la indústria militar - prohibida pel tractat de Versalles — i tornar a fer de la Wehrmacht un 'exèrcit operatiu, i també d'adaptar les altres. Per damunt de tot, multinacionals com IG Farben eren necessàries per a la producció de benzina o de materials sintètics, com per exemple la buma, per poder substituir, en cas de boicot econòmic, el cautxú provinent de les colònies britàniques o franceses. D'aquesta manera els industrials tenien una influència determinant sobre Hitler, donat que ell depenia del suport financer dels industrials, a més del fet que necessitava els productes de les mateixes empreses per tal de tirar endavant la seva política tal com l'havia planejat. Per l'altra banda però, donat que els objectius d'incrementar la productivitat (implícit en la indústria) no estaven molt allunyats dels objectius de Hitler (carrera armamentística per a preparar-se per a la guerra), la cooperació entre ambdues parts no dugué a gaires discussions o polèmiques. També a Àustria aleshores anomenada Ostmark o marca oriental es fundà l'NSDAP. Així va crear-se el 1937, una ciutat nova, Kraft durch Freude-Stadt, després de la guerra reanomenat Wolfsburg i una fàbrica, teòricament per a construir el Volkswagen, o el cotxe per a tots, que de fet només era un camuflatge d'una fàbrica de material militar lleuger.Christoph Hölzel (redacció), Die Wolfsburg-Saga, Stuttgart, Theis, 2008, pàgines 38-90, Un altre exemple n'era el centre de vacances per a tots Prora a Binz d'una capacitat 20.000 estivejants, concebut de manera a poder transformar-lo ràpidament en hospital militar.
Administració de l'Estat i supressió de la separació dels poders Després de l'assassinat dels capitosts de la SA, per tal d'evitar el suposat cop d'estat d'Ernst Röhm, Hitler ja no tenia més enemics o oponents a tenir en compte dins del mateix partit. Així el principi de poder basat en la figura del líder ("Führer") va prevaldre fins a la fi de la Segona Guerra Mundial. Per la llei sobre «l'estabilització de la unitat del Partit i de l'Estat» del desembre 1933, aboleix la separació de poders. L'NSDAP hi proclamà que «el partit està lligat de manera insoluble amb l'Estat» i «la biga mestra del pensament polític alemany»mit dem Staat unlöslich verbunden i Trägerin des deutschen Staatsgedankens, segons l'article 1 del Gesetz zur Sicherung der Einheit von Partei und Staat vom 1. Dezember 1933., (en català: Llei de l'1 de desembre 1933 sobre l'estabilització de la unitat del Partit i de l'Estat) De fet i de iure es carregà d'omplir tots els càrrecs-clau en la gestió de la cosa pública. La mateixa llei estipula que per tal de garantir una màxima col·laboració entre el partit i el govern, el vicepresident del partit i el cap de la SA són ex officio membres del govern. La llei també criminalitza tot acte o omissió que pogués danyar l'activitat, l'organització o el renom del partit. Després de la mort de Hindenburg, darrer càrrec no controlat pels nazis, van fusionar per llei el càrrec de president i de canceller en la sola persona de Hitler. Aquesta concentració de poder va ser aprovada per 89,83% dels alemanys al Referèndum sobre el cap d'estat del Reich l'agost del 1934.
Dins del govern, l'NSDAP s'encarregava principalment de tasques d'organització i administració relacionades amb sectors que considerava com crucials: la defensa aèria, l'evacuació de les ciutats, l'organització de camps de concentració i d'exterminació, de treballs forçosos, l'educació, la premsa i la propaganda, i recrutament per a les joventuts hitlerianes. Les altres tasques quedaven per la major part a les mans de l'administració tradicional.
Durant la Segona Guerra Mundial només l'NSDAP podia decidir qui es podia lliurar del servei militar i no havia d'anar al front de guerra. Generalment, aquests estatus només se'l concedia als funcionaris del partit Nazi. La cobdícia dels nazis que ocupaven llocs importants dins del partit, a més de la seva incompetència i corrupció, a poc a poc van empitjorar la imatge de l'NSDAP en la societat tan aviat com a principi de la guerra.
Finançament exterior El Banc Harriman va ser la connexió principal de Wall Street amb companyies nazis i amb els interessos del metal·lurgista Fritz Thyssen als Estats Units, qui va ser un dels principals financers primerencs del partit nazi fins a 1938. Totes les transaccions van ser aprovades pel departament del Tresor dels Estats Units. Una vegada declarada la guerra el 1941, el president Roosevelt va signar la Llei de Comerç amb l'enemic (Trading With the Enemy Act). Va durar fins al 20 d'octubre de 1942, que el Govern nord-americà va ordenar la confiscació de tots els actius nazis al país. Prescott Bush, pare i avi dels expresidents George H. W. Bush i George W. Bush, així com el seu sogre Samuel Walker, va ser condemnat en virtut d'aquesta llei, per suport obert i actiu al partit nazi.
Presidents